Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
John L. Hall i Theodor W. Hänsch, premiats amb el Premi Nobel de Física

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Premis Nobel (196)
Química i Física (54)
Personatges Personatges
Albert Einstein (5)
John L. Hall (2)
Roy J. Glauber (3)
Theodor W. Hänsch (2)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Universitat de Colorado (3)
Universitat de Harvard (26)
57 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Una nova llum a l’òptica moderna
Premi Nobel de física
La Reial Acadèmia Sueca de Ciències va premiar, amb el Premi Nobel de física els americans Roy J.Glauber i John L.Hall i l’alemany Theodor W.Hänsch pels seus estudis en el camp de la fotònica, la ciència que estudia les partícules de llum i les seves aplicacions.

La llum és una forma de radiació electromagètica que va ser descrita per Maxwell el 1850, com a radiació que està formada per ones que presenten un determinat comportament. La teoria de Maxwell ha estat utilitzada per tota la tecnologia de comunicacions basada en un emissor i un receptor, tal com els telèfons mòbils, la televisió i la ràdio, segons la qual el receptor capaç de registrar l’ona que li arriba ha de ser capaç d’absorbir l’energia d’aquesta ona i transformar-la en un senyal. Aquesta energia lumínica ve en forma de paquets anomenats quants, compostos per fotons. Albert Einstein va demostrar que l’absorció d’un fotó donava lloc a l’alliberament d’un fotoelectró, el qual és la partícula que és captada i registrada en els aparells quan els fotons són absorbits. Per tant, la llum pot ser considerada com a ones o com a conjunt de partícules, característica que s’anomena la doble naturalesa de la llum. Quan és considerada com a conjunt de fotons, parlem d’òptica quàntica.

El científic nord-americà Roy J.Glauber va néixer el 1925 a Nova York. Es va doctorar en física quàntica a la Universitat de Harvard, on continua ensenyant i investigant. Va col·laborar en el programa Manhattan, que va desenvolupar la bomba atòmica, i el 1963 va formular la seva teoria de l’òptica quàntica, per la qual ha guanyat la meitat del Nobel d’enguany. La seva teoria descriu el comportament de les partícules de llum, fotons, quan la radiació electomagnètica té una ona d´un nivell tan baix que ja no compleix les lleis de les ones, sinó que es comporta com un conjunt de partícules individuals. Aquesta base teòrica sobre la composició i característiques de la llum permet explicar les diferències de comportament de la llum segons la seva freqüència, per exemple les diferències entre una bombeta i un làser.

Per la seva banda, Hall i Hänsch han estat premiats amb l’altra meitat del Nobel per les aplicacions que han trobat a la teoria de Glauber. Ambdós van ser pioners en la utilització del làser en l’espectroscopia, que estudia la matèria, els seus àtoms i molècules, gràcies a la dispersió d’un raig de llum emès pel focus a estudiar, descomponent-lo en diferents radiacions. Els dos investigadors van inventar un espectroscopi de precisió basat en raigs làsers que permet determinar el color de la llum d’àtoms i molècules amb una precisió extrema de fins a 15 dígits.

John L.Hall va néixer el 1943 a Denver, Estats Units, es va doctorar en físiques a l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh. Des de 1971 investiga al National Institute of Standards and Technology i al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado. Gran part del seu treball ha estat la medició de la llum mitjançant el làser.

L’altre meitat del premi va ser per al científic alemany Theodor W.Hänsch, que va néixer el 1941 a Heidelberg, Alemanya, i es va doctorar en física el 1969. Actualment és director de l’Institut d’Òptica Quàntica Max Planck i és professor de física a la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic. El 1975 va presentar el seu treball més important, un mètode per al refredament dels àtoms neutres mitjançant el làser.

L’espectroscopia làser té múltiples aplicacions, que van des de l‘estudi de la sang fins a l’anàlisi de partícules tòxiques en l’aire. També s’apliquen els mètodes de Hall i Hänsch als rellotges atòmics de gran precisió basats en la freqüència de llum o per a la tecnologia de posicionament global (GPS), així com per a l’encriptació d’informació. Aquestes tècniques han estat clau per al càlcul de distàncies, temps i velocitats en les tecnologies modernes.