Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
La Nit de Santa Llúcia, que es va celebrar a Mataró, era la vetllada literària de més tradició a Catalunya

Articles dependents
Wislawa Szymborska
Yashar Kemal
Miquel Àngel Riera
Joseph Brodsky
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis literaris (704)
Personatges Personatges
Alexandre Ballester (1)
Antoni Vidal Ferrando (3)
Antoni Marí (4)
Biel Mesquida (9)
Carmen Gómez Ojea (1)
Curt Wittlin (1)
David Cirici (3)
David Zabay (2)
Esther Prim (1)
Fina Casalderrey (1)
Joan Brossa (26)
Joaquim Molas (15)
Jordi Coca (22)
Jordi Parramon (2)
José de C. Laplana (1)
Josep Piera (5)
Josep Maria Ballarín i Monset (8)
Josep Maria Alaminos (1)
Mairna Gustà (1)
Maties Ramisa (1)
Pedro Maestre Herrero (2)
Pep Subirós (2)
Ricard Torrents (8)
Entitats Entitats
Al-Mayurga (2)
Memorial Joan B. Cendrós (1)
Premi Carlemany (24)
Premi Carles Riba de Poesia (17)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi de Literatura Eròtica Vall d`Albaida (1)
Premi Destino Infantil Apel·les Mestres (7)
Premi Edebé (2)
Premi Enric Valor de Novel·la (12)
Premi Joan Creixells (14)
Premi Josep Pla (33)
Premi Literari Folch i Torres (9)
Premi Lletra d´Or (11)
Premi Lola Anglada (2)
Premi Miquel de Palol de Poesia (3)
Premi Pere Quart de Sàtira i Humor (8)
Premi Prudenci Bertrana (27)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premi Recull de Narrativa: Premi Joaquim Ruyra (9)
Premi Rovira i Virgili (2)
Premi Sant Joan de Narrativa (18)
Premi Sant Jordi (20)
Premis Ausiàs March (10)
Premis Ciutat de Barcelona (40)
Premis Ciutat de Palma (23)
Premis Ciutat d´Alzira (7)
Premis Musicals Cerverí (1)
83 lectures d'aquest article
559 impressions d'aquest article
Premis Literaris
Premis
Després d'anys de polèmiques, el 1996 l'activitat literària en català va reprendre el camí d'una certa normalitat. Fins i tot els premis literaris van viure, en general, un important augment dels participants. Cal destacar que la presència d'escriptors valencians i illencs entre els premiats l'any 1996 va ser superior a la que havia estat habitual fins llavors.

El primer premi de l'any va ser, com ja era habitual des de feia vint-i-vuit anys, el Josep Pla, convocat per l'Editorial Destino i concedit la nit de Reis. En l'edició del 1996 el premiat amb el Josep Pla de literatura va ser l'escriptor Josep Subirós, amb una obra d'ambient africà titulada Cita a Tombuctú, que alternava la ficció amb la crònica de viatges. El Nadal, de literatura espanyola, va ser per a Pedró Maestre Herrero, un filòleg d'Elda de 28 anys, per un llibre sobre adolescents urbans titulat Matando dinosaurios con tirachinas. L'altre premi que es va concedir, l'Apel•les Mestres de literatura infantil i juvenil, va ser per a David Zabay, per Històries dels sols.

També al mes de gener, l'Ajuntament de Ciutat de Mallorca va concedir el dia 20 els premis Ciutat de Palma en el marc de les festes de Sant Sebastià, patró de la ciutat. Jordi Coca va obtenir el Llorenç Villalonga de novel•la per Dies meravellosos; Antoni Vidal Ferrando, el Joan Alcover de poesia per Tríptics, i Josep Maria Alaminos, l'Antoni Gelabert de pintura per l'obra Poema.

A Barcelona, el 31 de gener, es van concedir els premis Edebé, atorgats per l'editorial del mateix nom. Els guardons Edebé eren dels més importants i més ben dotats de literatura infantil i juvenil de l'Estat espanyol. EI diccionario de Carlota, de l'escriptora asturiana Carmen Gómez Ojea, va guanyaren l'apartat de literatura juvenil. El finalista d'aquesta modalitat va ser el barceloní Andreu Martín, amb el llibre Ideas de bombero. O estanque de parrulos pobres (L'estany dels ànecs pobres), de la gallega Fina Casalderrey, va ser la novel•la guanyadora del premi de literatura infantil. El finalista Roberto Garcia Santiago havia presentat l'obra El último sordo, sobre un nen que no aconsegueix que el seu pare l'escolti malgrat que no és sord.

HI 9 de febrer, Biel Mesquida va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de literatura en català pel seu llibre Exelcior o el temps escrit. El dia 28 Joan Brossa, amb Passat festes, i Josep Piera, amb El paradís de les paraules, van guanyar, respectivament, els Premis de la Crítica Serra d'Or de poesia i assaig. Antoni Marí va guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or de novel•la amb El camí de Vincennes, Josep de C. Laplana el de biografies i memòries amb Santiago Russiñol, el pintor, l'home, i Marina Gustà, amb Els orígens ideològics i literaris de Josep Pla, i Ricard Torrents amb Jacint Verdaguer, estudis i aproximacions, van compartir el premi d'estudis literaris. Altres guardonats van ser Jordi Parramon en traducció, Alexandre Ballester en teatre, Esther Prim en llibre infantil, David Cirici en llibre juvenil, Maties Ramisa en recerca i Curt Wittlin en catalanística.

Josep Maria Ballarín va ser el guanyador, el 7 de març, de la 16a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la seva obra Santa Maria, pa cada dia, que era una exploració de la figura de la Mare de Déu a partir dels Evangelis.

El 18 de juny, a Sabadell es va concedir el premi Sant Joan de literatura, convocat per la Fundació Caixa de Sabadell, que va correspondre a Josep Piera pel llibre de viatges Seduccions de Marràqueix, que havia estat presentat sota el pseudònim d'Ibn Alí Bey. Per primer cop el premi havia canviat de data per acostar-se a la revetlla de Sant Joan, ja que es celebrava a l'octubre. L'edició va batre el seu rècord de participació, amb 82 obres presentades.

Pocs dies després, el 26 de juny, el crític i catedràtic Joaquim Molas va ser distingit amb la Lletra d'Or, premi honorífic que atorgava anualment un grup d'intel•lectuals al millor llibre català publicat durant l'any. Obra critica I recollia articles i assajos reordenats sota els títols Materials i propostes (de crítiques sobre el realisme històric dels anys seixanta) i Usos de la realitat (que estava format per articles publicats entre el 1974 i el 1986). La Lletra d'Or no estava dotada amb diners, i només atorgava una lletra fi d'or, creada pel joier Joaquim Capdevila.

Robert Saladrigas va guanyar el premi Carlemany de novel•la amb La mar no està mai sola, que es va atorgar el 13 de setembre a Andorra. El premi Carlemany, era el segon en català pel que fa a dotació econòmica i estava convocat pel govern andorrà, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Columna i Proa.

El 18 d'octubre, l'Ajuntament de Sabadell i Edicions La Campana van atorgar el premi Pere Quart d'humor i sàtira a Lluís Permanyer per l'obra No la saps, aquesta? El llibre recollia anècdotes de personatges de la cultura catalana com Josep Carner, Lluís Companys, Pompeu Fabra, Mary Mistral, Eugeni d'Ors i altres.

Una novel•la històrica, ambientada en la família imperial austríaca, va ser escollida en la vuitena edició del premi Ciutat d'Alzira, promogut per l'Ajuntament de la ciutat i l'editorial Bromera. El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomer, nascut a Borriana, va guanyar en la modalitat de novel•la. En les altres modalitats del premi també van guanyar valencians. L'europeu de divulgació científica es va atorgar al biòleg Daniel Ramon Vidal, per Los genes que comemos; el de narrativa juvenil se'l va endur el jove Alan Greus Bosch, amb la novel•la de misteri L’escarabat egipci, i l'infantil Vicent Silvestre va ser per a L’àngel propulsat i el dimoni emplomat, d’ Enric Lluch.

Enric Casassas Figueras va ser distingit el 23 de novembre amb l'Ausiàs Marc en la 34a edició dels premis Ciutat de Gandia, gràcies a D'equivocar-se així, sobre l'amor i el desamor. Casassas era el poeta més cotitzat en català des que havia guanyat el Carles Riba 1995 amb Calç. A Gandia també es va atorgar el Joanot Martorell a Bodí Beneito, per Diumenges a can cirera, una novel•la costumista ambientada en els anys de la guerra a la seva comarca.

El mateix 23 de novembre es va concedir el premi Rovira i Virgili d'assaig, a Tarragona, al professor de la UAB Josep Maria Figueres, per un estudi sobre l'anticatalanisme als anys 30, sota el títol Històries de l'anticatalanisme. Dins els premis literaris de Tarragona, organitzats per la Fundació d'Estudis Universitaris i per Òmnium Cultural del Tarragonès, també es va concedir el Pin i Soler de narrativa al filòleg Adam Mayer, per Garites deshabitades. Manel Garcia va rebre el premi de poesia Ramon Comas i Maduell amb Mots sota sospita.

El 29 de novembre, Antoni Marí i Maria de la Pau Janer es van endur els premis literaris de Girona organitzats per la Fundació Prudenci Bertrana. Marí es va emportar el XXIX Premi Prudenci Bertrana amb El camí de Vincennes, per decisió del jurat, i Maria de la Pau Janer va rebre, per votació popular, el premi Novel•la de l'Any 1995 amb Natura d'anguila. En obra inèdita, els protagonistes de la nit van ser Cèlia Sànchez Mústich, que va obtenir el premi Miquel de Palol de poesia per Taques, i Víctor Marínez Gil, premi Carles Rahola d'assaig amb El naixement de l'iberisme catalanista. Els premis musicals Cerverí de Girona van ser per a Cinta Massip, amb Cançó de bressol, i en votació popular per al grup mallorquí Al-Mayurqa. El Ramon Muntaner de novel•la juvenil va quedar desert.

La 34a edició del Folch i Torres de narrativa infantil va premiar, el 13 de desembre, Dolors Garcia Cornellà per Contes a una cama trencada. Joan Francesc Mira va obtenir la 26a edició del premi Joan Crexells per Borja papa. Durant l’acte de lliurament a l'Ateneu Barcelonès es va clausurar el centenari del naixement de Joan Crexells. També aquella nit, però a València, Ramon Catafau Vidal va obtenir el premi de literatura eròtica Vall d'Albaida per Els dominis del plaer. L'endemà, el premi de narrativa juvenil Enric Valor va caure sobre Roland Sierra, per l'obra Crònica de Cissa.

El mateix 13 de desembre es va celebrar a Mataró la 46 edició de la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural. El premi Sant Jordi de novel•la es va concedir a Jordi Mata per EI misteri de Berlín. El Carles Riba de poesia va ser per a Ponç Pons, amb El salobre. El Folch i Torres de novel•la per a nois i noies, de l'editorial La Galera, per a Dolors Garcia amb Contes a una cama trencada. Jordi Sierra va rebre el Joaquim Ruyra convocat per Columna i la Galera amb Concert amb sol major. El Lola Anglada de contes per a nens i nenes va ser per a Rosa Maria Colom, amb La dama blanca i altres rondalles. El memorial Joan B. Cendrós va ser per a José Maria Murià, per coordinar l'obra Diccionario de los catalanes de México.