Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Alfredo Bryce Echenique

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Festivals i premis literaris (704)
Personatges Personatges
Alfredo Bryce Echenique (5)
Entitats Entitats
Premi Planeta (28)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Lima (Perú) (15)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
20 lectures d'aquest article
Alfredo Bryce Echenique
Premis literaris
El 15 d´octubre del 2002 el peruà Alfredo Bryce Echenique va guanyar el premi Planeta, dotat amb 601.000 euros, amb la novel·la El huerto de mi amada, que narra la passió amorosa d´un adolescent alegre i inconscient amb una dona rica i divorciada, una relació desigual que provoca l´escàndol per les enveges i intrigues que ocasiona.

Alfredo Bryce Echenique va néixer a Lima (Perú) el 19 de febrer de 1939 en el si d´una família acomodada. El 1957 va ingressar a la Universitat Nacional Mayor de San Marcos, on es va graduar en dret i lletres.

El 1964 va viatjar a París i es va doctorar a la Sorbona. Posteriorment va exercir de professor en aquesta universitat, a més de les de Vincennes i Nanterre, les dues també de París, i a la Paul Valéry de Montpeller.

Des d´aleshores, sempre ha viscut a Europa, dedicat a la feina literària i a la docència universitària. Va començar la seva carrera literària amb la publicació, el 1968, de Huerto cerrado, un llibre de contes que aquell mateix any va obtenir el premi Casa de las Américas (Cuba). Després, disposat a escriure un conte, va acabar creant Un mundo para Julius (1970), la seva primera novel·la, que el va consagrar internacionalment.

Posteriorment va passar a viure a Madrid, on s´ha convertit en un autor autènticament popular. Echenique és un dels autors llatinoamericans més traduïts del moment.

A més de les beques rebudes –del govern francès, 1964-1965; de l´Institut Goethe d´Alemanya, 1966, i de la Fundació Guggenheim de Nova York, 1975–, va rebre el Premi Nacional de literatura Ricardo Palma, Perú, 1972, i el premi Passió, concedit pels llibreters de França a la millor novel·la de l´any, París, 1984.

El 1986 va ser nomenat Cavaller de les Arts i les Lletres de França pel ministeri de Cultura francès, títol que li van ascendir a Oficial el 1995. El 1987, sota el nom Semana de autor, va rebre l´homenatge de l´Institut de Cooperació Iberoamericana, a Madrid i el 1990 va rebre a Lima un reconeixement a la seva trajectòria internacional de mans del president de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes.
El 1997, va rebre el premi internacional de la pau Dag Hammarskjold, a Madrid, i el 1998 va ser candidat al premi Príncep d´Astúries de les lletres.

Entre la seva obra, –l´encant de la qual és l´humor, l´espontaneïtat del traç narratiu i la qualitat oral del llenguatge– destaquen les novel·les Tantas veces Pedro (1974), La vida exagerada de Martín Romaña (198l), El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz (1985), La última mudanza de Felipe Carrillo (1988), Dos señoras conversan (1990), No me esperen en abril (1995), Reo de nocturnidad (1997), amb la que va guanyar el Premi Nacional de narrativa el 1998, i La amigdalitis de Tarzán (1999).

Els seus contes, inclosos els de La felicidad ja, ja, ja (1974) i Magdalena peruana (1987), han estat reunits a Cuentos completos (1995). A més, ha publicat els volums Crónicas personales (1988) i A trancas y barrancas (1996), que ofereixen una selecció d´articles periodístics, i les seves antimemòries: Permiso para vivir (1993).