Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Anna Murià

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Personatges Personatges
Agustí Bartra (4)
Anna Murià (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Mèxic (64)
Barcelona (3483)
Terrassa (48)
153 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Anna Murià (1904-2002)
Premsa
El 27 de setembre del 2002 va morir al Centre Vallparadís de Terrassa, als 98 anys, l´escriptora Anna Murià, que comptava entre els seus nombrosos mèrits haver estat la primera dona que va exercir professionalment el periodisme en la història de l´Estat espanyol.

Aquesta sola peculiaritat ja va servir per qualificar-la sobradament en els seus anys de joventut, que es van correspondre al difícil període comprès entre la proclamació de la II República i la fi de la Guerra Civil, que va originar l´exili físic i intel·lectual de la gent més preparada del país. La història de Murià era una més de les moltíssimes històries d´apartament de la terra que l´havia vist néixer i havia ajudat a formar una gent d´una vàlua excepcional. A l´exili, tots es van veure obligats a sobreviure de qualsevol manera pel món fins a poder retornar a casa molt anys després, enmig d´un absolut anonimat. Murià, com tants d´altres, però, no es va desanimar i mai no va deixar de produir i d´actuar com a la lliurepensadora que era, tot i la dictadura imperant fins al 1977.

Anna Murià i Romaní
va néixer a Barcelona el 21 d´abril de 1904 i era filla del periodista Magí Murià, la persona que més va influir en la seva afecció per les lletres. El 1917 va ingressar a l´Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, on va freqüentar ambients del món cultural, social i polític de la brillant i avançada Catalunya del moment. De molt jove ja va col·laborar en revistes com La Dona Catalana. (1926) i en diaris com La Nau (1930), La Rambla (1931) i Diari de Catalunya (1936).

Murià
es va estrenar com a assagista amb obres com La revolució moral (1934), El 6 d´octubre i el 19 de juliol (1937) i com a novel·lista el 1933 amb Joana Mas.
Paral·lelament, la seva activitat política va començar als anys trenta amb la seva afiliació a Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Des de llavors, sempre va compaginar el seu treball creatiu amb la militància política. Va ser amiga d´escriptors com Carles Riba, Francesc Trabal, Joan Oliver o Mercè Rodoreda. Secretària de la Institució de les Lletres Catalanes, el 1937 va fundar el Grup Sindical d´Escriptors Catalans i va viatjar fins al front d´Aragó per posar en marxa les biblioteques del front. El 1938 va passar a dirigir el Diari de Catalunya i també va publicar la seva segona novel·la La peixatera.

El 1939 es va haver d´exiliar amb la seva família al castell de Roissy-en-Brie, prop de París. Allí va conèixer l´home de la seva vida: el poeta Agustí Bartra, amb qui es va casar el 26 d´octubre de 1939 i amb qui va marxar, primer a Santo Domingo, i després a Cuba, per instal·lar-se finalment a Mèxic, on van viure fins al 1970.

Durant el llarg exili va escriure en diferents publicacions de l´exili com la revista Lletres, fundada a Mèxic per Bartra, Pere Calders i Josep Carner i va començar a fer de cronista, i va col·laborar també en diferents universitats dels Estats Units i d´Europa.

El 1970, el matrimoni va tornar de Mèxic, juntament amb els seus dos fills nascuts allí, per instal·lar-se de forma permanent a la seva Terrassa natal. Quatre anys més tard li va arribar el primer reconeixement a la seva tasca intel·lectual amb el lliurament del premi Folch i Torres per la novel·la El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic. El 1976 va publicar els estudis memorialístics Crònica de la vida d´Agustí Bartra, que, posteriorment, va reeditar el 1982 en coincidir amb la mort del poeta i marit seu. El 1985 també va publicar la seva correspondència amb Mercè Rodoreda, Cartes a l´Anna Murià (1985).

Entre la seva extensa obra cal destacar, així mateix, les narracions: Via de l´Est (1946), El país de les fonts (1980) i El llibre d´Eli (1982). En literatura infantil: El nen blanc i el nen negre (1947), A Barcelona fan ballades (1978) i Pinya de contes (1982). En novel·la: Res no es veritat, Alícia (1984) i Aquesta serà el principi (1986).

El 1992, l´Ajuntament de Terrassa li va lliurar la Medalla d´Argent de la ciutat i la va nomenar filla adoptiva i el novembre del 1999 Anna Murià va cedir el seu arxiu personal a la ciutat de Terrassa.