Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Frank Wilczek

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Premis Nobel (196)
Química i Física (54)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
David Gross (6)
David Politzer (6)
Frank Wilczek (7)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Universitat de Princeton (6)
18 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Frank Wilczek
Premi Nobel de física
Frank Wilczek, juntament amb els físics nord-americans David J. Gross i David Politzer, va ser guardonat per la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències amb el premi Nobel de física del 2004 pels seus descobriments en física de partícules elementals, que havien permès entendre les partícules i les forces que interaccionen entre elles.

Frank Wilczek va néixer el 15 de maig del 1951 a Queens, Nova York, Estats Units. Es va llicenciar en matemàtiques l’any 1970 a la Universitat de Chicago, posteriorment va cursar un màster fins al 1972 a la Universitat de Princeton i es va doctorar en físiques l’any 1974 a la mateixa Universitat. Va treballar a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i a l’Institut de Recerca de Santa Barbara, des d’on va passar al departament de física de l’Institut de Tecnologia Massachusetts (MIT), a Cambridge, als Estats Units. Va ser als 21 anys, quan Wilczek feia els seus estudis de doctorat a la Universitat de Princeton, que va treballar sota les ordres de David Gross i va realitzar els descobriments que li van fer merèixer el premi Nobel. Al llarg de la seva carrera, Wilczek ha fet recerca en els camps de la física de la matèria condensada, astrofísica i física de partícules. La seva tasca ha ajudat a revelar i desenvolupar diversos aspectes de la teoria del camp quàntic, tals com axions, anions o la teoria de la llibertat asimptòtica. Treballa també en la física de partícules pures, el comportament de la matèria, l’aplicació de la física de partícules a la cosmologia i la teoria quàntica dels forats negres.