Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Jens Skou (a la dreta) i Paul Boyer i John Walker, premis Nobel de química 1997

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Química i Física (54)
Recerca, i+d, innovació (148)
Personatges Personatges
Fritz Lipmann (1)
Jens Skou (2)
John Walker (2)
Karl Lohmann (1)
Paul Boyer (3)
Peter Mitchell (1)
Entitats Entitats
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
Universitat de Califòrnia (8)
Universitat de Wisconsin (2)
Universitat d´Aarhus (Dinamarca) (1)
Universitat d´Oxford (9)
58 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Nobel de química 1997, les claus de l'ATP
Premis Nobel
El 15 d’octubre el nord-americà Paul Boyer, el britànic John Walker i el danès Jens Skou van ser guardonats per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències amb el premi Nobel de Química per la seva contribució a l’aclariment del mecanisme enzimàtic responsable de la síntesi de la molècula de la proteïna Adenosina Trifosfat (ATP), considerada com el transportador universal d’energia a les cèl·lules, i per haver posat de manifest el paper jugat pels ions en tot el procés de transmissions energètiques.

El caire de transportador energètic cel·lular de la molècula ATP, descoberta pel químic alemany Karl Lohmann el 1929, va ser posada de manifest el 1939 pel premi Nobel de Química 1953, l’alemany Fritz Lipmann, que va ser qui va destacar el seu caràcter universal per a tot tipus de cèl·lula, des dels bacteris i els fongs, fins als leucòcits i linfòcits, en un procés químic constant de transformació dels nutrients en energia cel·lular. El premi Nobel de 1978, Peter Mitchell va continuar les investigacions sobre l’ATP, aclarint la relació que hi havia entre la combustió de substrats (respiració) o la captació d’energia de la llum (fotosíntesi) i la síntesi de l’ATP.

La tasca investigadora dels tres Nobel de Química, inserida de ple en el camp els treballs bioenergètics, que estudiava les relacions de transferència energètica en sistemes biològics, havia permès d’entendre aquest procés de transformació energètica i del paper que jugava l’actuació d’un altra proteïna enzimàtica anomenada Adenosina Difosfat.

L’Adenosina Difosfat era un enzim dotat de dos grups fosfats, que en assolir o lliurar-ne un de nou, originava una acció-reacció vital per l’alliberament energètic, traduïda enzimàticament en la formació d’un nou ATP o en el recondicionament d’un nou ADP, en un procés sempre determinat per les demandes energètiques de les cèl·lules dels organismes vius.

El primer en adonar-se’n d’aquestes reaccions va ser Paul Boyer, nascut el 1918 a Provo, Utah, doctorat el 1943 en bioquímica a la Universitat de Wisconsin i professor i director de l’Institut de Biologia Molecular de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. La col·laboració amb el britànic John Walker, nascut el 1941 a Halifax, doctorat a la Universitat d’Oxford i professor de bioquímica de la mateixa universitat, va ser decisiva a partir dels anys vuitantes, i els va permetre de definir detalladament el procés ja al 1985.

L’aportació del danès Jens Skou, nascut a Copenhaguen el 1918, doctorat el 1954 a la Universitat d’Aarhus i professor titular de fisiologia de la mateixa universitat, va permetre aclarir el paper jugat en tot això pels ions de Sodi (Na) i Potassi (K) com a veritables intercomunicadors energètics entre les membranes cel·lulars a partir del transport enzimàtic descrit per Boyer i Walker.