Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Joaquim Molas, al Palau de la Música Catalana, on li va ser atorgat el premi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Albert Manent (10)
Joaquim Molas (15)
Josep Maria Castellet (7)
Martí de Riquer (15)
Miquel Porter i Moix (16)
Entitats Entitats
Òmnium Cultural (140)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
39 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Les lletres catalanes distingeixen Joaquim Molas
Premi d'Honor
El 10 de juny de 1998 l’historiador i crític literari Joaquim Molas va rebre la trentena edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el guardó instaurat per Òmnium Cultural com a reconeixement a les persones que han tingut una contribució “notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”.

El premi, dotat amb 10.000 ecus, li va ser lliurat en el transcurs d’una cerimònia celebrada al Palau de la Música Catalana de Barcelona, durant la qual el poeta i membre del jurat Albert Manent, va dir del guardonat: “és un producte de la cultura, un personatge significatiu i enigmàtic que sempre ha tingut com a gran objectiu ampliar els horitzons de la seva i de la nostra cultura.” El jurat també va assenyalar la vessant docent i d’organitzador duta a terme per Molas, que el mes d’abril havia estat distingit amb el premi de la Institució de les Lletres Catalanes per la seva obra Fragments de memòria, publicada el 1996. Aquest premi li havia estat lliurat en un altre cerimònia celebrada al Palau de la Generalitat el 16 de juny, on s’havia destacat el seu mestratge com a crític i historiador de la literatura catalana en la segona meitat el segle.

En recollir el premi d’Òmnium Cultural, Molas va dir “aquest tipus de premis un se’ls ha de prendre amb una certa resignació. Quan et donen un premi així vol dir que ja no provoques i jo m’he passat la vida provocant. Es veu que ara començo a entrar en aquella època en què ja no puc provocar, en què has de fer de persona madura, de patum. I això és un petit drama.”

Joaquim Molas i Batllori va néixer a Barcelona l’any 1930. Fill del músic i fundador de l’Associació Catalana d’Artistes Isidre Molas i Font, es va llicenciar en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona el 1953, on, sis anys més tard, es va doctorar amb una tesi sobre el poeta medieval Lluís Icard. En els seus anys universitaris, fou un dels promotors, juntament amb Albert Manent i Miquel Porter, de la revista Curial, una publicació que intentava mantenir viu el caliu literari català en les primeres dècades de franquisme i que va ser, finalment, clausurada.

Entre 1959 i 1961 va exercir de lector de castellà i català a la Universitat de Liverpool. De retorn a Barcelona, va ser professor dels clandestins Estudis Universitaris Catalans fins al 1972. Entre 1972 i 1982 va ser catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat Autònoma de Barcelona, ocupant la primera càtedra de l’especialitat de la postguerra. A partir del 1982, va ocupar la mateixa càtedra a la Universitat de Barcelona.

Inicialment influït per Martí de Riquer i Dámaso Alonso, Molas es va dedicar a la literatura medieval i a l’anàlisi estilística de textos. D’aquella època daten dos volums de divulgació sobre la literatura catalana del s.XIII (1961) i sobre la prosa del s.XV (1963). També va assumir la tasca de completar, amb els segles XIX i XX, la monumental Història de la literatura catalana que havien iniciat Martí de Riquer i Antoni Comas.

Posteriorment, es va decantar cap a l’estudi de la literatura contemporània, que va sotmetre a una metodologia de tipus marxista, primer d’inspiració luckasiana i després gramsciana. Producte d’aquesta òptica, el 1963, va editar, en col•laboració amb Josep Maria Castellet, Poesia catalana del segle XX i Més tard, va dirigir les col.leccions Antologia Catalana. des d’Edicions 62 les col•leccions Les millors obres de la literatura catalana, iniciada el 1978 i Les millors obres de la literatura universal, iniciada el 1981. També va realitzar diverses edicions de poetes com Milà i Fontanals, Joan Salvat-Papasseit o Apel•les Mestres i una Antologia de la poesia catalana (1979), novament en col•laboració amb Castellet. Els seus pròlegs i articles de crítica literària, sobretot els apareguts a Serra d’Or van ser recollits a Una cultura en crisi (1971) i Lectures crítiques (1975).

Fundador de la revista Els Marges, apareguda el 1973, des la qual va promoure una escola de crítica i d’historiografia literàries, també havia publicat obres tan diverses com Passió i mite de l’esport (1986), La literatura catalana d’avantguarda. 1916-1983 (1983) o Paisatges de Catalunya (1990), que demostraven la seva versatilitat intel•lectual. Versatilitat que va confirmar amb la publicació, el 1996, de Fragments de memòria. Fulls de dietari, una obra on feia un balanç molt personal de la seva trajectòria com a crític i editor.