Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Els tres guanyadors del premi Nobel de medicina: Robert Furchgott, Louis Ignarro i Ferid Murad

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Científics, innovadors, investigadors (120)
Premis Nobel (196)
Química i Física (54)
Personatges Personatges
Alfred Nobel (3)
Ferid Murad (3)
Louis Ignarro (3)
Robert Furchgott (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Suècia (40)
114 lectures d'aquest article
45 impressions d'aquest article
El principi actiu de la Viagra
Premis Nobel
El 12 d’octubre de 1998 l’Institut Karolinska de Suècia va guardonar amb el premi Nobel de Medicina els farmacòlegs nord-americans Robert Furchgott, de 82 anys i jubilat des del 1989, Louis Ignarro, de 57 anys i membre de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, i Ferid Murad, de 62 anys de l’Escola de Medicina de la Universitat de Texas, a Houston, pels seus descobriments sobre la funció del monòxid nítric (NO) com a molècula transmissora de senyals en el sistema cardiovascular humà.

Dos anys abans, la feina d’aquests investigadors ja havia estat guardonada amb el prestigiós premi Albert and Mary Lasker, considerat com l’avantsala del Nobel, per les aplicacions que se’ls li havien trobat als seus descobriments en les malalties cardíaques, les hipertensions pulmonars o les infeccions intestinals, a més de les que es prefiguraven contra el creixement dels tumors cancerígens. Les seves aportacions, a més, havien estat decissives en el desenvolupament del principi actiu que va permetre el 1998 comercialitzar la Viagra (sildenafil), un medicament específicament indicat per resoldre els problemes funcionals de l’erecció masculina.

Els descobriments premiats amb el Nobel s’havien iniciat als anys vuitantes quan Robert Furchgott estudiava a la Universitat de Nova York, on va romandre des del 1956 fins la jubilació, els efectes de diversos fàrmacs sobre els vasos sanguinis i va veure que un mateix fàrmac provocava a cops la contracció i a cops la dilatació dels vasos sanguinis. L’investigador va atribuir la variabilitat en els resultats a l’estat en que es trobaven les cèl•lules de l’interior dels vasos (endoteli) i va suposar que aquestes cèl•lules produïen una molècula senyalitzadora, fins llavors desconeguda, capaç de relaxar les cèl•lules del teixit muscular llis per on circulava la sang. Ell en va dir factor de relaxació derivat de l’endoteli vascular (EDRF).

Paral•lelament, Ferid Murad havia analitzat als anys seixantes des de la Universitat de Virginia la manera d’actuar de la nitroglicerina i certs components vasodilatadors que ja s’havien emprat de ben antic, però que ningú sabia encara com funcionaven. El mateix Alfred Nobel, pare dels premis Nobel, havia rebutjat les recomenacions dels seus metges perquè prengués nitroglicerina per aminorar els seus problemes de cor, considerant que no podia ser gaire bo ingerir el material del qual coneixia tan bé les capcaitats com a explosiu. El 1977, vuitanta-i-un anys després de la mort de Nobel, Murad va descobrir que la nitroglicerina era una substància que alliberava òxid nítric, produint el relaxament de les cèl•lules involucrades en la musculatura llisa de les parets arterials.

Finalment, va ser un altre farmacòleg, Louis Ignarro qui, investigant la naturalesa de l’EDRF descobert per Furchgott, va arribar a la conclusió que el factor en qüestió era el monòxid nítric. El complement a totes aquests qüestions havia estat la feina feta per l’investigador hondureny de l’Institut Wolfson d’Investigació Biomèdica del Trinity College de Londres, Salvador Moncada, de 53 anys i d’origen català que el 1990 havia rebut el Príncep d’Astúries d’Investigació i que havia estudiat l’acció del monòxid nítric com a controlador de les neurotransmissions i regulador de la pressió arterial i havia descobert que, en els éssers vius, el monòxid nítric es generava a partir d’un aminoàcid, la L-arginina, mitjançant un mediador anomenat Guanosin monofosfat cíclic (GMPc). Però, l’Acadèmia sueca no el va incloure en la terna de guardonats, malgrat que els seus treballs havien estat cabdals per obtenir fàrmacs efectius contra l’arterioesclerosi o la septicèmia.

Moncada, premi i deixeble del Nobel John Vane, es va mostrar molt decebut i va declarar: “Mai no m’hauria pensat que això pogués passar. Aquí a Anglaterra, el meu equip va fer les feines pioneres en aquest camp. Vam ser els primers en demostrar una via bioquímica dels òxids de nitrògen com a molècula-senyal en el sistema cardio-vascular.”