Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
L´escriptora egípcia Nawal al-Sadawi escolta el president de la Generalitat Jordi Pujol

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Drets humans (136)
Gènere, dones (87)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Jordi Pujol i Soley (858)
Nasser Ussuf (2)
Nawal al-Sadawi (3)
Sherif Hetata (1)
Entitats Entitats
Al-Sahha (1)
Associació d´Escriptores Egípcies (1)
Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de les Dones Africanes (1)
Associació per a la Solidaritat de les Dones Àrabs (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Organització de les Nacions Unides (606)
Premi Internacional Catalunya (36)
33 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Nawal Al-Sadawi
Premi Internacional Catalunya
L’onze de febrer del 2003 l’escriptora, doctora i activista social egípcia Nawal al-Sadawi va guanyar la quinzena edició del Premi Internacional Catalunya. El 6 de maig, Al-Sadawi, de 71 anys, va rebre el guardó, dotat amb 80.000 euros, amb què el govern de la Generalitat de Catalunya reconeix aquelles persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics o humans al món.

El jurat, integrat per setze persones, va valorar la lluita d’Al-Sadawi pels drets socials i, especialment, pels drets de les dones al món àrab, tal com va destacar en el lliurament el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. En el seu discurs d’agraïment, Nawal al-Sadawi va proclamar en àrab: “Hem de lluitar per la creació d’un món basat en la justícia, la llibertat i la pau. Un altre món és possible i necessari”. També va carregar contra els que utilitzen la religió com a excusa i instrument per imposar la seva dominació econòmica, i també va refusar la demonització de l’Islam per justificar la invasió i explotació dels països musulmans.

Nawal al-Sadawi havia desenvolupat aquestes idees en més de quaranta llibres, en els quals exposava la interconnexió entre política, dona i religió que es constituïa en el món àrab a les acaballes del segle XX. Empresonada durant quinze anys per les seves idees, unes declaracions fetes a una revista egípcia el 2001, en què deia que l’Alcorà no obliga les dones a dur el vel, van motivar la seva qualificació d’apòstata a Egipte.

Nawal al-Sadawi va néixer a Kafr Tahla el 27 d’octubre del 1931. Llicenciada en medicina i psiquiatria el 1955, va començar a escriure contes i novel·les el 1956, però no va ser fins al 1960 que va publicar el seu primer llibre: Memorias de una doctora. Entre el 1958 i el 1972 va dirigir la política sanitària del seu país, durant la presidència de Nàsser, fins que va ser cessada el 1972 arran de la publicació del seu llibre Mujer y sexualidad libre, que va causar una autèntica commoció al món àrab i que va haver de ser publicat a Beirut a causa de la censura imperant a Egipte.

El 1971 va fundar l’Associació d’Escriptores Egípcies. En el període 1973-1976 va fer diverses investigacions especialitzades sobre dona i neurosi a la Universitat Ain Shams, i entre el 1977 i el 1987 va ser consellera de les Nacions Unides en el Programa Àfrica i Pròxim Orient. Empresonada el 1981 pels seus articles a la revista Al-Sahha, el 2001 va patir un procés per obligar-la a divorciar-se del seu marit, contra la voluntat de tots dos, al ser acusada d’infidelitat a l’Islam per un advocat integrista del Caire.

Al llarg de la seva vida l’activista i lluitadora Al-Sadawi havia fundat, entre d’altres, l’Associació per a la Solidaritat de les Dones Àrabs, l’Associació per a la Recerca i el Desenvolupament de les Dones Africanes i l’Associació Egípcia de Dones Escriptores, entre d’altres. Era autora de més de quaranta obres entre les quals destacaven: Mujer punto cero, La cara desnuda de la mujer árabe, La caída del imán, Memorias de la cárcel de mujeres, Dios muere a orillas del Nilo, La inocencia del diablo, La mujer que buscaba i la seva autobiografia, Pruebas de fuego.

Casada amb el metge i novel·lista egipci Sherif Hetata, durant tota la seva carrera havia rebut nombrosos premis com ara els lliurats pel Supreme Council for Arts and Social Sciences (1972), l’Asociación de Amistad Árabe (1982), l’Associació Àrab d’Austràlia (1988), el premi literari de Gubran (1988) i diversos doctorats honoris causa per la Universitat de York (1994), la de Saint Andrews, a Escòcia, i el Premi Isabel Ferrer de la Generalitat Valenciana (2002).