Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Els nobels israelians Avram Hershko i Aaron Ciechanover al seu laboratori de Haifa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Genètica, biotecnologia i clonacions (137)
Premis Nobel (196)
Premis, guardons i homenatges (507)
Química i Física (54)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Aaron Ciechanover (7)
Avram Hershko (7)
Irwin Rose (6)
Entitats Entitats
Centre d`Estudis del Càncer Fox Chase de Filadèlfia (1)
Premis Nobel (98)
52 lectures d'aquest article
28 impressions d'aquest article
El paper de les proteïnes a les cèl·lules
Premi Nobel de química
Dos científics israelians, Aaron Ciechanover i Avram Hershko, i un de nord-americà, Irwin Rose, van ser premiats amb el premi Nobel de química del 2004 per les investigacions que van fer al llarg dels anys 80 sobre els processos cel·lulars implicats en l’eliminació de les proteïnes i en la regulació de la seva presència en determinats processos cel·lulars, el sistema de degradació pel polipèptid ubiquitina.

Contra pronòstic, quan els tres investigadors treballaven junts al centre d’estudi del càncer Fox Chase de Filadèlfia (Estats Units), van descobrir que no només defectes en la fabricació de les proteïnes, sinó també problemes en les vies de degradació, podien donar lloc a acumulacions de proteïnes inútils, acumulacions que eren causa de diverses malalties.

Cada cèl·lula conté milers de proteïnes que es creen i es destrueixen a gran velocitat i que són les encarregades d’efectuar les múltiples funcions cel·lulars. Els tres premiats van descobrir com les cèl·lules poden regular la presència de certes proteïnes, marcant-les amb una etiqueta formada per la ubiquitina quan aquestes han de ser destruïdes, bé perquè ja han deixat de ser útils o perquè la seva destrucció forma part d’un determinat mecanisme cel·lular. El polipèptid senyalitza la proteïna perquè sigui conduïda fins al proteasoma, que és el lloc de degradació. La proteïna hi entra gràcies a la senyalització per ubiquitina, i un cop dins és trencada en pèptids i queda inactiva. Després de la degradació proteica, la ubiquitina se’n separa i queda lliure per poder ser reutilitzada.

En concret, el procés està mediat per tres enzims: l’enzim E1 activa la molècula d’ubiquitina en una reacció dependent d’energia, a continuació la ubiquitina es transfereix a un altre enzim, l’E2, per unir-se a la proteïna diana i ser reconeguda per l’enzim E3. Aquest últim enzim pot reconèixer la proteïna diana, que serà destruïda, i portar-la al proteasoma, que s’obre gràcies a la presència de la cadena d’ubiquitina.

Els tres guardonats van treballar en la caracterització de la funció dels tres enzims, i gràcies a aquests treballs és possible d’entendre a nivell molecular com la cèl·lula controla un gran nombre de processos mitjançant la mort controlada d’unes proteïnes determinades i no només mitjançant la generació de noves proteïnes. Aquests és el cas de la pol·linització de les plantes, la lluita dels organismes contra els virus, la reparació de les cadenes del DNA, les reaccions inflamatòries i la divisió i proliferació de les cèl·lules, entre d’altres.
Aquests resultats han contribuït a explicar algunes funcions del sistema immunitari i a entendre com defectes en aquest sistema poden donar lloc a malalties com alguns tipus de càncer, el mieloma i el càncer de cèrvix, per exemple, el Parkinson i la fibrosi quística.
La importància de la ubiquitina en tants processos biològics va presentar-la de seguida com una diana potencial per al tractament d’aquestes i altres malalties. Una nova generació de fàrmacs es basen en els descobriments d’aquests tres científics, i un d’ells, el Velcade, ja ha estat comercialitzat als Estats Units des del 2003 per la companyia Millenium Pharmaceuticals per combatre el mieloma.