Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya

Vàclav Havel i Richard von Weizsacker, guanyadors del Premi Internacional Catalunya, acompanyats de la reina Sofia i el president de la Generalitat, Jordi Pujol

Articles dependents
Václav Havel
Richard von Weizsacker
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Política catalana (2179)
Política internacional (1336)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Abdus Salam (1)
Baltasar Porcel (44)
Edgar Morin (3)
Jacques-Yves Cousteau (7)
Karl Popper (6)
Luigi Luca Cavalli-Sforza (1)
Mstislav Rostropóvitx (5)
Richard von Weizsacker / von Weizsäcker (10)
Sofia de Grècia (70)
Václav Havel (26)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Institut Català d'Estudis Mediterranis (3)
Premi Internacional Catalunya (36)
58 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Premi Internacional Catalunya
El 16 de febrer de 1995, el president de la República Txeca, Vàclav Havel, va obtenir, ex aequo amb l'exalcalde de Berlín i expresident de la República Federal de Alemanya, Richard von Weizsacker, el VII Premi Internacional Catalunya, atorgat per l'Institut Català d'Estudis Mediterranis (ICEM).

El premi, considerat el Nobel català, havia estat concedit en edicions anteriors al filòsof alemany Karl Popper (1989), al físic pakistanès Abdus Salam (1990), a l'oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau (1991), al violoncel·lista d'origen rus Mstislav Rostropòvitx (1992), al genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza (1993) i al sociòleg francès Edgar Morin (1994).

El premi s'atorgava en reconeixement a aquelles persones que contribueixen decisivament amb la seva activitat al desenvolupament dels valors culturals, científics o humans arreu del món, i pretenia assentar-se com un dels premis europeus de més prestigi en el camp de les humanitats.

En l'edició de 1995, era el primer cop que el premi, instituït el 1988, era atorgat simultàniament a dues personalitats, cosa que el director de l'Institut, Baltasar Porcel, va justificar per la decisió del jurat de no personalitzar la idea en un sol nom i perquè tant Havel com Weizsacker "tenen un sentit ètic extraordinari i constitueixen un exemple per a Europa i el món".

L'atorgament ex aequo havia fet necessària la modificació de l'article sisè de les bases del premi, però el jurat ho va voler fer així per destacar, per damunt d'ideologies i persones, el valor de l'ètica en la política.

El jurat sempre havia estat format per gent de gran prestigi i reconeixement internacional, i en les diferents edicions n'havien format part, entre altres, Shlomo Ben Ami (Israel), Enric Argulloll (Catalunya), Ricard Bofill (Catalunya), Abdelwahab Bouhdiba (Tunísia), Xavier Bru de Sala (Catalunya), Umberto Colombo (Itàlia), Georges Duby (França), Núria Espert (Catalunya), Tahar Ben Jelloun (Marroc), Hugues de Jouvenel (França), Massimo Livi-Bacci (Itàlia), Andreu Mas-Colell (Catalunya), Frederic Mayor Zaragoza (Catalunya), Simón Nora (Franva), Karl Popper (Gran Bretanya), Mstislav Rostropòvitx (Estats Units) i Gustavo Villapalos (Espanya).

De Havel, el veredicte del jurat va destacar el contingut humanista i l'aire de llibertat present en tota la seva obra literària, escrita en una llengua minoritària i indissolublement compromesa amb la seva praxi política i humana, tal com la seva biografia exemplificava.

De Weizsacker es va ressaltar que hagués fet possible el renaixement moral d'Alemanya, en un moment polític -el de la caiguda del Mur i la reunificació alemanya- comparable al de la transició espanyola, i adoptant un paper només comparable en l'escenari europeu al de la figura del rei Joan Carles I d'Espanya.

El premi, al qual havien concorregut 151 candidatures de 49 països, i que estava dotat amb vuitanta mil ecus, va ser lliurat per la reina Sofia a Barcelona l'11 de maig de 1995.