Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Ángeles González Sinde (15)
Aníbal Cavaco Silva (12)
Jerónimo de Sousa (1)
José Saramago (12)
José Sócrates (5)
María Teresa Fernández de la Vega (108)
Pilar del Río (1)
Entitats Entitats
Càtedra José Saramago (1)
Edicions 62 (21)
Premis Nobel (98)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Portugal (49)
Illes Canàries (14)
31 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Mor José Saramago
Premi Nobel




El 18 de juny del 2010 va morir José Saramago, a l'edat de 87 anys, a causa d'una fallida multiorgànica provocada per una leucèmia crònica. L'escriptor portuguès i Premi Nobel de Literatura vivia des del 1993 a l'illa canària de Lanzarote amb la seva dona, la periodista i traductora sevillana Pilar del Río, després que l'enfrontament amb el govern lusità arran de la publicació del seu polèmic llibre L'Evangeli segons Jesucrist obligués l'autor a autoexiliar-se del seu país. Les restes mortals de Saramago arribaren un dia després de la seva mort a l'aeroport militar de Lisboa, on l'esperaven una trentena d'amics, familiars i membres del Govern.


A Portugal es van decretar dos dies de dol nacional per la mort de Saramago, i al Saló Noble de l'ajuntament de Lisboa es va instal·lar la capella ardent, per la qual van desfilar milers d'admiradors per donar el seu últim adéu a l'escriptor. Al dia següent, les restes mortals del Nobel van ser incinerades en el cementiri d'Alto de São João, després d'un emotiu funeral civil celebrat a l'ajuntament que va aplegar autoritats polítiques i nombrosos ciutadans, i que milers de persones van poder seguir des d'una pantalla instal·lada a la plaça del Municipio. Entre els assistents al funeral hi havia el primer ministre portuguès, José Sócrates, la ministra de Cultura, Gabriela Canavilhas, la vicepresidenta primera del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega i el líder del Partit Comunista de Portugal, Jerónimo de Sousa —del qual Saramago era militant—, així com nombrosos representants de les lletres i la cultura portugueses. Les notes del Cant dels ocells van posar el punt i final a la cerimònia.

Intel·lectuals, polítics i escriptors van lamentar la mort del Nobel i van lloar la seva obra. El president de Portugal, Aníbal Cavaco Silva, subratllava la seva projecció mundial i assegurava que "s'ha de donar a llegir i conèixer a les noves generacions", mentre que a l'Estat espanyol la ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, el definia com un "home compromès amb les víctimes i progressista". Xavier Folch, director literari del Grup 62, qui va supervisar directament moltes de les edicions catalanes de Saramago, remarcava "el seu humor corrosiu" i la seva gran coherència "ètica i estètica".

Nascut al petit poble d’Azinhaga, a Portugal, Saramago va ser un dels escriptors més influents de la seva generació i el primer autor portuguès en rebre un premi Nobel, l'any 1998, per una obra que "ens permet comprendre una realitat fugissera gràcies a paràboles sostingudes amb la imaginació, la compassió i la ironia", d'acord amb les paraules del jurat que li va atorgar el premi. Fill de pares analfabets, no va poder acabar la secundària per manca de recursos econòmics, i durant la seva vida va exercir tot tipus de professions, des de mecànic o serraller fins a funcionari de la Seguretat Social, traductor o director adjunt del Diário de Noticias, una de les publicacions més veteranes de Portugal. També va formar part de la primera direcció de l'Associació Portuguesa d'Escriptors.

El 1980 va aconseguir el seu primer gran boom comercial amb la novel·la Aixecat de terra, i dos anys després veuria la llum una de les seves obres més conegudes i admirades, Memorial del convent (1982), on fa un recorregut de tres dècades en la història de Portugal durant els temps de la Inquisició. No obstant, els títols que el van consagrar a escala mundial van ser Assaig sobre la ceguesa (1995), Tots els noms (1997), La caverna (2000) o Assaig sobre la lucidesa (2004), tots ells paràboles sobre la societat contemporània que narren situacions fantàstiques amb un llenguatge realista. La crítica defineix la seva obra com una literatura marcada per la utopia, l'ateisme, la reflexió sobre la identitat i els mecanismes de control de la societat. L'escriptor s'expressava a través de grans faules, com ara a la La Caverna, però també amb relats més quotidians, cas de L'home duplicat (2002). En total va escriure prop d'una quarantena de novel·les, contes, poemaris, biografies, relats, obres de teatre i fins i tot un quadern de viatges dedicat a Portugal. L'any de la mort de Ricardo Reis (1984) o El viatge de l'elefant (2008) són altres títols destacables dins de la seva trajectòria literària, que va ser reconeguda amb una vintena de guardons entre els quals figura el Premi Camões, el més important en llengua portuguesa. L'any 2008 va crear el seu propi bloc, on feia reflexions sobre la cultura i comentaris sobre l'actualitat.

L'altre gran tret que va marcar la vida i l'obra de José Saramago és la denúncia dels mals de la societat contemporània i la simpatia per la causa dels vençuts i els desheretats. Membre del Partit Comunista des de l'any 1969, va patir la censura i la persecució durant la dictadura d'António Oliveira Salazar, i posteriorment es va sumar a la Revolució dels Clavells del 1974. Es va implicar amb els camperols revoltats a Chiapas (Mèxic) i va haver d'abandonar Portugal per buscar refugi a Lanzarote després de publicar el polèmic L'evangeli segons Jesucrist, una obra que no va agradar ni a l'Església ni al Govern del seu país.

Saramago defensava la idea que Portugal s'havia de confederar amb Espanya per crear un nou gran país que es podria anomenar Ibèria. En una entrevista publicada el 2007 al Diário de Noticias, profetitzava que Portugal acabaria esdevenint una província més d'Espanya, en una unió territorial que permetria a la nació lusitana guanyar desenvolupament sense perdre la seva identitat. L'escriptor també s'havia referit en alguna ocasió a la situació de Catalunya respecte de l'Estat espanyol: "En el fons no crec que Catalunya vulgui ser independent; el que ells volen és un grau d'autonomia portat fins on es pugui portar", subratllava fa uns anys davant els micròfons de la ràdio.

L'obra de Saramago és especialment admirada a Catalunya, on s'han venut una mitjana de 15.000 exemplars de les moltes obres seves que s'han traduït al català. Des de l'editorial Edicions 62, responsable de la publicació de les seves novel·les en aquesta llengua, destacaven el respecte de Saramago pel català, que col·locava a la mateixa alçada que totes les altres llengües. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Instituto Camões van crear l'any 2007 la Càtedra José Saramago que, amb seu a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB, s'encarrega avui de fomentar la cultura, la llengua i la literatura portugueses a Catalunya, així com a la promoció de la traducció.