Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Imanol Larzabal, més conegut com Imanol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengües minoritàries, euskera, gallec (117)
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Terrorisme basc (502)
Terroristes (68)
Personatges Personatges
Imanol Larzabal (3)
María Dolores González Catarain (2)
Entitats Entitats
Euskadi Ta Askatasuna (741)
30 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Imanol (1947-2004)
Pop
El cantautor donostiarra Imanol Larzabal, artísticament conegut senzillament com a Imanol, va morir el 25 de juny a Oriola (Baix Segura), als 56 anys. Imanol, que feia pocs mesos ja havia tingut problemes de salut, havia ingressat dos dies abans a la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital de la Vega Baixa d’Oriola en estat molt greu, després de patir un vessament cerebral i una aturada cardíaca a la seva casa de Torrevella mentre dormia.

Imanol va néixer a Sant Sebastià l’11 de novembre del 1947, i tot i que va estudiar per delineant mai no va arribar a exercir aquesta professió. El 1964 es va iniciar en el món de la música com a dantzari del grup Argia. Va començar a cantar en euskera alhora que freqüentava els ambients abertzales, fins que tres anys més tard va decidir integrar-se a ETA.

En ple franquisme, el 29 d’agost del 1968, va ser detingut i va passar sis mesos a la presó de Martutene, a Sant Sebastià. Poc després es va refugiar a França i va viure en diferents ciutats d’aquest país, com ara Baiona, Bordeus i París, on va fer molts recitals.

Va publicar el seu primer disc el 1969 amb el pseudònim de Michel Etchegaray, i el 1972 va editar el seu primer LP, Askatasunaren pausoak tinkatzen ari, al qual van seguir dos àlbums més editats també a l’exili.

A principis del 1977 va tornar a l’Estat espanyol després de l’amnistia, i ja distanciat de l’organització etarra, mai no va deixar de donar suport a iniciatives en favor de la cultura basca. Entre d’altres, va participar a la Korrika, una caminada per Navarra que volia recaptar fons en favor de l’esuskaldunització dels adults.

La seva crítica a ETA –dura, però mai crispada– no li va impedir mostrar també un desacord ferm i argumentat amb la política antiterrorista del govern espanyol.

La seva trajectòria és plena de vivències lligades a la tensa situació que vivia, i encara viu, Euskadi. El juliol del 1985, Imanol va estar implicat de manera involuntària en la fugida de dos presos d’ETA que es van introduir als altaveus del seu equip de so. Ell i cinc membres del seu grup van ser detinguts per la policia, però poc després van ser posats en llibertat. L’octubre del 1989 va ser amenaçat per unes pintades suposadament fetes per ETA, un gest que va ser denunciat mitjançant una massiva protesta que donava suport a Imanol i que va culminar amb un concert que duia per títol Contra el miedo.

Va decidir deixar el País Basc ara fa quatre anys, assegurant que s’hi vivia “un ambient irrespirable”. Imanol havia patit tota mena de pressions i amenaces des que el 1986 va participar en un concert d’homenatge a Dolores González Katarain, Yoyes, assassinada per ETA.
La seva discografia inclou títols com ara Herriak ez du barkatuko (1974), Lau haizetara (1977), Jo ezan (1981), Orhoituz (1985), Muga berotean (1989), Viajes de mar y luna (1990), Barne kanta (1994), Hori bera da denen ixtoria (1996), Ausencia (2000) i, el seu últim disc, Versos encendidos, editat l’any 2003. El seu últim concert el va fer el gener passat a la casa de cultura de Lasarte.