Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El primer ministre de Polònia, Jerzy Buzek, en una sessió al Parlament del seu país

Les eleccions del 21 de setembre van donar la majoria a l'Acció Electoral Solidaritat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Aleksander Kwasniewski (15)
Jerzy Buzek (3)
Karol Józef Wojtyła (186)
Lech Walesa (17)
Leszek Balcerowicz (1)
Wlodzimierz Cimoszewicz (3)
Entitats Entitats
Acció Electoral Solidaritat (Polònia) (2)
Esquerra Democràtica de Polònia (3)
Govern de Polònia (6)
Parlament de Polònia - Cambra de Diputats Polonesa (5)
Unió de la Llibertat (Polònia) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Polònia (36)
39 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Un protestant al capdavant del govern
Polònia
El 29 d’octubre de 1997, el president de Polònia, Alexander Kwasniewski, guanyador de les eleccions presidencials del 1995 al front de l’Aliança Democràtica d’Esquerra (ADI), va encarregar la formació de govern al dirigent de Solidaritat Jerzy Buzek. La designació de Buzek tancava una etapa de quatre anys de govern d’esquerres i s’iniciava a Polònia una nova cohabitació de signe invers a la que s’havia produït entre 1993 i 1995 quan el líder de Solidaritat Lech Walesa ocupava la presidència mentre la majoria parlamentària estava en mans de les esquerres.

Des de la retirada de Walesa, Solidaritat s’havia transformat profundament sota la direcció del seu nou president Marian Krzalweski. La més bona prova d’aquests canvis era la imatge del seu candidat a la presidència del govern: Jerzy Buzek. Buzek era un dels pocs fundadors de Solidaritat amb estudis universitaris (era llicenciat en enginyeria química i donava classes a la universitat) i un dels poquíssims dirigents dels que no era catòlic (era membre de l’Església Evangèlica d’Ausburg).

Aquesta nova imatge va permetre a Acció Electoral Solidaritat (AWS) imposar-se clarament a les eleccions del 21 de setembre, lleugerament anticipades a causa de les discrepàncies sobre la reforma agrària entre els dos socis de govern, el Partit Camperol i l’Aliança Democràtica de l’Esquerra, que el mes d’agost van provocar la dimissió de l’executiu de Wlodzimierz Cimoszewicz.

El 21 de setembre, l’AWS va obtenir 202 dels 460 escons del parlament polonès mentre la Unió de la Llibertat (UW) de Leszek Balcerowicz en va obtenir 60. Entre tots dos disposaven d’una còmoda majoria en front dels 171 escons obtinguts en total pels dos partits que donaven suport al govern sortint. l’AWS i l’UW van aconseguir consensuar un programa conjunt de govern que posava l’èmfasi en la modernització de l’economia polonesa, el desenvolupament d’estructures de protecció social propis de l’estat del benestar i la plena integració del país a la OTAN i a la Unió Europea. Era un programa de caire inequívocament liberal però molt més moderat que el que va aplicar Balcerowicz entre 1989 i 1993. En el nou govern polonès l’AWS controlava sis ministeris: Interior i Administració Pública, Hisenda, Agricultura, Educació, Economia i Treball i la Unió de la Llibertat quatre: Finances, Exteriors, Justícia i Defensa.

El govern de coalició presidit per Jerzy Buzek era el primer que es formava d’acord amb la nova Constitució polonesa que substituïa el vell text comunista del 1952 i que havia estat aprovada en referèndum per un 57% de la població el 25 de maig.

La nova Constitució, a més d’instituir la democràcia parlamentària com a fórmula bàsica de la convivència política a país, havia ratificat l’economia de mercat i la propietat privada com a bases del sistema econòmic, havia consagrat la separació entre església i estat, aprovada pel mateix Joan Pau II durant la seva visita a Polònia de la primera setmana de juny.

La nova carta magna establia també el control del poder civil sobre les forces armades, aquesta era una de les condicions imposades per l’OTAN per fes possible l’ingrés de Polònia a l’organització. Aquest ingrés, juntament amb els de la República Txeca i Hongria, va ser ratificat a la cimera de l’OTAN, iniciada a Madrid el 8 de juliol de i es va traduir en un protocol d’integració a la cimera de Brussel·les del 16 i 17 de desembre.

També el més de desembre Polònia va veure confirmades les seves expectatives d’integració a la Unió Europea. A la cimera de Luxemburg, els Quinze van incloure Polònia en la llista dels primers sis països que el primer semestre de 1998 iniciarien converses formals per a la plena integració.