Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El mural del País Valencià, presentat als Octubre

Eliseu Climent en roda de premsa denuncia l’ajuntament de València per la retirada dels cartells

Eliseu Climent i els guanyadors dels premis Vicent Andrés Estellés i Andròmina

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis literaris (704)
Personatges Personatges
Alfred Bosch (23)
Ausiàs March (7)
Bartomeu Ferrando (1)
Benet Rossell (1)
Carles Hac Mor (4)
Eliseu Climent (53)
Enric Casassas i Figueres (6)
Ingrid Rubio (1)
Irina Gruixevaia (1)
Jordi Vilajoana (45)
Josep Ballester (8)
Josep Vicent Escartín (3)
Mohamed Abdelaziz (5)
Pau Riba (6)
Rita Barberà (46)
Entitats Entitats
Congrés d'Història del País Valencià (1)
Congrés sobre el pensament (1)
Encontre dels Escriptors Joves (1)
Partit Popular (1639)
Premis El Temps (2)
Premis Octubre (35)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
València (Comunitat Valenciana) (280)
66 lectures d'aquest article
137 impressions d'aquest article
25 anys de premis al País Valencià
Premis Octubre
La del 1996 va ser una edició especial dels premis Octubre convocats per la Fundació Ausiàs Marc i l'editorial valenciana Tres i Quatre que dirigia Eliseu Climent. Era la 25ena edició i va tenir un ressò especial tant a la societat valenciana com a tota l'àrea de parla catalana. No només el tradicional lliurament de premis en el sopar celebrat l'últim dissabte del mes d'octubre sinó les diferents activitats que van integrar la setmana dels Octubre van tenir una volada artística i intel•lectual excepcional.

Es va celebrar un simposi internacional al voltant de la figura d'Ausiàs Marc, el poeta més gran de la literatura catalana, que va reunir especialistes de tot el món, com ara Constanzo de Girolamo, Giuseppe Tavani, Garrentch Walters, Lola Badia, Lluís Cabré, Arthur Terry, Albert Hauf i Xavier Renedo. Era el pròleg a l'Any Marc, que se celebraria al llarg del 1997, amb motiu del sisè centenari del naixement del poeta.

Paral•lelament, es va fer el IX Encontre dels Escriptors Joves, sota el títol Les fronteres de la poesia, amb ponents com Carles Hac Mor, Bartomeu Ferrando i Benet Rossell, el poeta Enric Casassas i el músic Pau Riba. En el congrés dedicat als mitjans de comunicació van destacar les intervencions del francès Serge Gordey, com a productor de televisió, i de Dominique Wolton, director del Centre National de la Recherche Scientifique (París).

Els divuit conferenciants del II Congrés sobre el Pensament van fer un recorregut per la fraseologia en un debat filosòfic sobre l'esquerra i la dreta, els nacionalismes, la fi del mil•lenni i la política més actual. L'encontre va ser organitzat sota el títol Dreta/esquerra, el debat nacional a la fi del mil•lenni.

En aquelles dates també va tenir lloc el I Congrés d'Història del País Valencià, que va néixer amb una gran ambició de continuïtat. Les activitats del congrés van anar acompanyades de quatre exposicions, dedicades a ensenyar més de 200 obres de Josep Renau, en la que va ser la mostra més completa que s'havia fet mai a l'Estat sobre el pintor i cartellista valencià.

Com ja era un costum arrelat, la setmana de congressos que precedia la nit dels premis Octubre va anar paral•lela a la tradicional reunió de departaments de català i associacions de catalanística d'arreu de l'àrea lingüística catalana.

Però també era ja habitual que als Octubre no hi faltés la polèmica política. Tal com havia passat l'any anterior, les diferents Administracions valencianes controlades pel Partit Popular no van donar cap mena de facilitats perquè la festa dels premis Octubre se celebrés. Com l'any anterior, la Radio-televisió Valenciana va decidir no retransmetre el sopar dels premis tot i estar-hi contractualment obligada, i la Generalitat Valenciana va mantenir la seva política de no subvencionar ni poc ni molt l'esdeveniment cultural més important del País Valencià. Però aquestes polítiques eren ja habituals des de l'arribada al poder del Partit Popular l'any anterior.

La novetat de l'any va ser la decisió de l'Ajuntament de València de retirar les banderoles col•locades pels organitzadors dels premis a tota la ciutat de València. El 22 d'octubre, l'alcaldessa de València, Rita Barberà, va ordenar la retirada de les ensenyes dissenyades per Enric Satué, que incloïen les quatre barres, al•legant que no comptaven amb el corresponent permís municipal per ser penjades. Però l'editor Eliseu Climent i la resta d'organitzadors estaven acostumats a superar amb imaginació les circumstàncies adverses i van decidir posar a la venda els cartells i amb els diners recaptats ajudar a finançar els simposis sobre l'assagista valencià Joan Fuster i l'escriptor empordanès Josep Pla que es farien en l'edició 1997 dels premis.

La iniciativa de l'alcaldessa va merèixer la crítica de nombrosos sectors intel•lectuals, que van manifestar la seva solidaritat amb els organitzadors dels premis. Un total de dotze rectors de diferents universitats van fer pública la seva solidaritat amb l'esdeveniment i van donar suport a la convocatòria anual dels premis, reivindicant alhora l'"autonomia universitària" davant la política intervencionista del Consell de la Generalitat Valenciana, que el 1996 s'havia destacat en la negativa a l'oficialització del català a l'ensenyament universitari i en haver endegat pel seu compte la Universitat d'Elx, com una universitat alternativa a la d'Alacant, passant per damunt de l'opinió dels interessats.

Els rectors van ser presents en l'acte d'obertura de l'Any Ausiàs Marc, presidit pel rector de la Universitat de València, Pedro Ruiz, el successor i continuador de Ramon Lapiedra en la tasca del reconeixement del català en els estaments universitaris. Per tots aquests sectors, l'actitud del PP recordava els anys de la censura, i més concretament l'ambient institucional hostil que els premis Octubre van viure l'any de la seva creació.

Incidents al marge, el sopar dels premis Octubre es va celebrar amb una participació més nombrosa que mai i va ser retransmès per Televisió de Catalunya i el segon canal de Televisió Espanyola. La nit del 26 d'octubre, Vicent JosepEscartí, Josep Ballester i Alfred Bosch, dos valencians i un barceloní, es van repartir, respectivament, els premis de narrativa, poesia i assaig.

Espècies perdudes era el títol de la novel•la guanyadora de l'Andròmina, obra del professor de filologia catalana de la Universitat de València Vicent Josep Escartí. El llibre estava escrit en forma de dietari i es localitzava al segle XVIII a l'illa de Xipre. El premi Vicent Andrés Estellés de poesia va ser per al llibre La mar, de Josep Ballester. Aquesta obra, en què un personatge va desenvolupant la seva personalitat dins la cadència narrativa, era la continuació de L'holandès errant, que ja havia guanyat ja el premi Ciutat de Palma.

El premi d'assaig va ser per a una obra dedicada als problemes africans, La via africana, de l'historiador i responsable de l'Institut d'Estudis Africans de Barcelona, Alfred Bosch, que no va poder anar al sopar perquè era a Sarajevo "o en un lloc perdut de Bòsnia", segons va comentar l'antropòleg Joan Francesc Mira, portaveu del jurat. L'assaig guardonat amb el premi Joan Fuster analitzava el fracàs produït en intentar traslladar al continent africà el model polític europeu sense tenir en compte les idiosincràsies tribals de l'Àfrica.

En el transcurs de l'espectacular gala, presentada per Rosanna Pastor, es van lliurar també els premis El Temps. El 1996 van ser guardonats Irina Gruixevaia, presidenta de l'Associació per a la Defensa dels Nens de Txernòbil (medi ambient); el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Mohamed Abdelaziz (solidaritat); el director de la Corporació
Catalana de Ràdio i Televisió, Jordi Vilajoana (difusió), i l'actriu Ingrid Rubio (cinema).

L'acte es va clausurar amb un encès parlament de l'ànima dels premis. Eliseu Climent, que va recordar el llarg camí recorregut des de 1971, quan vencent la censura franquista es van celebrar per primer cop amb el propòsit d'omplir un buit històric i que la repressió franquista va convertir ràpidament en un acte reivindicatiu de caràcter lingüístic i polític. Entre les nombroses accions polítiques contra el certamen es recordava especialment les de l'exgovernador civil de València Oltra Moltó, a qui s'anomenava "altra-multa" pel seu costum d'imposar sancions als organitzadors dels premis.

Inicialment els premis van ser creats per Eliseu Climent, la seva esposa, Rosa Raga, el pensador Joan Fuster i Carles Jorro. Van néixer per omplir el buit deixat per la desaparició del premi d'assaig Joan Fuster, que havia impulsat Edicions 62, i es van ampliar amb els premis Vicent Andrés Estellés de poesia i Andròmina de narrativa, que, a diferència dels altres dos, va estar inicialment reservat a autors valencians. També des del principi els guanyadors eren obsequiats amb una escultura realitzada especialment per a l'ocasió per Andreu Alfaro.

Amb el pas dels anys, els Octubre van deixar de ser només un premi i van esdevenir un conjunt d'activitats culturals paral•leles que convertien València en la capital de la cultura catalana durant una setmana.

El 1994, els Octubre van ser retransmesos per primer cop en directe per les tres televisions públiques que emetien en català (TV3, Canal 9 i TVE-Balears). L'any següent es van incorporar a la nit dels Octubre els premis El Temps.