Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
John Maxwell Coetzee

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Literatura i llibres (278)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
John Maxwell Coetze (3)
Nadine Gordimer (1)
Entitats Entitats
IBM (12)
Premi Llibreter (5)
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
44 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
John Maxwell Coetzee
Premi Nobel de literatura
El 2 d’octubre l’escriptor sud-africà John Maxwell Coetzee va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura del 2003, després de ser un dels favorits en les darreres edicions del guardó. L’Acadèmia Sueca va valorar la capacitat de l’autor per representar la implicació d’un outsider en la societat sud-africana i la sòlida composició de les seves novel·les, juntament amb la força dels diàlegs i amb una remarcable brillantor analítica. Segons el jurat, amb aquestes eines Coetzee aconsegueix fer una dura crítica del “racionalisme cruel i el moralisme cosmètic de la civilització occidental” i crea situacions literàries complexes en què “la capacitat de distingir entre el bé i el mal pot ser vista com quelcom que, al capdavall, no ajuda”. L’autor és el segon premi Nobel de literatura que obté Sud-àfrica. El primer va ser el 1991 per a Nadine Gordimer, considerada l’escriptora que millor ha descrit la societat de l’apartheid.

John Maxwell Coetzee va néixer a Ciutat del Cap el 7 de juliol del 1940. Fill d’un advocat, va estudiar en llengua anglesa, tot i que també domina l’afrikaans dels bòers. És llicenciat en matemàtiques i llengua anglesa a la Universitat de Ciutat del Cap. El 1962 va marxar com a immigrant a Londres, on es va col·locar com a programador d’IBM, i hi va residir fins al 1965, any en què va marxar cap als Estats Units per estudiar lingüística i literatura a les universitats de Texas i Nova York. Després d’uns anys exercint la docència a la Universitat Estatal de Nova York a Buffalo, el 1971 va retornar a Sud-àfrica.

Coetzee va començar a publicar relats el 1974 i el seu nom va saltar al mitjans de comunicació en obtenir el primer gran èxit amb Esperant els bàrbars el 1983, quan va guanyar el primer Premi Booker amb la novel·la Life and times of Michael K. Aquest premi el va tornar a guanyar el 1999 per Desgràcia.

El 1984 va obtenir una càtedra de lingüística i literatura a la Universitat de Ciutat del Cap. L’any 1986 va escriure Foe, una actualització de les aventures de Robinson Crusoe, i el 1990 va publicar L’edat de ferro (el 2002 aquest llibre va ser guardonat pels llibreters de Catalunya amb el Premi Llibreter, en una mena d’anticipació del Nobel que li seria concedit pocs mesos després). El 1991 va publicar Doubling the Point; el 1994, El maestro de Petersburgo; el 1996, Giving Offense. Essays on Censorship; el 1997, Infancia; el 1998, La vida dels animals; el 2000, Juventud; el 2002, Vergogna, i el 2003, En medio de ninguna parte.

En conjunt, la literatura de J.M. Coetzee busca un equilibri entre la descripció dels grans problemes del seu país, com l’apartheid i el colonialisme agonitzant, i un crit a favor de la justícia social. A més, Coetzee ha dut a terme una sòlida obra crítica amb assajos sobre el llenguatge, l’ètica i la política.

Des del 1996 passa mig any com a professor de pensament social a la Universitat de Chicago (Illinois), tasca que compagina amb la docència a la Universitat d’Adelaida (Austràlia), on ha fixat la seva residència.