Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Campanya electoral del Partit Socialdemòcrata (PSD) portuguès als carrers de Lisboa

Composició del Parlament

Articles dependents
Aníbal Cavaco Silva
António Guterres
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Aníbal Cavaco Silva (12)
António Guterres (21)
Fernando Nogueira (2)
Entitats Entitats
Coalició Democràtica Unitària (Portugal) (4)
Govern de Portugal (9)
Partit Socialdemòcrata (Portugal) (18)
Partit Socialista de Portugal (14)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Portugal (49)
36 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
El retorn dels socialistes
Portugal
El diumenge 1 d'octubre, després d'una dècada de govern socialde mòcrata. António Guterres, al capdavant del Partit Socialista, va guanyar les eleccions generals celebrades a Portugal, amb més d'un 44% dels vots. Tot i no comptar amb majoria absoluta, Guterres va poder formar govern i convertir-se en el nou primer ministre de Portugal, refermant les seves promeses de recuperació econòmica i regeneració política del país en la perspectiva d'una més gran integració a Europa. Amb 110 diputats, gairebé a tocar de la majoria absoluta, situada en els 116 diputats, el nou primer ministre. António Gutetres. podria disposar d'un ampli suport per governar en solitari i limitar-se a buscar (lactes concrets que li permetessin posar en pràctica un programa marcat per la moderació.

Amb aquest resultat, el PS portuguès havia aconseguit el millor percentatge de la seva història i Guterres podia perfilar un "govern obert a la societat civil", és a dir, amb la inclusió d'independents. Guterres va insistir que la principal essència del "canvi" residia en una nova cultura democràtica aliena als "abusos de poder i al clientelisme". El mateix Fernando Nogueira, el seu contrincant del Partit Socialdemòcrata (PSD), va admetre, després de reconèixer la derrota soferta, que la societat exigia un nou estil d'exercir el poder: "He perdut -va confessar- perquè havia cle perdre. Hi havia un gran desig de canvi entre els portuguesos."

El triomf del PS posava fi a deu anys de govern liberal conservador, una etapa presidida pel líder del Partit Socialdemòcrata Aníbal Cavaco Silva, que va impulsar la modernització del país. Cavaco havia anunciat el 23 de gener la seva intenció de no presentar-se a la reelecció. El 19 de febrer va ser substituït per Nogueira, però aquest no va aconseguir frenar la davallada del PSD, afectat per nombroses denúncies de corrupció. El centre-dreta va ser el gran perdedor d'aquests comicis legislatius, amb un retrocés de més de 15 punts i l'espectacular pèrdua de 51 escons respecte a les eleccions parlamentàries anteriors.

El PSD va perdre bona part del suport de l'electorat centrista -que es va decantar cap als socialistes- però també va veure com els seus votants més dretans fugien cap al Partit Popular de Manuel Monteiro. que, amb 15 escons, aconseguia triplicar la seva representació.

La quarta força a la nova Assemblea de la República era la Coalició Democràtica Unida, de Carlos Carvalhas. també amb 15 escons, encara que amb menys vots que el PP. L'eufòria del P P contrastava amb el desconsol que va regnar a la seu del Partit Comunista, ja que amb els escons aconseguits no podria condicionar el nou govern socialista, tal com era la intenció de la coalició de comunistes i ecologistes de la CDU. El dirigent comunista Carlos Carvalhas no va aconseguir desmentir els qui, després de la retirada de l'històric Àlvaro Cunhal. auguraven un futur magre al PC portuguès.

VOT JOVE I TELEVISIONS PRIVADES

Entre els motius que, segons els analistes, van condicionar el canvi del mapa polític portuguès hi havia, certament, el desgast patit pel PSD durant deu anys de govern, però també eren importants dos factors específics: el vot majoritàriament socialista dels joves i el paper jugat per les televisions privades.

Aquestes eleccions eren les dissetenes que se celebraven a Portugal des que es va formar la primera Assemblea Constituent, el 25 d'abril de 1975, un any just després de l'anomenada Revolució dels Clcnvlls, que va acabar amb el règim dictatorial. La gran novetat de la jornada electoral de I'l d'cxtubre va ser la presència de la generació que havia nascut després de la revolució, que, per primer cop, pcxlia exercir el seu dret a vot en unes eleccions legislatives. A falta d'estudis més aprofundits, els analistes avançaven una primera hipòtesi en el sentit que una bona part dels 400.000 nous vots joves haurien anat a parar als socialistes.

D'altra banda, també per primera vegada, durant la campanya electoral els dos canals privats de la televisió -que competien en audiència amb les dues cadenes estatals-es van convertir en un espectacle d'abraçades, petons i pagesos sense dents -provinents de l'interior del país- que aprofitaven les cameres per explicar que se sentien abandonats pel govern Socialdemòcrata.

Des del punt de vista mediàtic, els socialistes van saber atreure el vot jove amb la música brasilera i les exhibicions de circ. En canvi, els conservadors van adoptar la maliciosa música de la cançó de l'estiu a Portugal, O bicbo( L'animal), que cantava el brasiler Iran Costa acompanyat d'una jove que duia un vestit molt curt, que si bé va agradar als joncs, en canvi va molestar els conservadors. Durant l'última setmana de la campanya electoral. Manuel Monteiro. líder del Partit Popular i principal candidat, es va adonar que la tria no havia estat prou encertada, i en nom de la "moral i els bons costums" va rescindir el contracte als músics brasilers. De fel. es podria dir que els músics van ser els grans beneficiats cle l'última contesa electoral portuguesa, ja que van arribar a guanyar molts diners durant la campanya, perquè eren contractats a pes d'or. Hi ha el cas. per citar un exemple, de Quini Barreros. tradicional músic portuguès amb cançons d'estrany títol, com ara Vull olorar el teu bacallà.

D'altra banda, una vintena de localitats del nord de Portugal van anunciar el mateix diumenge 1 d'octubre que boicotejarien les urnes per protestar per petits problemes, però que tenen grati importància per a aquestes comunitats. Aquest gesi reivindicatiu ja s'ha convertit en habitual en les últimes cites electorals portugueses. (Qüestions ambientals, carreteres en mal estat o condicions precàries en la distribució de l'aigua van ser algunes cle les queixes més invocades per aquestes poblacions. Quatre anys enrere, el boicot d'una sola leligresia del cinturó de Lisboa va obligar a endarrerir la presa de possessió del govern sortint, presidit per Cavaco Silva. per falta d'atribució d'un escó.