Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Alfred Nobel (3)
Edward Prescott (5)
Finn Kydland (4)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Suècia (40)
38 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Finn E. Kydland i Edward C. Prescott
Premi Nobel d’economia
El 10 d’octubre, la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències va concedir el premi Nobel d’economia –oficialment anomenat premi Banc de Suècia de les Ciències Econòmiques en homenatge a Alfred Nobel– a l’economista noruec Finn E. Kydland i al nord-americà Edward C. Prescott per les seves “contribucions fonamentals” al camp de la investigació macroeconòmica.

En opinió de l’acadèmia, Kydland i Prescott són mereixedors del guardó perquè les seves teories, formulades entre 1977 i 1982, van contribuir a l’estudi de les forces motrius que hi ha darrere de les fluctuacions en els cicles empresarials i a l’anàlisi de la coherència temporal en la política monetària. Els guanyadors van analitzar el disseny de la política econòmica i les forces conductores que hi ha darrere dels cicles de negocis d’una manera molt innovadora, de tal manera que el seu treball no només va transformar la investigació econòmica en general, sinó que va influenciar profundament la política econòmica i monetària.

El 1977 van publicar el primer dels treballs pel quals van rebre el Nobel, Rules rather than Discretion: The Inconsistency of Optimal Plans, en el qual demostraven que polítiques monetàries inconsistents sovint donaven lloc a augments d’inflació i que un compromís a llarg termini era necessari. Això va tenir un gran impacte en les polítiques monetàries.

El seu segon article es va publicar el 1982 i va suposar el desenvolupament d’una nova teoria per explicar els fluctuacions del comerç, posant especial atenció als canvis en la tecnologia i altres recursos, enlloc de basar el mercat en la demanada.

En el terreny de la política macroeconòmica els seus treballs van servir sobretot per posar en relleu la tendència a la inconsistència a llarg termini de les actuacions dels governs en economia i per fer veure la conveniència d’establir unes regles fixes a les quals s’hagin d’ajustar els governants.