Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Shirin Ebadi, premi Nobel de la pau per la seva lluita pels drets humans.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Fonamentalisme islàmic (82)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Agnes Gonxha Bojaxhiu (12)
Alva Myrdal (1)
Ang San Suu Kyi (7)
Bertha Sophie Felicitas Freifrau von Suttner (1)
Emily Green Balch (1)
Jane Addams (1)
Jody Williams (4)
Mairead Corrigan (1)
Mohammad Reza Pahlavi (1)
Mohammed Khatami (36)
Ole Mjoes (1)
Rigoberta Menchú (7)
Ruhol·lah Khomeini (9)
Shirin Ebadi (3)
Entitats Entitats
Comitè Nobel Noruec del Parlament de Noruega (20)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Iran (Rep. Islàmica) (60)
Noruega (12)
Teheran (Iran) (9)
53 lectures d'aquest article
28 impressions d'aquest article
Reconeixement per a Shirin Ebadi
Premi Nobel de la pau
El 10 d’octubre del 2003 la jurista iraniana Shirin Ebadi va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau en reconeixement a una incansable lluita pel respecte dels drets humans al món islàmic.

Ebadi va rebre la notícia del nomenament mentre estava a París fent un cicle de conferències sobre la dona i el món islàmic. Al ser-li comunicat, va dir: “No és fàcil ser dona avui a l’Iran perquè la llei va contra els drets de les dones”. Tot seguit va recalcar el missatge que intentava transmetre des de feia anys: que és possible compaginar la pràctica de l’Islam amb el respecte als drets humans. Per Ebadi, “el més urgent és que la llibertat d’expressió sigui respectada a l’Iran”. I afegia: “Demano a les autoritats de Teheran l’alliberament de tots els presoners condemnats per delictes d’opinió”. Tot seguit va destacar que “ha de ser el mateix poble iranià, i no forces estrangeres, qui ha de dur a terme els canvis necessaris en aquest sentit”.

En un món convuls per les guerres d’Occident contra els règims integristes o dictatorials a l’Afganistan i l’Iraq, l’atorgament del Nobel de la pau a Ebadi va ser destacat per tots els analistes internacionals, que van estimar que el jurat del Nobel havia volgut estimular l’obertura de mires que respresentava Ebadi, més que no pas la seva trajectòria personal, i premiar més el vessant social que no pas el polític en el conjunt de la seva actuació com a activista per les llibertats en el món musulmà.

El 2003 l’advocada iraniana era l’onzena dona que assolia el Nobel de la pau i la primera musulmana a obtenir el guardó. La primera havia estat la baronessa austríaca Bertha von Suttner el 1905, seguida de la filantropa nord-americana Jane Addams el 1931, la pacifista també nord-americana Emily Green Balch el 1946, les nord-irlandeses Betty Williams i Mairead Corrigan el 1976, la Mare Teresa de Calcuta el 1979, la ministra sueca de desarmament Alva Myrdal el 1982, la líder de l’oposició birmana Aung San Suu Kyi el 1991, l’activista guatemalenca Rigoberta Menchu el 1992 i la nord-americana Jody Williams el 1997.

Shirin Ebadi va néixer el 1947 a Hamadan, a 300 quilòmetres de Teheran i el 1971 es va llicenciar en dret per la universitat d’aquesta ciutat. Entre el 1975 i 1979 va ser presidenta del Tribunal de Teheran, i es va convertir en la primera dona que va accedir a la magistratura, tot i que després de la caiguda del Sha i l’arribada al poder del aiatol·là Khomeini no va poder exercir més com a jutge i va haver d’abandonar el càrrec.

En els anys que van seguir, quan la teocràcia iraniana va imposar la xara islàmica, Ebadi va haver de restar inactiva, ja que els nous líders religiosos del país al·legaven que les dones eren massa emocionals i irracionals per poder treballar en els tribunals. Aleshores, Ebadi es va dedicar a lluitar pels drets de les dones i dels nens iranians. Els seus treballs, bàsicament de denúncia i d’investigació, incloïen llibres i articles sobre els drets humans, els drets de les dones i dels nens. Entre els seus llibres traduïts a l’anglès va destacar l’obra Els drets dels nens, un estudi sociològic sobre la situació legal dels nens al seu país.

Fundadora de l’Associació de Suport als Drets dels Nens de l’Iran en els anys de presidència del reformista Khatami, ja va poder tornar a exercir d’advocada, i va defensar diferents tipus de víctimes, fins a esdevenir membre del Comitè per a la Defensa dels Drets de la Víctima dels Assassinats en Sèrie. També va començar a ser molt coneguda per les seves aportacions al debat públic en temes relacionats amb el respecte a la condició humana.

El 2000 Ebadi va ser acusada de produir i publicar un vídeo que les autoritats van considerar un atemptat contra l’ordre públic i va ser empresonada per a divuit mesos al centre Evin per a presos polítics de Teheran, on va entrar en relació amb la dissidència iraniana. La pressió internacional exercida va permetre d’acabar amb el confinament abans de complir la pena, tot i ser inhabilitada per exercir l’advocacia fins al 2005. Amb tot, el 2001 va rebre el premi Rafto de Noruega en reconeixement a la seva lluita per la democratització de l’Iran.

Mare de dos fills de 20 i 23 anys i casada amb un enginyer, Ebadi va rebre el premi Nobel el 10 de desembre a Oslo sense portar el hijab (vel musulmà) tradicional i vestida a la manera occidental. Va donar la mà al president del Comitè Nobel, Ole Mjoes, ignorant els advertiments fets en aquest sentit pels integristes musulmans del seu país. En el seu parlament, la premi Nobel de la pau va criticar els Estats Units de forma indirecta –perquè segons va dir, “violen el dret internacional”– i l’actuació de l’ONU. “Els drets humans són violats no només pels que s’hi oposen de forma notòria, sinó també per les democràcies occidentals”. Ebadi va tancar la seva intervenció avisant que l’única forma d’acabar amb la violència és que els drets de tots els homes siguin respectats “amb independència de la seva raça, sexe, religió, classe social o nacionalitat”.