Article
 |
 |
Fes-ho còrrer |
|
|
|
 |
Paraules clau |
| Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402) | |
| Festivals i premis literaris (704) | |
| Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880) | |
 |
Indrets geogràfics |
|
Catalunya (2926) |
|
| 46 lectures d'aquest article |
| 23 impressions d'aquest article |
| Honors per a Feliu Formosa |
| Premi d´Honor de les Lletres Catalanes |
| El 8 de juny, el poeta, traductor, assagista i dramaturg Feliu Formosa va rebre el 37è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural. Enguany el premi ha triplicat la seva dotació -de 10.000 a 30.000 euros- gràcies a una subvenció del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Formosa, que no va escriure en català fins als 25 anys, va rebre un dels màxims reconeixements literaris del país per tota la seva trajectòria literària i cívica. Feliu Formosa Torres va néixer a Sabadell el dia 10 de setembre de 1934, al barri menestral de la Creu Alta. El seu pare treballava d’administratiu, era militant del Bloc Obrer i Camperol i conseller de l’Ajuntament sabadellenc. Durant la guerra civil va ser tinent voluntari i es va exiliar a França del 1939 al 1942. Just retornat el pare de l’exili, tota la família es va traslladar a Barcelona. Va cursar el batxillerat als maristes del Col·legi de la Immaculada. El 1952 va entrar a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en Filologia Romànica el 1959. A la universitat, esquivant l’ambient d’opressió que s’hi respirava, va compartir inquietuts amb diversos companys com Salvador Giner, que el va introduir en la militància del PSUC. Després de llicenciar-se va obtenir una beca per cursar estudis de germanística a Alemanya i va impartir classes de traducció i literatura castellana al Dolmetscher Institut, de Heidelberg, i a Germersheim, Universitat de Mainz (1959-60). En aquella estada a Alemanya va ser espectador assidu del Teatre Nacional de Mannheim i va començar a escriure assajos sobre teatre. El 1960 es va casar amb l’actriu Maria Plans, amb qui va tenir dues filles (Esther i Clara). El compromís ideològic, “la lluita contra el dogma i el totalitarisme”, va marcar la dedicació inicial de Formosa a la pràctica teatral com a director i actor, especialment al teatre independent dels anys seixanta i setanta. Va començar amb un grup a la universitat. Després va fundar el grup teatral Gil Vicente, amb el qual feia representacions a escoles i a barris populars, fins al 1965. Va ser un dels fundadors del Grup de Teatre Independent del CICF i, posteriorment, va col·laborar amb diverses companyies, principalment al Centre Dramàtic del Vallès de Terrassa. Formosa ha fet de rapsoda i d’actor, -també amb representacions per televisió-, ha escrit obres de teatre i també bona part de la seva feina de traducció ha estat dedicada a l’escena. Com a director teatral, destaca el muntatge L’encens i la carn (1965), sobre textos dels segles XV i XVI , i Cel·la 44 (1970), sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller. Amb Artur Quintana va publicar A la paret, escrit amb guix (1967), una antologia alemanya de combat, i l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral (1971). Des de 1975 Formosa és professor titular de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, i des de 1994 imparteix diversos cursos de traducció avançada com a professor associat o conferenciant a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF). Formosa es considera, en primer lloc, traductor: “la traducció és la convivència de la llengua amb l’esperit creatiu i ha estat un estímul permanent per a la meva pròpia creació”, afirma. Entre els grans noms als quals ha dedicat la seva feina -més de cent traduccions, principalment de l’alemany- hi ha la narrativa de Frank Kakfa, Dürrenmatt, Arthur Schnitzler, Goethe, Klaus Mann, Thomas Mann, el teatre de Bertold Brecht, Peter Weiss, Anton Txèkhov, Henrik Ibsen, August Strindberg, i la poesia de François Villon i Georg Trakl. La seva trajectòria literària inclou més d’una vintena d’obres de creació, entre poemes, diaris i obres teatrals. Va iniciar la seva obra poètica amb la publicació del recull Albes breus a les mans (1973); tot seguit va publicar Llibre de meditacions (1973), inspirat en Cesare Pavese i Gabriel Ferrater; després Raval (1975), una elaborada introspecció a la seva infantesa; Cançoner (1976), un poemari escrit immers en el desesper per la incomprensió de la mort -el 1974- de la seva primera dona, Maria Plans; Llibre dels viatges (1978) -premi Carles Riba de 1977-, on introdueix el discurs de l’inconscient. El 1979, amb la publicació de la primera part del seu diari, va tancar un cicle vital i creatiu: El present vulnerable. Diaris I (1973-1978), que va obtenir el premi de la Crítica Serra d’Or. L’any següent, va aplegar la producció poètica i traduccions a Si tot és dintre, que inclou el poemari inèdit, Amb tots els tons del dolor i de l’atzar. L’any 1981 es va casar amb Anna Vila, infermera i escriptora. Va reprendre la publicació de poesia amb Semblança (1986), on va emprendre nous camins d’investigació personal i de llenguatge. Per aquest recull li va ser concedida la Lletra d’Or i el premi Ciutat de Barcelona. El 1987 es va instal·lar amb la seva dona a Barcelona, al barri de Sant Andreu, i va publicar, conjuntament amb l’escriptor i crític teatral Joan Casas, el volum Amb efecte (1987), premi Ciutat de Palma. Aquesta col·laboració creativa amb Casas va tenir continuïtat amb Pols al retrovisor (1989). La Generalitat de Catalunya li va atorgar, el 1988, la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva tasca cultural i cívica i, l’any següent, li va ser concedit el premi Nacional de les Arts Escèniques de Catalunya. El 1991 va iniciar la col·laboració amb el ballarí Andrés Corchero, amb el qual va muntar l’espectacle A un poeta futuro que van portar per diversos escenaris europeus. L’any següent, va publicar el llibre de poesia i prosa Per Puck i el poemari Impasse i, a més, va dirigir l’obra Misteri de dolor, d’Adrià Gual per al Centre Dramàtic del Vallès. La Institució de les Lletres Catalanes va nomenar-lo escriptor del mes (maig, 1994), però la convalescència d’una operació li va impedir exercir les funcions d’aquest nomenament. D’altra banda, aquest mateix any, el ministeri de Cultura espanyol li va atorgar el Premio Nacional de Traducción, pel conjunt de la seva obra. L’any 1997 va rebre el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes, en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Les nits del llamp, i el Premi Especial de la crítica teatral de Barcelona “per les seves valuoses aportacions al coneixement de l’obra de Bertolt Brecht”. Va ser guardonat amb el Premi d’Honor de l’Institut del Teatrede la Diputació de Barcelona el 1999, el mateix any que era nomenat degà de la Institució de les Lletres Catalanes. Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el 2002 Formosa va rebre el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya. Des aleshores s’ha dedicat amb un gran entusiasme literari a reunir la seva obra poètica dins el volum Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, sense abandonar en cap cas la creació de nous llibres. Entre el 1997 i el 2005, han vist la llum, a més d’aquestes obres reunides, els poemaris Immediacions (Edicions 62/Empúries, 2000) i Cap claredat no dorm (Pagès Editors, 2001). A més, Formosa ha publicat la continuació dels seus diaris, A contratemps (2005) dins la col·lecció Escriptures de l’editorial Perifèric. Actualment treballa en un nou poemari -que reflexiona sobre l’efímer, sobre la pèrdua dels éssers estimats-, i en un altre llibre de prosa. A més, està traduïnt per a l’editorial Arcàdia, els Aforismes de Zürau de Kafka, un autor essencial per a Formosa. |
Cercador
Quins temes t'interessen?
- Ciència, Tecnologia i Coneixement
- Cultura, Espectacles i Mitjans de Comunicació
- Economia
- Esports
- Societat i Successos
- Treball
Conèixer més sobre...
