Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'americà Robert Merton va compartir el premi Nobel d'economia amb el seu compatriota Myron Scholes

Myron Scholes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Erlin Norrby (1)
George Fisher Black (1)
Myron Scholes (3)
Robert Merton (3)
Entitats Entitats
Fons Monetari Internacional (136)
Premis Nobel (98)
Universitat de Chicago (15)
Universitat de Colòmbia (1)
Universitat de Harvard (26)
Universitat de Stanford (Califòrnia) (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Suècia (40)
51 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Un reconeixement als mercats d'opcions i derivats
Premi Nobel
El 14 d’octubre, el professor Erling Norrby, secretari permanent de l’Acadèmia Sueca, va anunciar oficialment la concessió del premi Nobel d’Economia 1997 als professors nord-americans Robert Merton, de 53 anys, de la Universitat de Harvard i Myron Scholes, de 56 anys, de la Universitat d’Standford, per haver desenvolupat una fórmula de valoració de les opcions financeres, o contractes que proporcionen el dret a comprar o vendre uns determinats actius financers en un moment determinat.

Les opcions eren una modalitat d’inversió ja coneguda des molts anys enrera, si bé aplicada al mercat de matèries primeres, sempre fluctuant i sotmès a diverses contingències (collites, meteorologia, transports transcontinentals, inestabilitat política, revoltes socials, etc). A partir del 1972, però, després de les fortes convulsions que van conduir a la ruptura dels acords de Bretton Woods i l’establiment dels canvis monetaris flotants, es van desenvolupar mercats capaços de jugar el paper equilibrador que anteriorment havien jugat en els mercats financers l’antic patró-or i el dòlar. Aquest paper és el que van assumir els mercats de futurs o opcions financeres. Opcions que es van aplicar sobre les pròpies divises, els valors cotitzats a les borses o els propis índexs borsaris, concebuts com una cistella de valors.

La clau en la operativa d’aquestes opcions i derivats era trobar una metodologia matemàtica que permetés valorar adequadament els actius en joc, cosa en la que Merton, graduat a la Universitat de Colòmbia i doctorat al MIT el 1970, va aportar els fonaments estadístics i Scholes, graduat a la Universitat de Chicago el 1969, l’equació diferencial, partint dels estudis sobre probabilística en el comportament dels actius financers que havia fet el 1970 el matemàtic de la Universitat de Chicago George Fischer Black.

L’anomenada fórmula Black-Scholes va començar a ser aplicada el 1973, el mateix any que Chicago va obrir el primer mercat mundial organitzat d’opcions financeres. A partir del 1976, la col·laboració amb Merton va permetre dotar la fórmula de la base estadística necessària per convertir-la en un mètode fiable de valoració de les contingències financeres. El mètodes resultant era un càlcul complex que s’obtenia sobre la hipòtesi del funcionament d’un mercat perfecte (absència de costos de transacció, absència d’impostos), encara que no necessàriament en equilibri, i sobre dos supòsits bàsics, que els preus dels actius evolucionen amb una trajectòria mitjana estimable i que no hi ha operacions sense risc.

Amb les eines informàtiques desenvolupades a la dècada dels vuitantes, tot el potencial teòric dels models plantejats pels dos Nobels va tenir una plasmació pràctica regular, obrint així la possibilitat de ponderar altres productes financers i de crear un sistema general d’estimació dels riscos empresarials.

Des d’aquest punt de vista, la concessió del Nobel a Merton, titular de la Harvard School of Boston (Cambridge) des del 1988 i Scholes, titular de la Graduate School of Business of Stanford (Califòrnia) des del 1987, era considerat per molts especialistes com el reconeixement al sistema teòric amb més aplicació pràctica de tota la ciència econòmica. Els treballs de Merton i Scholes no només havien significat importants avenços en el terreny teòric sinó que havien tingut una importantíssima repercussió pràctica en el funcionament dels mercats financeres internacionals.

Segons dades del Fons Monetari Internacional (FMI), el valor dels contractes d’opcions i derivats financers havia registrat un creixement anual del 32% de mitjana entre 1987 i 1996. En el moment de concedir-se el premi Nobel d’Economia 1997 es calculava que a tot el món hi havia signats contractes d’aquest estil, en les seves diverses modalitats de divises, índexs borsaris o accions per un valor de gairebé 10.000 milions de dòlars.