Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Sen ha estudiat les economies subdesenvolupades

Articles dependents
Amartya Sen
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia internacional, macroeconomia (349)
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Agnes Gonxha Bojaxhiu (12)
Alfred Nobel (3)
Amartya Sen (10)
Anthony Arkinson (1)
Chandrashekhar Venkata Raman (1)
Mehbud Ul Xaq (1)
Rabindranath Tagore (2)
Serge Kolm (1)
Entitats Entitats
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
Universitat de Cambridge (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Suècia (40)
35 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
'Nulla economia sine ethica'
Premi Nobel
El 14 d’octubre de 1988 la Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va guardonar l’economista Amartya Sen, del Trinity College de la Universitat britànica de Cambridge, amb el premi Nobel d’Economia per “haver contribuït a restaurar la dimensió ètica del debat econòmic i social, gràcies a la utilització combinada dels instruments econòmics i filosòfics” i per la seva “contribució a l’anàlisi del benestar econòmic i del desenvolupament.”

Amartya Sen
era el quart premi Nobel de nacionalista índia -els anteriors havien estat Rabindranath Tagore (Literatura, 1913), Chandrashekhar Venkata Raman (Física, 1930) i Teresa de Calcuta, d’origen macedoni, però nacionalitzada india (Pau, 1979)- i el primer d’Economia, una especialitat no prevista per Alfred Nobel en els seus guardons, que va ser instituïda el 1968 i que fins llavors només havien rebut economistes europeus i, sobretot, nord-americans.

Sen es trobava a Nova York per pronunciar una conferència sobre l’economista paquistanès Mehbud ul Xaq i el seu mètode d’avaluació dels instruments financers derivats quan es va saber que li havien concedit el guardó. El seu primer comentari va ser qualificar de “tragèdia” que els nombrosos economistes que també havien analitzat les condicions de vida dels més pobres “no puguin compartir aquest premi”.

Les idees de Sen, de fet, ja eren àmpliament conegudes en el món occidental des que les Nacions Unides, seguint les seves propostes i les de Serge Kolm i Anthony Arkinson, havien creat l’anomenat índex de desenvolupament humà (IDH), un nou indicador que posava en relleu que el desenvolupament i el benestar no depenen només del nivell de renda, sinó també d’altres factors com l’escolarització, la igualtat entre homes i dones o la llibertat d’expressió.

Els estudis de Sen sempre s’havien centrat en l’anàlisi del desenvolupament econòmic i en la seva convicció que aquest era inseparable de les llibertats. Contra el pensament econòmic dominant fins els anys setantes que considerava el govern democràtic i el respecte a les llibertats com una conseqüència del nivell de renda assolit, Sen va postular que la democràcia era precisament un motor de desenvolupament o, com a mínim, un fre que impedia les grans catàstrofes socials.

Sen considerava de forma unitària els processos de desenvolupament polític i econòmic, plantejant alhora una teoria de l’agregació dels interessos individuals i col•lectius per arribar a una concepció del benestar social com a “presa col•lectiva de decisions racionals en un marc democràtic”. Les teories de Sen tractaven de superar la concepció liberal de la igualtat (disponibilitat de llibertats) i la intervencionista (disponibilitat de rendes i riqueses), donant prioritat a la potenciació de les capacitats d’elecció individuals i de la cohesió social.