Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Durâo Barroso va derrotar els socialistes i va aconseguir guanyar les legislatives portugueses

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Aníbal Cavaco Silva (12)
António Guterres (21)
Eduardo Ferro Rodrigues (3)
Jorge Sampaio (21)
Manuel Durao Barroso (38)
Paulo Portas (4)
Entitats Entitats
Aigües de Portugal (2)
Assemblea Portuguesa (2)
Bloc d´Esquerdas (Portugal) (3)
Centre Democràtic Social-Partit Popular Portuguès (4)
Comissió Europea (242)
Galp Energia (2)
Partit Socialdemòcrata (Portugal) (18)
Portucel (2)
Transports Aeris de Portugal (2)
Xarxa Elèctrica Nacional (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Portugal (49)
29 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Durão Barroso desbanca els socialistes
Portugal
El 2002 Portugal va ser un altre dels països europeus que van optar per governs conservadors en les seves preferències electorals i va confirmar la tendència en la qual s’havien inscrit Espanya, Àustria, Itàlia i Dinamarca anteriorment, i a la qual es van sumar també durant l’any França i Holanda, i que va trencar, per molt poc, Alemanya.

El 17 de març del 2002 el PSD de José Manuel Durão Barroso va guanyar amb un 40% dels vots les eleccions legislatives celebrades a Portugal amb una abstenció del 37,6% i va desbancar els socialistes, que duien sis anys en el poder i que només van obtenir un 37,9% dels vots sota el lideratge d’Eduardo Ferro Rodrigues. Rodrigues havia substituït Antonio Guterres com a cap del partit després que dimitís a finals del 2001 en obtenir els pitjors resultats de la història recent del partit en les municipals del 16 de desembre.

Aquest resultat tan ajustat va obligar el PSD a pactar amb els conservadors del CDS-PP de Paulo Portas, que havien obtingut el 8,75% dels vots, tres punts més que en els comicis del 1999. Així, la dreta unida va obtenir la majoria absoluta, 116 dels 230 escons de l’Assemblea portuguesa, mentre que la unió dels comunistes i els verds de la CDU no va experimentar cap augment i es va mantenir al voltant del 7% de vots, i el Bloc d’Esquerdas va guanyar un diputat. La coalició de govern es va subscriure el 29 de març amb la conformitat del president del país, Jorge Sampaio. Entre els càrrecs nomenats pel nou govern destacava la figura de l’exlíder del PSD i exprimer ministre Aníbal Cavaco Silva, que ocupava la cartera de Finances.

Tal com va anunciar el nou primer ministre en prendre possessió, Portugal tenia per davant una dura tasca de recomposició econòmica després de sis anys d’una pobra gestió socialista: dèficit del 4,1%, inflació superior al 4%, un atur del 4,5%, endeutament públic del 56,5% i un creixement del PIB de prop de l’1%. En tot cas, a mitjans d’any, la Comissió Europea va lloar la tasca a curt termini realitzada per Durão Barroso, ja que va inaugurar una comptabilitat nacional transparent que contrastava amb els anteriors maquillatges socialistes i per l’aprovació d’uns pressupostos de consens majoritari per al 2003: creixement d’entre l’1,25 i el 2,25%, rebaixa del dèficit per sota del 2,4%, inflació d’entre el 2% i el 3% i un programa de privatitzacions per valor de 1.500 milions d’euros amb les vendes de Portucel (pasta de paper), Galp Energia, Transports Aeris de Portugal (TAP), la Xarxa Elèctrica Nacional (REN) i Aigües de Portugal, entre altres.