Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Jose Manuel Durao Barroso amb el seu successor, Pedro Santana Lopes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política europea (690)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Henrique Chaves (2)
Jorge Sampaio (21)
Manuel Durao Barroso (38)
Pedro Santana Lopes (6)
Romano Prodi (88)
Entitats Entitats
Comissió Europea (242)
Govern de Portugal (9)
Partit Popular Portuguès (4)
Partit Socialdemòcrata (Portugal) (18)
Partit Socialista de Portugal (14)
36 lectures d'aquest article
Eleccions el 2005
Portugal
El 30 de novembre del 2004, el president de Portugal, el socialista Jorge Sampaio, va decretar per sorpresa la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades per al 20 de febrer del 2005. El motiu de l’anticipació electoral havia estat la falta de les condicions d’estabilitat indispensables per a la bona marxa del país, que dirigia des del 17 de juliol Pedro Santana Lopes, i que des de finals d’estiu havia perdut la confiança dels agents socials i econòmics, amb l’afegitó de la dimissió al novembre del ministre de la Joventut i l’Esport, Henrique Chaves.

Al juliol, el fins llavors alcalde de Lisboa i vicepresident del Partit Socialdemòcrata, Pedro Santana Lopes, havia hagut de substituir al capdavant del govern José Manuel Durão Barroso, que havia dimitit en ser nomenat president de la Comissió Europea en substitució de Romano Prodi després de les eleccions al Parlament d’Estrasburg del juny. En clau interna, la desaparició de Durão Barroso va iniciar una crisi política en la coalició governamental, formada pel Partit Socialdemòcrata (PSD) i el Partit Popular (PP), que, inicialment, el president Jorge Sampaio havia volgut resoldre donant un vot de confiança a Santana Lopes.

Des de feia quatre anys Portugal vivia en una situació de molt greu deteriorament polític, econòmic, i també social. El nivell de vida dels portuguesos era només del 70% de la mitjana europea i regnava un gran descontrol dels comptes públics, que havia obligat primer Durão Barroso i després Santana Lopes a recórrer sistemàticament a difícils equilibris pressupostaris per esquivar les sancions comunitàries de rigor. Tot això, unit a una crònica falta d’inversions en sectors tan decisius com ara l’alta velocitat ferroviària i les energies alternatives, a la pervivència d’una burocràcia ineficient i als tradicionals desequilibris socials i territorials, havien situat Portugal a la cua dels seus socis europeus.
En aquesta situació, la convocatòria feta pel president portuguès d’eleccions generals anticipades per al 20 de febrer del 2005 suposava una veritable crisi de lideratge en les files del Partit Socialdemòcrata (PSD) i del Partit Popular (PP) governants, de manera que la majoria de sondejos ja vaticinaven la victòria del Partit Socialista (PS), que liderava José Sócrates, un dirigent de no gaire carisma popular però aparentment dotat de la força necessària per recuperar la confiança de la ciutadania i dels agents econòmics i socials enfront de la crisi viscuda pels conservadors.