Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2009

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Festivals i premis literaris (704)
Personatges Personatges
Ernest Altés (1)
Joan Solà (16)
Joan Coromines (28)
Jordi Porta (35)
Laura Borràs (2)
Noam Chomsky (4)
Pompeu Fabra (14)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Alta Fulla (1)
Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1)
Avui (154)
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Consorci per a la Normalització Lingüística (21)
Creu de Sant Jordi (113)
Diari de Barcelona (15)
Fundació Enciclopèdia Catalana (16)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Medalla Narcís Monturiol (5)
Òmnium Cultural (140)
Palau de la Música (98)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
TV3 (363)
UNESCO (89)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de Lleida (32)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
45 lectures d'aquest article
45 impressions d'aquest article
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
Joan Solà
El lingüista Joan Solà va ser guardonat el 2009 amb el 41è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquesta era la setena vegada que un lingüista rebia aquesta distinció. L’entrega del guardó, obra d’Ernest Altés i amb una dotació de 30.000 euros, va fer-se efectiva el 9 de juny al Palau de la Música Catalana, a càrrec de Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, entitat que concedeix el premi, i de Laura Borràs, secretària del jurat.

Durant el seu parlament, en un Palau que comptava amb una extensa presència de personalitats del món polític i cultural, Solà va agrair “profundament” el lliurament del guardó, afirmant que “és el premi més gran que podia rebre”, i va mostrar-se explícit i contundent respecte la qüestió nacional, reivindicant la necessitat d’esdevenir un país independent: “si volem ser un poble normal ens cal aspirar a una situació global comparable a la dels estats reconeguts”. I va afegir que “la nostra vida en tots els sentits -econòmic, científic, lingüístic, artístic, literari, tecnològic- no pot conformar-se a ser un apèndix, un subordinat de cap altra. Simplement perquè això definiria una vida raquítica i progressivament degradada. Ni podem, per tant, conformar-nos amb una llengua eternament híbrida, vergonyant respecte de les seves veïnes, feble socialment i pobra de capacitat expressiva”.

Per la seva part, la membre del jurat Laura Borràs va lloar el treball de Solà, afirmant que “als parlants anònims la seva tasca els pot resultar invisible i, en canvi, la seva aportació com a lingüista, com a científic de la llengua amb obres de referència i al capdavant d’equips de col·laboradors altament qualificats, és determinant”. El president d’Òmnium Joan Porta va fer-se ressò de “la necessitat del ple reconeixement de la llengua catalana” a Europa i de l’avenç democràtic que significaria “la restitució a la voluntat ciutadana de la forma en què cada poble decideix amb qui i amb quines condicions vol compartir els espais polítics més amplis”.

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural el 1969 i es concedeix anualment a una persona que, per la seva obra literària o científica, escrita en català, i per l’exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

Joan Solà i Cortassa va néixer a Bell-lloc d’Urgell (el Pla d’Urgell) el 10 de gener de 1940. Va estudiar Magisteri a Lleida i és doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Lingüística General per la Universitat de Reading (Regne Unit).

Va començar la seva tasca de docent el 1966, quan encara no havia finalitzat els estudis, com a professor de Lingüística Catalana a la UB. El 1983 obtingué, a la mateixa universitat, la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes. Tanmateix, ha impartit classes i conferències en centres universitaris de l’Estat espanyol, d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica.

En els àmbits acadèmic i de recerca, Solà, tenint com a principals referents Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky, s’ha convertit en un dels màxims exponents en la seva disciplina. Ha participat extensament en congressos internacionals de llengua i literatura catalanes. És autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Ha estat director de la sèrie Manuals de Llengua Catalana d’Enciclopèdia Catalana, d’una sèrie de facsímils de l’editorial Alta Fulla i del projecte informàtic Els sons del català. Ha dirigit l’obra col·lectiva Gramàtica del català contemporani, és codirector de les Obres completes de Pompeu Fabra i editor de L’obra de Joan Coromines: cicle d’estudi i homenatge (1999).

A més, ha promogut projectes d’investigació i d’edició i ha estat assessor lingüístic de diversos organismes, com ara el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Ajuntament de Barcelona o La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Paral·lelament, Joan Solà porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació. Des de l’any 1974 ha publicat més de vuit-cents articles en la premsa diària. Cal destacar els publicats al Diari de Barcelona i, preferentment, a la columna Parlem-ne, del suplement Cultura del diari Avui, on escriu regularment des de fa més d’una dècada. També ha estat col·laborador al programa Bon dia, Catalunya de TV3 entre 1994 i 1997 i ha participat en tertúlies radiofòniques.

Des de 1999 és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és vicepresident segon des del juny de 2009. A més, forma part de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO i és membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

La seva trajectòria ha estat guardonada amb diversos reconeixements, d’entre els quals cal destacar el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991); el Premi de la Crítica de Serra d’Or (1999), per l’obra Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític; la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2003); la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005) i el nomenament doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida (2009).

Obra completa: Estudis de sintaxi catalana (1972-73), A l’entorn de la llengua (1977), Del català incorrecte al català correcte. Història dels criteris de correcció lingüística (1977), Història de les idees lingüístiques als Països Catalans (1982), Pompeu Fabra, Sanchis Guarner i altres escrits (1984), Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa (1984), Sintaxi generativa catalana (1988), L’obra de Pompeu Fabra (1987), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), Actes de les Segones Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa (1987), Tractat de puntuació (1989), L’etern problema entre la llengua i el poder (1988), Actes de les Terceres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa (1989), Lingüística i normativa (1990), Llengua Catalana [per al COU] (1990), Episodis d’història de la llengua catalana (1991), Llibre d’estil de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (1991), Sobre lexicografia catalana actual (1992), La llengua, una convenció dialèctica (1993), Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica (1995), Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic (1995), Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona (1995), Panorama de la llengua catalana (1996), Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1998), L’obra de Joan Coromines. Cicle d’estudi i homenatge (1999), Parlem-ne. Converses lingüístiques (1999), La terminologia lingüística en l’ensenyament secundari. Propostes pràctiques (2000), Gramàtica del català contemporani (2002), Ensenyar la llengua (2003), Joan Coromines com a exemple (2005), Pompeu Fabra, Obres completes (2005-07) i Plantem cara (2009).