Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Antoni Maria Badia i Margarit, distingit amb el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Cultura catalana (416)
Festivals i premis literaris (704)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Anton Cañellas Balcells (13)
Antoni Maria Badia i Margarit (12)
Artur Mas (828)
Carles Duarte (13)
Carme Sansa (4)
Carme Laura Gil (22)
Francesc de Borja Moll (9)
Germà Colón (1)
Joan Rigol (48)
Joaquim Ruyra (1)
Jordi Porta (35)
Jordi Vilajoana (45)
Magdalena Barrera (1)
Maria Mercè Maçal (1)
Miquel Batllori (16)
Toti Soler (8)
Entitats Entitats
Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (11)
Associació Internacional de Llengua i Literatures Catalanes (3)
Grup Català de Sociolingüística (2)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Òmnium Cultural (140)
Palau de la Música (98)
Parlament de Catalunya (723)
Partit Popular (1639)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
168 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Antoni Maria Badia i Margarit
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes
El 28 de maig del 2003 el filòleg català Antoni Maria Badia i Margarit va guanyar la 35a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural i està dotat amb 10.000 euros. La cerimònia d’aquesta edició va estar presidida per primer cop pel nou president de l’entitat, Jordi Porta, que va lliurar el premi en un acte celebrat al Palau de la Música Catalana. Entre els assistents hi havia el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, i la consellera d’Ensenyament, Carme Laura Gil, a més del president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, i el Síndic de Greuges, Anton Cañellas.

Durant l’acte, el president Porta va fer un discurs civicopolític en el qual va demanar una resposta del conjunt de la societat catalana a l’onada unitarista del Partit Popular, assegurant que el país es trobava “davant d’una ofensiva de l’espanyolisme més exacerbat, que ha deixat de mostrar la cara amable d’altres temps per presentar-se amb una clara voluntat d’anorrear la personalitat nacional de Catalunya”. També va anunciar l’organització per part d’Òmnium Cultural d’un simposi internacional sobre el futur de les nacions sense Estat dins del Fòrum 2004, alhora que expressava la convicció que Catalunya és una nació “oberta, evolutiva, dialogant i dinàmica”. La segona part de la cerimònia va tenir com a protagonista el filòleg valencià Germà Colón, que va ser l’encarregat de retre un homenatge pòstum a Francesc de Borja Moll en l’any del centenari del seu naixement. Colón va qualificar Moll d’“home de seny i de consell”, i va recordar la seva diversa i extensa producció com a autor d’acurades edicions de textos antics, diccionaris lingüístics, manuals d’aprenentatge del català, el castellà, l’italià i l’alemany, estudis sobre refranys i cançons populars i noms de persones. Colón va fer una lloança especial dels volums del Diccionari Català-Valencià-Balear. La tercera part va estar protagonitzada per l’arpista Magdalena Barrera i per l’actriu Carme Sansa, que va recitar textos de Joaquim Ruyra, Maria Mercè Marçal i Miquel Batllori, acompanyada a la guitarra per Toti Soler. L’acte va finalitzar amb la proclamació d’Antoni Maria Badia i Margarit com a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2003, que en el moment de recollir el premi va fer una valoració de la llengua catalana en tres temps: passat, present i futur, a més de recordar que va participar en la gestació del Premi d’Honor el 1968 i el 1969. També va fer un toc d’atenció als governants perquè prenguessin les mesures necessàries per garantir la continuïtat del català i va reconèixer les dificultats que patia la llengua al País Valencià i a les illes Balears. Badia va agrair al jurat el reconeixement que li havien fet, tot recordant “la seva contribució notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”, desenvolupada, en gran part, a l’Institut d’Estudis Catalans, del qual n’era una de les figures més notables.

Antoni Maria Badia i Margarit va néixer a Barcelona el 30 de maig del 1920 i va cursar els seus estudis en uns anys d’esplendor de la llengua i l’ensenyament en català, que van ser tallats de cop per l’arribada del franquisme.

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona el 1943, de seguida va vincular la seva vida professional a la tasca docent i investigadora, des de la qual també va desenvolupar una tasca resistent i cívica de preservació dels estudis i l’ensenyament del català durant la postguerra i la dictadura. Després d’aconseguir la càtedra de gramàtica històrica espanyola a la Universitat de Barcelona el 1948, va fer un ampli treball de recerca sobre la història de la lingüística catalana i, posteriorment, es va decantar per l’estudi de la dialectologia de l’aragonès i el català. Fruit del seu treball van ser els atles lingüístics del domini català i una gramàtica històrica del català, publicada primer en castellà el 1951, traduïda al català el 1981, i una gramàtica catalana publicada el 1962.

Les seves estades a les universitats alemanyes de Heidelberg (1956) i Munic (1959-1960), així com a les nord-americanes de Georgetown (1961-1963) i Wisconsin (1967-1968), van fer que dirigís la seva atenció cap a la lingüística estructural, la comparatística, la història de la lingüística, les relacions del català amb les llengües veïnes i altres treballs que el 1964 va recopilar parcialment a Llengua i cultura als Països Catalans i també a La llengua dels barcelonins (1969). Altres obres van ser La llengua catalana ahir i avui (1973), Vint-i-cinc anys d’estudis sobre la llengua (1976), Ciència i passió dins la cultura catalana (1977) i Formulari administratiu aplicat especialment a la Universitat (1979). En col·laboració amb Carles Duarte va escriure La formació de la llengua catalana. Assaig d’interpretació històrica (1981) i Llengua i poder (1986). Més tard, el 1995, va publicar la Gramàtica catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica.

El 1977 Badia i Margarit va esdevenir catedràtic de gramàtica històrica catalana a la Universitat de Barcelona, on va fer una extensa tasca investigadora en els àmbits morfològic, sintàctic i fonètic, i semàntic. També va cultivar l’onomàstica. En particular, van destacar els seus estudis sobre la toponímia i la botànica. Entre els nombrosos càrrecs que va ocupar destaquen la presidència de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalana (1973-1976), la del Grup Català de Sociolingüística des del 1974 i el rectorat de la Universitat de Barcelona (1978-1986), que el 1987 el va nomenar professor emèrit. Doctor honoris causa per les universitats de Salzburg (1972), Tolosa de Llenguadoc (1980), la Sorbona (1986), Perpinyà (1989) i la Knox College de Galesburg, Illinois (1990). El 2003 Badia i Margarit era membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (1955) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1968), del qual presidia des del 1989 la Secció Filològica i, amb distinció d’honor, membre de la Société Linguistique Romane.

Entre els nombrosos premis dels quals s’havia fet mereixedor figuraven la Creu de Sant Jordi (1986), el de la Fundació Jaume I (1995), el de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1999).