Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Marià Villangómez

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Marià Villangómez (4)
Entitats Entitats
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Cornellà de Llobregat (47)
Eivissa (Illes Balears) (30)
151 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Marià Villangómez (1913-2002)
Premis literaris
El 12 de maig del 2002 va morir a la clínica Verge del Roser d´Eivissa als 89 anys el poeta, narrador, traductor i dramaturg Marià Villangómez i Llobet, a causa d´una pneumònia de la qual no es va poder recuperar i que havia obligat al seu ingrés hospitalari el 2 de maig.

Com va recalcar el també poeta i amic de Villangómez Àlex Susana en una opinió que va compartir tota la intel·lectualitat del país, amb la seva pèrdua "la cultura catalana queda desproveïda de qui era degà de les lletres catalanes, per edat i per categoria".

Nascut a Eivissa el 10 de gener de 1913, després d´acabar el batxillerat a l´Institut de Palma de Mallorca, el 1928 va començar estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on va entrar en contacte amb el món de la llengua i la literatura catalanes. Ja llicenciat, el 1933 va tornar a Eivissa, on va publicar els seus primers versos en català: el poema Començament de la tardor al Diario de Ibiza del 15 de novembre del 1933.

El 1935, Marià Villangómez va perllongar els seus estudis a la Universitat de València, on es va llicenciar en filosofia i lletres. Compromès amb la recuperació cultural i lingüística catalana, va exercir com a mestre a Cornellà de Llobregat, on va conèixer els creadors barcelonins Joan Perucho, Maria Aurèlia Campany, Albert Manent, Salvador Espriu, Carles Riba, Tomàs Garcés i J. V. Foix.

El 1946 va retornar a Eivissa per instal·lar-se a Sant Miquel de Balansar, on feia classes de català a les joves generacions eivissenques i aprofundia en la seva producció poètica. A la dècada dels seixanta, Villangómez va abandonar totalment la seva faceta de poeta per dedicar-se a la prosa i a la traducció al català de grans autors, sobretot francesos i anglesos, i a partir dels setanta es va especialitzar en la traducció de poetes.

Creu de Sant Jordi i premi de la Crítica Serra d´Or del 1984, el 1987 va ser guardonat amb la Medalla d´Or del Consell Insular d´Eivissa i nomenat fill il·lustre de l´illa el 1988. Dos anys més tard va rebre el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes i el 1995 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Entre les obres de Marià Villangómez destaquen Terra i sommi (1948), Elegies i paisatges (1949), Els dies (1950) i Els béns incompatibles (1954). L´any de 1955 va guanyar el premi de poesia Cantonigròs amb Sonets de Balansar. La mirada (1958), Declarat amb el vent (1963). En prosa destaquen L´any en estampes (1956) i Llibre d´Eivissa (1957). El 1972 va publicar Curs d´iniciació a la llengua. El 1986 va publicar els tres volums de Poesia completa i el 1994 va publicar Parlar i escriure. El seu últim llibre de prosa va ser El llambreig en la fosca (2000). En teatre, el 1976 va estrenar una versió d´Aristòfanes, S´assembla a ses dones i el 1979 Somni d´una nit de Sant Joan. La seva mort el 2002 va coincidir amb la publicació d´un seu poemari editat per la conselleria de Cultura del Govern Balear, Poemes essencials.