Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Arenas, Fernández Díaz, Aznar i Piqué, en el congrés del PPC

Articles dependents
Josep Piqué
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Alberto Fernández Díaz (88)
Aleix Vidal-Quadras (83)
Alícia Sànchez-Camacho (63)
Carlos Curto (1)
Dolors Montserrat (18)
Javier Arenas (60)
José Manuel Pardos (1)
José María Aznar (620)
Josep Piqué (189)
Josep Maria Fabregat (2)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de Catalunya (319)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
58 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
El partit fa un gir catalanista
PPC
L’avanç del Partit Popular (PP) a Catalunya reflectit en els bons resultats electorals del 12 de març (va aconseguir 12 diputats, només 3 menys que CiU i 4 menys que el PSC) va ser fruit de la seva condició de partit de govern a Espanya, però també es va convertir en la ratificació d’un procés iniciat uns anys abans de gir cap al centre i d’orientació més catalanista o, com a mínim, menys bel·ligerant amb el catalanisme.

Un procés que s’havia basat en la renovació feta al partit català després del primer triomf de José María Aznar, quan el suport de CiU a la governabilitat espanyola va fer aconsellable el relleu d’Aleix Vidal- Quadras per Alberto Fernández Díaz a la presidència del partit a Catalunya.

Aquest procés va culminar en el congrés del 2000 amb un detall més o menys formal però significatiu, l’adopció de les sigles PPC (Partit Popular de Catalunya) i amb la consolidació del ministre d’Afers Exteriors, Josep Piqué, com a futur cap de cartell electoral. Un lideratge, el de Piqué, més simbòlic que altra cosa, ja que Alberto Fernández Díaz seguia exercint de president del partit.

El 16 de setembre, la ponència econòmica presentada per Josep Piqué a la cita congressual del PP català va arrasar i va obtenir la pràctica totalitat de vots a favor. En el seu discurs, va defensar una Catalunya “compromesa amb Espanya” i va reconèixer que “té dret com a poble”. Amb el suport explícit del secretari general del PP estatal, Javier Arenas, i la benedicció del propi Aznar, que va clausurar el congrés, Piqué va reforçar el seu perfil de candidat, alhora que Fernández Díaz, amb el 89% dels vots, va ser escollit per a repetir com a president de la formació.

El gran derrotat del IX Congrés del PP català va ser l’eurodiputat Aleix Vidal-Quadras. Les seves esmenes a la ponència de Piqué, basades en la seva coneguda ideologia anticatalanista, van ser rebutjades per 207 vots en contra, 11 a favor i 9 abstencions, després que el ministre li adrecés la frase “si no existissis, Pujol t’hauria d’inventar”.

El procés de consolidació d’aquesta nova línia política es va fer evident en la implicació a fons de Piqué en els congressos provincials del partit, celebrats a l’octubre. Als de Barcelona, Girona i Tarragona es van implantar els candidats oficials a les presidències (Dolors Montserrat, Alícia Sánchez Camacho i Carlos Curto, respectivament), mentre que al de Lleida es va imposar José Manuel Pardos, apadrinat pels històrics, enfront de Josep Maria Fabregat, identificat amb el catalanisme moderat de Piqué.

El final definitiu de l’època vidalquadrista va ser l’anunci de l’eurodiputat el 10 de novembre de deixar la política catalana per “no interferir en la nova estratègia del partit a Catalunya” i afiliar-se al PP de Madrid, on va fixar la seva residència.