Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Robert Curl, Richard Smalley i Harold Kroto, premis Nobel de química 1996

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Harold Kroto (2)
Richard Smalley (2)
Robert F. Curl Jr. (2)
Entitats Entitats
Nature (43)
60 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Nobel de química
Premis Nobels
El 9 d'octubre, els científics nord-americans Robert Curl i Richard Smalley i el britànic Harold Kroto van ser guardonats amb el premi Nobel de química 1996. Els científics eren els responsables del descobriment dels fullerenes, unes molècules esfèriques formades per 60 àtoms de carboni amb una superfície d'estructura similar a la d'una pilota de futbol.

El descobriment dels fullerenes va ser publicat a la revista Nature el 1985 i, malgrat no tenir encara aplicacions concretes, va facilitar l'estudi de diverses estructures químiques i de materials que, com el grafit, es podien aplicar als lubrificants o als recobriments resistents.

El nom de fullerenes era la contracció del nom complet que els científics van posar a les molècules, buckminsterfulleren, en honor de l'arquitecte Buckminster Fuller, les obres del qual recorden la forma de la molècula.

Tot va començar el 1985. Fins llavors, Harold Kroto, nascut a Wisbech el 1939, havia treballat com a investigador a la Universitat de Sussex, interessat en la química estel·lar del carboni. Però el 1985 es va traslladar a la Universitat Rice de Houston, i allà va entrar en contacte amb Robert Curl (nascut a Alice, Texas, el 1933) i Richard Smalley (nascut a Akron, Ohio, el 1943), que formaven part de l'equip investigador de la Universitat de Rice des de l'any 1967 i que també havien treballat en temes relacionats amb el carboni estel·lar.

La co·laboració de tots tres va permetre obtenir un condensat de carboni de 60 àtoms que va fer canviar la visió tradicional segons la qual les úniques formes nobles, amb una estructura espacial definida, del carboni eren el diamant i el grafit.

Des d'aquell moment, la investigació sobre els fullerenes va rebre un gran impuls. Es van sintetitzar altres fullerenes similars, com el C70, i es van obtenir fullerenes gegants. L'any 1992 va entrar en funcionament, als Estats Units, una fàbrica que produïa fullerenes amb la intenció de trobar aplicacions pràctiques a l'invent, com ara la producció de plàstics, de microprocessadors, de materials superconductors o de recipients farmacologies.