Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Claude Lévi-Strauss, primer no català guardonat amb el Premi Internacional Catalunya

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Claude Lévi-Strauss (4)
Pasqual Maragall (676)
Roman Jakobson (1)
Entitats Entitats
Escola Lliure d’Alts Estudis de Nova York (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Premi Internacional Catalunya (36)
30 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Reconeixement a Claude Lévi-Strauss
Premi Internacional Catalunya
El 13 de maig, Claude Lévi-Strauss, considerat el pare de l’antropologia i un dels grans pensadors del segle XX, va rebre el XVII Premi Internacional Catalunya de mans del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a l’Académie Française de París. Per primera vegada, el guardó -dotat amb 80.000 euros i una obra d’art- es lliurava fora de Catalunya.

Enguany s’havien presentat 257 candidatures al Premi Internacional. Lévi-Strauss va ser el guanyador del guardó que reconeix aquelles persones que més han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics i humans a tot el món, des de la seva primera edició el 1987.

En el seu discurs d’agraïment, l’antropòleg, de 97 anys, va ser especialment contundent sobre el que pot significar per a l’ésser humà la destrucció sistemàtica de l’entorn i de totes les formes de vida. “Els drets de la humanitat acaben en el moment en què el seu exercici posa en perill l’existència d’altres espècies”, cosa que obre “un buit irreparable en el sistema de creació”, va assegurar el guardonat.

Claude Lévi Strauss va néixer a Brussel·les el 28 de novembre del 1908, però de pares francesos, Claude Lévi-Strauss va estudiar dret i filosofia a París, on resideix actualment. De molt jove va ser professor a Perpinyà i el 1931 va esdevenir professor de filosofia a la Sorbona.

Va començar a interessar-se per la sociologia i l’etnografia, ja que la filosofia li semblava una gimnàstica intel·lectual inútil, faltada de la riquesa de la realitat.

Així, el 1934 Lévi-Strauss es va traslladar al Brasil per donar classes a la Universitat de Sâo Paulo i, sobretot, per exercir d’etnògraf amb l’estudi sobre el terreny dels indis americans del Mato Grosso i l’Amazònia, com les tribus dels nambikwares, els caduveus i els bororós.

Després de tornar a França el 1939, va ser professor als Estats Units, on va fundar l’Escola Lliure d’Alts Estudis de Nova York i va rebre la influència de les teories del lingüista Roman Jakobson. Aquesta nova visió, el va portar a aplicar el mètode de l’estructuralisme lingüístic a l’etnologia en obres com Antropología estructural, Las estructuras fundamentales del parentescoi El pensament salvatge (1962).

Més endavant, altre cop a França, va ser subdirector del Museu de l’Home i director de l’Escola Pràctica d’Alts Estudis de Ciències Socials, a l’antiga càtedra de Marcel Mauss, rebatejada com a “càtedra de les religions comparades dels pobles sense escriptura”.

Lévi-Strauss representant de l’estructuralisme en l’àmbit de l’antropologia amb una visió que relaciona filosofia, religió, literatura i etnologia, i que considera les cultures com a complexos sistemes de comunicació. Per a ell, no hi ha una diferència crucial entre el pensament dels pobles anomenats primitius i els occidentals: “Els pobles més humils que no tenen escriptura, amb savis costums limiten el consum d’altres espècies vives i imposen a l’home el respecte moral”, va dir en recollir el guardó.

Els seus estudis sobre l’organització social i el parentiu, el pensament, la prohibició universal de l’incest i els mites, han influenciat fortament el pensament del segle XX. Altres obres fonamentals de l’autor són La alfarera celosa, Raça i història, Tristos tròpics, Historia de lince, Lo crudo y lo cocido i Mito y significado. Estructuras elementales del parentesco (1949), Raza e historia (1952), un famós assaig -manifest que va escriure per encàrrec de la UNESCO per contribuir al programa de lluita contra el racisme; la seva autobiografia Antropología estructural (1958), Tristes trópicos (1955) i El pensamiento salvaje (1962). El 1964 va publicar el primer volumen de Mitológicas, que comprèn: Lo crudo y lo cocido (1964), De la miel a las cenizas (1966), El origen de las maneras en la mesa (1968) y El hombre desnudo (1971).

Tota una vida dedicada a l’estudi de la humanitat en un esforç per analitzar civilitzacions molt llunyanes i molt diferents a la nostra, sempre amb una actitud crítica amb l’empirisme i l’historicisme.