Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
José Sócrates

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Pau i resolució de conflictes (406)
Política europea (690)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
António Guterres (21)
Eduardo Ferro Rodrigues (3)
José Sócrates (5)
Entitats Entitats
Bloc d´Esquerdas (Portugal) (3)
Govern de Portugal (9)
Partit Comunista de Portugal (4)
Partit Popular Portuguès (4)
Partit Socialdemòcrata (Portugal) (18)
Partit Socialista de Portugal (14)
58 lectures d'aquest article
46 impressions d'aquest article
José Sócrates
Portugal
A les eleccions legislatives portugueses, celebrades el 20 de febrer, l’opositor Partit Socialista (PS) va obtenir majoria absoluta per primera vegada en la història del partit, i així el seu líder, José Sócrates, es va convertir en el nou president de Portugal.
Entre els primers objectius de Sócrates hi figurava el rellançament d’una economia en hores baixes, que s’ha convertit en la més endarrerida de l’Europa occidental. Retallarà la despesa pública -que ara voreja la meitat del producte interior brut (PIB)- per acabar amb la recessió i portar el creixement a un 3% del PIB.
José Sócrates Carvalho Pinto de Sousa va néixer a Porto el 6 de setembre de 1957. Fill de l’arquitecte Fernando Pinto de Sousa, pertanyent a una família de prohoms liberals, i de Maria Adelaide de Carvalho Monteiro el seu pare el va registrar a la parròquia on estava establerta la família, Vilar de Maçada, en el consell d’Alijó del districte de Vila Real. Va créixer i va rebre la seva primera educació a Covilhà, una zona industrial situada més al sud, al peu de la Serra da Estrela, en el districte de Castelo Branco. Quan va esclatar la Revolució el 25 d’abril de 1974, vivia només amb el seu pare; la mare, separada del seu marit i adepte dels Testimonis de Jehovà, s’havia establert a Cascais, amb els seus altres dos fills.

El seu pare, Pinto de Sousa, un home il·lustrat i de gustos intel·lectuals, va fundar la secció local del Partit Popular Demòcrata (PPD), la formació de centre reformista que dos anys més tard va adoptar el nom de Partit Social Demòcrata (PSD). Sócrates va recolzar el seu pare en el projecte polític i el novembre de 1974 es va convertir en un dels primers membres de la Joventut Social Demòcrata (JSD) de Covilhã.

Però aquesta militància va durar poc: decebut amb l’arraconament d’Emídio Guerreiro, líder de l’ala esquerra del partit, en el II Congrés nacional celebrat el desembre de 1975 a Aveiro, Sócrates i un grup de joves afiliats –en una mostra de suport a Guerreiro- es van donar de baixa.
Aleshores va marxar a Coimbra, on va cursar estudis d’Enginyeria Civil a l’Institut Superior d’Enginyeria (ISEC). Tot i que va participar activament en els debats estudiantils a les aules, sembla ser que en aquest període Sócrates estava més centrat en els seus estudis, subvencionats per la seva mare. El 1980 va obtenir el títol d’enginyer civil i, posteriorment, va fer un curs d’especialització en Enginyeria Sanitària impartit per l’Escola Nacional de Salut Pública (ENSP) de Lisboa. Però en el seu retorn de Coimbra, el 1981, va formalitzar les seves simpaties d’esquerres fent el salt al Partit Socialista (PS). De la mà del seu amic Jorge Patrão, va anar entrant a la Joventut Socialista i als quadres de l’administració local, controlada pel PS des de les eleccions municipals del 1976, on va exercir la seva professió d’enginyer.
Va ser aleshores quan va entrar en el cercle personal d’António Guterres. Va ser membre del Secretariat Nacional del PS, diputat en l’Assamblea de la República i president de l’Assamblea Municipal de Fundão, consell del districte situat pocs kilòmetres al sud de Covilhã. Delegat “independent” en el congrés que la Federació Socialista del Districte de Castelo Branco va celebrar el 1983 i d’una manera un tant inesperada, Sócrates, amb només 25 anys, es va fer amb la presidència de la Federació.
Posteriorment, a instàncies de Guterres, va ser inscrit a la llista de candidats a diputats de l’Assamblea de la República en representació de Castelo Branco per a les eleccions anticipades del 19 de juliol de 1987. Sócrates va guanyar l’escó, però el PSD no va obtenir la majoria absoluta.

Reelegit en el mateix escó en les eleccions posteriors, Sócrates va desenvolupar en la seva primera legislatura una tasca discreta però eficient, que no va trigar a cridar l’atenció de la cúpula del partit. D’altra banda, va sorprendre en trencar el tabú que pesava sobre la sida, sent el primer parlamentari que exposava a l’hemicicle les problemàtiques de la malaltia.
El 1988, Sócrates va ser elegit pel diari Expresso “diputat revelació”, tot i que continuava sent un desconegut per al gran públic.

El 1990, va fer una incursió fugaç en l’empresa privada, com a soci capitalista d’una firma distribuïdora de combustibles. Sócrates i el diputat Armando Vara van abandonar el negoci quan van detectar maniobres estranyes a la societat. Posteriorment, va sortir a la llum una corruptela financera i un dels socis va ser condemnat per la justícia i va acabar empresonat.

El 1991, va entrar al Secretariat Nacional i en la Comissió Nacional del PS, com a portaveu del partit per a l’àrea de Medi Ambient. En les eleccions legislatives del 6 d’octubre del mateix any, que van suposar la tercera derrota consecutiva del PS a mans del PSD, va ser reelegit en el seu escó parlamentari.

En el X Congrés del partit, el febrer de 1992, Guterres va obtenir la Secretaria General, mentre que Sócrates va ser confirmat en els seus càrrecs orgànics.

El 1993 es va casar amb l’enginyera Sofia Costa Pinto Fava, amb qui va tenir dos fills i de qui es va divorciar amistosament el 1999.

En els comicis generals de l’1 d’octubre de 1995, el PS va batre el seu adversari socialdemòcrata amb el 43,9% dels vots. Guterres va rebre l’encàrrec de formar govern i va nomenar Sócrates secretari d’Estat adjunt del Ministeri de Medi Ambient, càrrec que el va obligar a abandonar la presidència de la Federació del Districte del PS a Castelo Branco i, com és tradicional en els membres del Govern, no va ocupar el seu escó a l’Assamblea, acabat de renovar. El novembre de 1997, Guterres el va nomenar ministre adjunt del primer ministre en substitució d’António Vitorino. Des d’aquest càrrec va ajudar a aconseguir que Portugal organitzés l’Eurocopa de Futbol de 2004.

En els dos anys següents, Sócrates va liderar les àrees de Joventut, Esports, Drogodependència i Comunicació Social. L’octubre de 1999, va ser nomenat ministre de Medi Ambient i d’Ordenament Territorial.

Els crítics li recorden el seu silenci davant la catàstrofe de Castelo de Paiva l’any 2001, quan l’ensorrament d’un pont va causar la mort de 59 persones.

El seu ascens al capdavant del PS va culminar el 2004, quan Eduardo Ferro Rodrigues va dimitir com a secretari general i Sócrates es va imposar davant dos històrics del partit, el poeta Manuel Alegre i l’exalcalde de Lisboa Joâo Soares.