Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El president d´Òmnium Cultural, Jordi Porta, amb el premi d´honor de les lletres catalanes 2005, Joan Francesc Mira

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Antoni Milian (1)
Carles Santos (24)
Caterina Mieras (55)
Joan Francesc Mira (34)
Jordi Porta (35)
Maria del Mar Bonet (29)
Miquel Martí i Pol (31)
Pasqual Maragall (676)
Ramon Margalef (6)
Salvador Cardús (16)
Entitats Entitats
Acció Cultural del País Valencià (89)
Avui (154)
Catalonia Review (3)
Catalunya (3)
Catalunya Ràdio (123)
Editorial Proa (23)
El País (48)
El Temps (22)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Las Provincias (12)
L`Espill (2)
Museu Etnològic de València (3)
Òmnium Cultural (140)
Palau de la Música (98)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Saó (2)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
TV3 (363)
Universitat Autònoma de Barcelona (131)
Universitat de La Sorbona (14)
Universitat de Princeton (6)
Universitat de València (80)
Universitat Jaume I (13)
València Semanal (2)
75 lectures d'aquest article
89 impressions d'aquest article
Joan Francesc Mira
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
El 8 de juny es va celebrar al Palau de la Música de Barcelona la cerimònia d’entrega de la 36a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, concedit per Òmnium Cultural. El guardonat va ser l’escriptor, antropòleg, traductor i professor universitari valencià Joan Francesc Mira, per la seva trajectòria literària i cívica a favor de la llengua i el país.

L’acte, en el qual van ser presents el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; la consellera de Cultura, Caterina Mieras, i altres personalitats de la cultura catalana, va comptar amb les actuacions de Maria del Mar Bonet i Cambra 16.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, va obrir l’acte amb un recordatori per al poeta Miquel Martí Pol, que havia estat guardonat amb el Premi d’Honor l’any 1991 i que havia mort el novembre del 2003, i per a altres figures de la cultura catalana desaparegudes en els darrers temps, així com per a l’investigador Ramon Margalef. Durant el seu parlament va esmentar també la necessitat que Catalunya fos reconeguda a Europa, i d’una manera especial, del reconeixement de la llengua catalana en les institucions comunitàries. Precisament sobre aquest tema va dissertar Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, que va exigir la inclusió del català en l’article IV-10 de la Constitució europea.

Salvador Cardús, en la seva glossa del premiat, va presentar Joan Francesc Mira com “un home de lletres exemplar, humanista rigorós i intel·lectual compromès amb els Països Catalans”.

Per la seva banda, Mira, a més de manifestar la seva satisfacció pel premi i de lamentar la situació del català al País Valencià, va parlar “dels nostres llibres i de les nostres lletres, del seu present cert o incert, i del seu futur, si és que el futur és previsible”. La tesi central del seu parlament va ser que la literatura catalana té un nivell comparable al de moltes altres cultures de primera fila i que cal estimular la producció de qualitat.

Joan Francesc Mira i Casterà va néixer a l’Horta de València el 3 de desembre del 1939. El 1959 va obtenir el títol de batxillerat a la Universitat Gregoriana de Roma, i un any després es va llicenciar en filosofia per la Universitat Lateranenese (Roma). El 1962 es va llicenciar en filosofia i lletres per la Universitat de València i el 1965 va començar a treballar com a catedràtic d’institut. El 1971 es va doctorar a la Universitat de València.

A principis dels anys setanta va residir a França, on va col·laborar en el Laboratoire d’Antropologie Sociale de la Sorbona, mentre que, entre el 1978 i el 1979, va exercir de professor universitari a Princeton, als Estats Units. Del 1980 al 1984 va dirigir l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social, i el 1982 va fundar el Museu Etnològic de València, institució que va dirigir fins al 1984.

Del 1983 al 1991 va ser professor titular de la Universitat de València, i a partir del 1991 va desenvolupar la seva activitat docent a la Universitat Jaume I de Castelló.

Mira ha estat, a més, conseller de la Institució Alfons el Magnànim, president d’Acció Cultural al País Valencià (1992-1999), membre de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigacions (1991-1997), director de l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social, vicepresident del Centre Català del Pen Club Internacional, i membre de la secció de Filosofia i Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans.

Autor de més d’una vintena de llibres de narrativa, investigació i assaig, entre els quals destacaven Som. Llengua i literatura (1974), Un estudi d’antropologia social al País Valencià (1974), Els valencians i la terra (1978), Introducció a un país (1980), Població i llengua al País Valencià (1981), Crítica de la nació pura (1985), Hèrcules i l’antropòleg (1994), Sense música ni pàtria (1995), Sobre la nació dels valencians (1997), Cap d’any a Houston (1998), València per veïns i visitants (1999), Els Borja, família i mite (2000), també era autor de diverses novel·les –El bou de foc (1974), (1981), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996) i Purgatori (2002)– i dels volums de narracions Els cucs de seda (1975) i Quatre qüestions d’amor (1998).

L’any 2001 va publicar una traducció al català de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, que va ser guardonada en quatre ocasions: per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana el 30 de març; amb el Premi de la Crítica de Serra d’Or el 4 d’abril; Medalla d’Or de la Ciutat de Florència, el 9 de juny, coincidint amb els actes del 736 aniversari del naixement de Dante, i Premio Nacional de traducció del ministeri espanyol de Cultura el 6 de novembre.

El 22 de novembre del 2001, l’òpera L´adéu de Lucrecia Borja, amb llibret de Mira i música de Carles Santos, va inaugurar la nova seu del Teatre Lliure, batejada com a Teatre Fabià Puigserver, a la Ciutat del Teatre de Barcelona. L’estudi de la família Borja era un tema al qual Mira havia dedicat molts esforços.

El desembre del 2004 Mira va veure publicada una versió literària, traduïda del grec, dels quatre evangelis. El llibre va ser editat per Proa i el va titular Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan amb els Fets dels Apòstols, la Carta de Pau als romans i el Llibre de l’Apocalipsi.

Joan Francesc Mira també va desenvolupar durant 25 anys una llarga trajectòria periodística, amb col·laboracions en diversos mitjans de comunicació, com L’Espill, Revista de Catalunya o Catalonia Review, Las Provincias, Saó, Valencia Semanal, El Temps, AVUI i El País, i va col·laborar amb el programa de TV3 Bon dia, Catalunya i, posteriorment, amb Catalunya Ràdio.

Entre els guardons i distincions rebuts al llarg de la seva carrera, abans del Premi d’Honor, figuraven: premi Andròmina (1974), premi Joan Fuster d’assaig (1984), Premi de la Crítica de Serra d’Or (1985), Lletra d’Or al millor llibre de l’any (1985), premi Crexells (1996), Premio Nacional de crítica (1997) i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1991). També els premis de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1998) i el de la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana (1999), la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència (2001), el premi Sant Jordi 2003 i el Premi de la Crítica Catalana (2003).