Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Els professors Fredrick Reines i Martin Perl reben el premi Nobel de física de mans del rei Gustau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Medicina i investigació mèdica (210)
Premis Nobel (196)
Química i Física (54)
Personatges Personatges
Christiane Nüsslein-Volhard (2)
Eric Wieschaus (2)
Frank Sherwood Rowland (1)
Frederick Reines (2)
Luis Leloir (1)
Mario Molina (1)
Martin Perl (2)
Paul Crutzen (1)
Entitats Entitats
Institut de Tecnologia de Cleveland (1)
Institut de Tecnologia de Massachusetts (1)
Institut Max Planck (3)
Laboratori Europeu de Biologia Molecular (1)
Scripps Institute of Oceanography (2)
Stanford Linear Accelerator Center (1)
Stevens Institute of Tecnology (1)
Universitat de Berkeley (6)
Universitat de Califòrnia (8)
Universitat de Chicago (15)
Universitat de Frankfurt (4)
Universitat de Minnesota (3)
Universitat de Notre Dame (1)
Universitat de Nova York (5)
Universitat de Princeton (6)
Universitat de Yale (8)
Universitat de Zuric (1)
Universitat d`Estocolm (1)
Universitat d`Irvine (1)
Universitat d`Umeaa (1)
55 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
El ritual de cada any
Premis Nobel
PREMI NOBEL DE FÍSICA
El premi Nobel de física 1995 va ser concedit I'11 d'octubre als investigadors nord-americans Frederick Reines i Martin Perl , pel descobriment, respectivament, de les partícules subatòmiques anomenades neutrí i tau, dos elements cabdals per entendre la naturalesa última de la matèria.

El descobriment del tau per part de Perl va ser fonamental per donar suport a la teoria del Big Bang sobre els orígens de l'univers, i el descobriment del neutrí per part de Reines va fer possible una comprensió més aprofundida sobre la formació i evolució de les galàxies. En termes convencionals, es podria dir que el neutrí i el tau ajuden a contestar a la pregunta "¿quins són els elements bàsics de constitució de la matèria i quina funció acompleixen?".

Frederick Reines va néixer a Paterson. Nova Jersey, el 1918. Es va graduar a l'Stevens Institute of Technology de Hoboken, Nova Jersey, en l'especialitat de mecànica quàntica, i va guanyar dos màsters en matemàtiques i ciències físiques. El doctorat el va fera la Universitat de Nova York. Professionalment. Reines va estar integrat en el grup de Los Alamos que va desenvolupar la bomba atòmica i va ser director de l'Institut de Tecnologia de Cleveland. Es va retirar el 1988. després d'exercir com a professora la Universitat de Califòrnia durant 22 anys.

Martin Perl va néixer a Nova York el 1927. Les seves investigacions centrals sobre el tau es van desenvolupar entre el 1974 i el 1977 a l'Stanford Linear Accelerator (Slac) de Califòrnia, per determinar l'existència d'aquesta subpartícula i establir que és unes 3.500 vegades més pesada que l'electró i que té una vida d'1/3 de bilionèsima de segon de mitjana.

PREMI NOBEL DE QUÍMICA
L’11 d'octubre de 1995 els investigadors nord-americans Frank Sherwood Rowland i Mario Molina i l'holandès Paul Crutzen van rebre el premi Nobel de química en reconeixement dels seus treballs de recerca en les reaccions que destrueixen la capa d’ozó a les capes altes de l'atmosfera terrestre. Les investigacions d'aquests científics, desenvolupades als anys setanta, van ser el fonament de la signatura el 1987 de l'acord internacional sobre limitació d'ús del CFC (Protocol de Mont-real).

Crutzen va detallar la reacció catalítica dels òxids de sofre amb l'ozó. Molina i Rowland van posaren evidència el 1974 que els compostos clorofluorocarbonats (CFC) degraden la capa atmosfèrica que protegeix la vida al planeta.

Paul Crutzen va néixer a Amsterdam el 1933, es va doctorar en meteorologia a la Universitat d'Estocolm i quan li van concedir el Nobel treballava a l'Institut de Química Max Planck de Magúncia (Alemanya) i era professor adjunt de l'Scripps Institute of Oceanography.

Mario Molina, nascut a Mèxic el 1943 però nacionalitzat nord-americà el 1985, va ser el primer mexicà a obtenir un Nobel científic i el segon d'Amèrica Llatina (el primer va ser l'argentí Luis Leloir, premi Nobel de química el 1970). Doctorat en química per la Universitat de Berkeley, va desenvolupar la seva recerca a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Frank Sherwood Rowland va néixer a Delaware el 1927 i es va doctorar en ciències químiques a la Universitat d'Irvine, de Califòrnia.

PREMI NOBEL DE MEDICINA
El 9 d'octubre de 1995. la Fundació Nobel va atorgar el premi Nobel de medicina a tres científics de gran prestigi internacional, en reconeixement dels seus treballs en biologia bàsica. Segons l'Acadèmia, Edward Lewis, Christiane Nusslein-Volhard i Eric Wieschaus van ser escollits pels seus descobriments sobre el control genètic del desenvolupament embrionari, que permetrien, de segur, en un futur conèixer millor la genètica, el desenvolupament i l'evolució de l'embrió humà.

Lewis havia fet les seves troballes als anys quaranta, Nusslein-Volhard i Wieschaus les havien complementat vint-i-cinc anys després. Quan Lewis va començar a treballar sobre el tema, va estudiar la genètica de la mosca del vinagre, que, sense respondre a cap lògica aparent, desenvolupava un tòrax i dues ales extres. Lewis va analitzar la mutació, i va arribar a la conclusió que era deguda a la duplicació d'un segment sencer del cos, i que era necessari buscar els fonaments genètics de les malformacions. Anys més tard, deduiria l'existència dels anomenats gens morfogenètics.

Nusslein-Volhard i Wieschaus van estudiar l'embrió de la Drosophila melanogaster o mosca de la fruita, i van aconseguir fer una ordenació dels gens mutants en grups de diferent periodicitat, i aplicar aquesta ordenació a d'altres espècies per estudiar malformacions o mutacions.

Edward Lewis, nascut a Pennsilvània el 1918, era professor emèrit de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia. Havia resumit les seves investigacions dels anys quaranta i cinquanta el 1978, teoritzant sobre els gens de mutació simètrica o morfogenètics. Els seus estudis, però, abastaven des de la bioestadística a la meteorologia, i era doctor honoris cansa per les Universitats de Minnesota i Umeaa (Suècia).

Eric Wieschaus va néixer a Alabama el 19-47, i es va llicenciaren biologia per la Universitat de Notre Dame el 1969 i es va doctorar a la de Yale el 1974. El 1975 va començar a treballar com a investigador a la Universitat de Zuric, fins que el 1978 va passar a dirigir el Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg, on va treballar fins al 1981, quan va ingressar com a cap del departament de biologia molecular de la Universitat de Princeton.

Christiane Nusslein-Volhard. la primera dona alemanya a guanyar un premi Nobel, va néixer a Magdeburg el 1943. Va estudiar biologia, física i química a la Universitat de Frankfurt, on es va doctorar en genètica el 1973. Va conèixer Wieschaus al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heildelberg, on va treballar fins que el 1985 va ingressar a l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen (Alemanya). El 1992 va guanyar el premi General Motors d'investigació pels seus treballs sobre la genètica del càncer.