Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Manuel de Seabra

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Aníbal Cavaco Silva (12)
António Guterres (21)
António Salazar (3)
Víctor Melícias (1)
Entitats Entitats
Partit Socialista de Portugal (14)
22 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
El Portugal de Guterres
Portugal




"El Partit Socialista només va guanyar les eleccions perquè era l'única alternativa existent al PSD"

Manuel de Seabra
Escriptor

És clar, es tracta d'un títol eminentment provocatiu. No existeix un Portugal de Guterres. Si hi ha hagut mai un polític circumstancial, és precisament el nou primer ministre de Portugal. La present situació política va néixer no per mèrits propis, sinó per un fenomen de cansament general, en el país i també en el mateix Partit Socialista. Guterres va ser designat primer ministre, naturalment, perquè el Partit Socialista va guanyar les eleccions. Però el Partit Socialista només va guanyar les eleccions perquè era l'única alternativa existent al PSD, el partit que governava leia més de dues dècades i que, amb les seves polítiques en principi neoliberals però en la realitat només oportunistes i clientelistes, havia portat Portugal al caire de la desmoralització. L'anomenat cavaquisme es va esforçar de fet per crear un règim que s'assemblava molt al salazarisme . La gran diferència -i el que va salvar aquesta vegada la situació- va ser el fet que Portugal es troba avui integrat en la Unió Europea, en la qual no són permeses temptacions antidemocràtiques, perquè la història ja ha demostrat que el capitalisme no funciona gaire bé amb dictadures. Per això els portuguesos van tenir l'oportunitat tle dir nou Cavaco. I l'única alternativa possible era el Partit Socialista, tot i que estava molt desacreditat per dues dècades de desviament dels seus objectius reals i per l'abandó dels seus dirigents històrics. L'únic polític d'autèntic prestigi que té el Partit Socialista és Mario Soares, però aquest ha entrat fa molt de temps en una altra dinàmica com a president "per damunt dels partits" i no es va voler embolicar un altre cop en les petites trifulgues cle la política partidista que s'ha de fer per governar. De l'anomenada generació del 25 d'ahril. uns es van morir, d'altres van seguir altres vies havent estat molts anys apartats del poder (el cas de Víctor Constàncio, que va ser delfí de Soares). En la pràctica, només quedaven disponibles Jorge Sampaio, fins ara alcalde de Lisboa, i António Guterres. Però Sampaio és un intel·lectual i ha preferit presentar-se a les pròximes eleccions a la presidència, on competirà precisament amb Cavaco Silva. I tan gran és el desig de canvi a Portugal que Sampaio, tot i no ser un polític popular, ja té 8 punts d'avantatge respecte a Cavaco.

De totes maneres, desconegut com era i figura més aviat esborrada, António Guterres pot donar-nos algunes sorpreses. Per començar, s'ha de dir que, tot i ser un primer ministre socialista, laic doncs en teoria, forma part de la generació de la Joventut Universitària Catòlica (JUC) que els últims anys 60 va contestar a l'encarcarada jerarquia catòlico-feixista. Des dels temps de Salaxur que un primer ministre portuguès no tenia confessor. Salazar tenia el cardenal Cerejeira; Guterres té mossèn Víctor Melícias.

La tasca que Guterres té al davant, ho hem de reconèixer, és ingent. Els casos de corrupció del cavaquisme esclaten cada setmana — com el cas dels 250.000 milions dels avions de la TAP— i sembla que Guterres vol evitar la ruptura. Per això va conservar molts dels càrrecs polítics del PSD, cosa que va decebre molta gent. Va continuar la política neoliberal de les privatitzacions i manté els beneficis fiscals d'algunes grans empreses que s'havien d'acabar a finals de 1995. Però, d'altra banda, ha creat dos nous ministeris, que deixen entreveure un viratge que pot ser interessant: el ministeri de la Solidaritat i el ministeri de la Cultura —la cultura a Portugal mai no havia merescut més que una subsecretaria d'Estat—. I també va prendre una decisió que s'ha de reconèixer que és molt costosa: va suspendre la construcció del pantà de Foz Coa, on s'havien descobert les pintures rupestres més importants de tot Europa. Això significa un dany econòmic molt greu. que Cavaco Silva no s'havia atrevit a afrontar.

El Portugal de Guterres pot doncs portar-nos moltes sorpreses que la simple futurologia no pot preveure ni té les eines per fer-ho.