Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Josep Piqué va substituir Fernández Díaz com a candidat a la Generalitat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Alberto Fernández Díaz (88)
Jordi Pujol i Soley (858)
José María Aznar (620)
Josep Piqué (189)
Santiago Fisas (8)
Entitats Entitats
Comitè Olímpic Espanyol (19)
Convergència i Unió (1824)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de Catalunya (319)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
67 lectures d'aquest article
34 impressions d'aquest article
Josep Piqué, candidat a la Generalitat
PPC
El 2002 el Partit Popular de Catalunya va continuar exercint el seu paper de garant de la governabilitat de Catalunya, atesa la minoria parlamentària de CiU des del 1999. Els seus dotze diputats van ser determinants durant tot l´any en la tasca legislativa de CiU, alhora que van decidir bona part de les actuacions de CiU al Congrés dels Diputats de Madrid.

Potser el 2002 va ser l´any que aquesta associació va ser més criticada per la resta de partits de l´arc parlamentari català, particularment pels socialistes, que identificaven el PP com el pitjor garant de les reivindicacions catalanes i postulaven, a canvi, el PSOE, envers el qual tant el PP català com CiU es van manifestar reiteradament contraris per les experiències en els anys de mandat de Felipe González en temes financers, d´ensenyament i de cultura.

En tot plegat, el paper jugat pel president del PP català, Alberto Fernández Díaz, va ser prou destacat en les files pròpies i en les de CiU, malgrat protagonitzar algunes recriminacions, directament adreçades al president Pujol, sobre la feixuga tasca de suport a CiU al Parlament, com les que va fer en el debat parlamentari de mitjans de desembre dedicat a l´autogovern, que van ser contestades per Pujol en el sentit que el PP sempre n´havia tret alguna cosa a canvi.

Aquesta intervenció de Fernández Díaz, però, es va produir poc temps després de la celebració del congrés del Partit Popular de Catalunya (PPC) en què la formació va nomenar Josep Piqué candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 2003 i va posicionar Fernández Díaz en la carrera electoral per a l´alcaldia de Barcelona, després que hagués rebutjat l´oferta del PP de Madrid d´esdevenir portaveu adjunt del partit al Senat i fer un salt cap a la política espanyola.

El possible nomenament de Piqué a la presidència del PPC ja havia estat anunciat el mes de juliol pel mateix Fernández Díaz, dos mesos després que el president del grup del PPC a l´Ajuntament de Barcelona, Santiago Fisas, anunciés que deixava el càrrec municipal per ocupar la presidència del Comitè Olímpic Espanyol.

Altres polèmiques parlamentàries de l´any, tot i l´acord estratègic de votacions entre CiU i PP, van tenir lloc en relació amb la vaga general, la llei de qualitat de l´ensenyament i, particularment, la discussió sobre la llei de partits, si bé des del punt de vista ciutadà va destacar l´actitud tancada i la poca susceptibilitat demostrada pel PPC en relació amb les qüestions relatives a l´autogovern. El PPC es va mantenir sempre i en tota circumstància contrari als plantejaments de reforma estatutària sorgits després del debat de política general.

Durant l´any i de manera excepcional, el PPC va votar conjuntament amb els partits d´esquerra i contra CiU el mes de juny, amb l´objectiu de portar al ple de la Cambra quatre propostes per forçar un canvi en els consells comarcals, amb la qual cosa es va deixar CiU en minoria a la junta de portaveus. Tot i les amenaces pronunciades en aquell moment pel president del PPC, Alberto Fernández Díaz, sobre una possible ruptura amb CiU si el partit de govern català no rectificava en el suport requerit pel PP espanyol en matèria laboral i de llei de partits, la iniciativa no va posar en perill el govern de CiU a Catalunya.

En la clausura del X Congrés del PPC, del 20 d´octubre del 2002, el llavors ministre de Ciència i Tecnologia, Josep Piqué, va ser escollit nou president de la formació amb el 93% dels vots, i va prendre el relleu de sis anys de mandat d´Alberto Fernández Díaz. En el primer discurs com a president del PPC, Piqué va expressar la voluntat que Catalunya obrís una nova etapa com a motor d´Espanya i va defensar una “Catalunya sense complexos’, que basés les seves relacions amb l´Estat en el diàleg i no en els greuges comparatius. Piqué també va assegurar que calia un catalanisme que no actués com a factor de divisió de la societat catalana, i va acabar parlant del postpujolisme com una nova fase en la història de Catalunya. El president del govern espanyol, José María Aznar, també va intervenir en la sessió de cloenda i va qualificar Piqué d´“excel·lent català i excel·lent espanyol’, a més de desmentir que Espanya visqués cap involució autonòmica, com es denunciava des dels sectors nacionalistes catalans.