Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Ray Charles

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Música (203)
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Martin Luther King (7)
Ray Charles (6)
Steve Winwood (1)
Van Morrison (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Georgia (EUA) (1)
59 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Ray Charles (1930-2004)
Pop
El llegendari geni del soul Ray Charles –una de les icones de la música del segle XX–va morir el 10 de juny a la seva residència de Beverly Hills, als 73 anys, a causa de problemes de fetge.

Nascut el 23 de setembre del 1930 a Albany, al sud dels Estats Units, Charles va tenir una infància molt dura. Crescut durant la Depressió americana en una família pobra, va poder gaudir poc temps de visió, ja que als set anys es va quedar cec, es creu que a causa d’un glaucoma. Va estudiar a l’escola especial per a cecs de St. Augustine, on va aprendre a llegir i escriure, i també a llegir música, en Braille. Un home cec veí seu, que també tocava el piano, li va fer néixer la passió musical. Als deu anys se li va morir el pare, i la seva mare el va animar a estudiar música. Quan tenia 15 anys va quedar orfe de mare, i a més de seguir amb la música també es va interessar per la dansa.

El resultat de les seves misèries i els seus esforços es va concretar en un domini mestre de la composició musical i del teclat, a més de ser un gran saxofonisa.

Als 17 anys va començar a tocar en un club nocturn de Seattle, acompanyat d’un trio. El 1950, ja establert a Washington, va aconseguir el primer espectacle televisiu que un negre protagonitzava als Estats Units.

La seva primera gravació, Confession Blues (1951), li va començar a obrir portes, i va destacar de seguida com a autor i intèrpret de gospel, jazz i blues combinats amb alguna dosi de rock’n’roll.

La seva mestria en el domini de la música tradicional negra li va permetre trencar motlles i explorar més enllà dels seus límits. Va ser aleshores quan va decidir experimentar amb el country –un estil blanc– i el rock. La combinació de la complexitat de les seves composicions amb una veu profunda que no amagava els problemes de la infància va fer de les seves cançons petits monuments de la música.

La seva música es va fer universal amb cançons com ara What’d I Say, This Little Girl of Mine, Down in My Own Tear, Makin Whoopee, America the Beatiful i Georgia on my Mind –escrita per Hoagy Carmichael i Stuart Gorrell–, que es va acabar convertint, el 1979, en l’himne oficial de l’Estat de Geòrgia.

Els anys 60 van ser els de la consagració de Charles. Dels 12 premis Grammy que va arribar a guanyar, nou els va aconseguir entre el 1960 i el 1966, amb temes com ara Hit the Road Jack, I Can’t Stop Loving You i Busted.

La seva trajectòria és ben extensa. En 58 anys de carrera musical, va gravar desenes de discos i, el maig del 2003, va celebrar el seu concert número 10.000 a Los Angeles. El 1978 es va publicar la seva autobiografia Brother Ray.

El seu mestratge va influir en altres músics de generacions posteriors, com Van Morrison i Steve Winwood. Però el veritable geni de Ray Charles residia en la seva capacitat per entusiasmar tothom, superant en temps difícils les barreres de l’idioma, culturals, d’educació i de races, transformant totes les modes.

Tot i que allunyat de la política, va establir amistat amb Martin Luther King. En la seva vida privada va destacar per múltiples aventures amoroses i per una addicció a l’heroïna que va durar vint anys.