Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
José Saramago (12)
Entitats Entitats
Edicions 62 (21)
Editorial Proa (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Portugal (49)
Lanzarote (Illes Canàries) (5)
15 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
José Saramago (1922-2010)
Premi Nobel de Literatura
L’escriptor portuguès i Premi Nobel de Literatura (1998), José Saramago, va morir el 18 de juny del 2010 al petit poble de Tías (Lanzarote) a causa d’una leucèmia crònica. A la seva última novel·la, Caïm (Edicions 62, 2009), que va provocar un gran rebombori al seu país pels seus atacs a l’Església, va escriure: “La història s’ha acabat, no hi haurà res més per explicar”.

Saramago, referència imprescindible de la narrativa europea, es considera el creador d’un dels universos literaris més personals del segle XX. En aquest sentit, quan l’Acadèmia sueca li va atorgar el Premi Nobel de Literatura, l’any 1998, va destacar la seva capacitat per “captar i explicar una realitat fugissera mitjançant paràboles sostingudes per la imaginació, la compassió i la ironia”.

Fill i nét de camperols, Saramago va néixer el 16 de novembre del 1922 al poble portuguès d’Azinhaga. L’any 1934, amb 12 anys, l’escriptor va iniciar els seus estudis a l’Escola Industrial de Lisboa, però no va poder acabar-los perquè els seus pares no podien pagar la matrícula. Després de treballar com a administratiu a la Seguretat Social, el 1944 es va casar amb Ilda Reis, amb qui va tenir la seva primera filla, Violante. Durant aquests anys va escriure dues novel·les, Terra do pecado (1947) i una altra que no es va arribar a publicar. Després va estar prop de vint anys sense escriure ja que, segons va reconèixer el mateix Saramago, “no tenia res a dir, i quan no es té res a dir el millor és callar”. Més tard va treballar en una companyia d’assegurances, però aviat va començar a col·laborar al Diário de Notícias, publicació de la qual poc després n’esdevindria sotsdirector. Ateu convençut, José Saramago considerava que “Déu és el silenci de l’Univers i, l’ésser humà, el crit que dóna sentit a aquest silenci”. Estava afiliat al Partit Comunista des del 1969 i, quan al 1974 Portugal va viure la Revolució dels Clavells, s’hi va afegir de seguida. Als anys setanta l’escriptor portuguès també va treballar com a redactor al Diário de Lisboa.

El 1980 publicaria Aixecat de terra, un llibre sobre les condicions de vida dels treballadors de l’Alentejo portuguès i considerat la primera gran novel·la de l’escriptor. Tanmateix, el reconeixement mundial li va arribar als seixanta anys, amb la publicació de Memorial del Convent (Proa, 1982). Gràcies a aquesta obra, Premi del Pen Club portuguès, coneixeria la seva segona dona, la periodista i traductora espanyola Pilar del Río. Del Río va viatjar a Lisboa per entrevistar Saramago l’any 1986 i dos anys més tard es van casar.

També la publicació de la novel·la L’Any de la mort de Ricardo Reis (Edicions 62, 1984) marcaria l’inici de la popularitat de José Saramago a l’Estat espanyol. Per la seva banda, el mateix Saramago, amb la seva modèstia habitual, considerava que ell no havia “inventat res. Només sóc algú que, quan escriu, es limita a aixecar una pedra i a mirar què hi ha sota”. “No és culpa meva —apuntava— si de tant en tant en surten monstres”.

L’any 1991 es publicaria una de les seves obres més conegudes i més polèmiques, L’Evangeli segons Jesucrist, que va aixecar gran indignació a Portugal després que alguns sectors catòlics la consideressin blasfema. El Govern portuguès va vetar la presentació de la novel·la al Premi Literari Europeu del 1992 per considerar-la una ofensa als catòlics. Arran d’això, i com a protesta, Saramago va marxar de Portugal i es va instal·lar a Lanzarote (illes Canàries).

Al 2007, Saramago assegurava, convençut, que “és l’hora de cridar, perquè si ens deixem portar pels poders que ens governen es pot dir que ens mereixem el que tenim”. L’escriptor també va animar públicament, en més d’una ocasió, a “indignar-se, a no quedar-se en la inèrcia del ramat que caracteritza l’home d’avui en dia”.

Altres obres importants de l’escriptor són Assaig sobre la ceguesa (Edicions 62, 1995), que es va portar al cinema, Tots els noms (Edicions 62, 1997), L’home duplicat (Edicions 62, 2002) i Assaig sobre la lucidesa (Edicions 62, 2004). Saramago també va escriure teatre, poesia i contes. En un dels seus darrers llibres, Petites memòries (Edicions 62, 2007), una mena d’autobiografia que comprèn el període entre els quatre i els quinze anys de l’autor, Saramago descobreix que “he intentat no fer res a la vida que pogués avergonyir el nen que vaig ser”.