Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Difusió mitjana dels diaris en català

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comunicadors, periodistes (132)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Llengua catalana (1362)
Premsa escrita (199)
Personatges Personatges
Antonio Asensio (16)
Eliseu Climent (53)
Francisco Pérez Puche (2)
Jesús Sánchez Carrascosa (6)
María Consuelo Reyna (6)
Entitats Entitats
Avui (154)
Diari de Girona (6)
Diari d`Andorra (8)
El Periòdic d`Andorra (4)
El Periódico de Catalunya (52)
El Punt (29)
Las Provincias (12)
Regió 7 (11)
Segre (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
43 lectures d'aquest article
60 impressions d'aquest article
Creix la difusió del català
Premsa
Les dades oficials sobre la difusió de la premsa diària l’any 1998, fetes públiques per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD) el maig del 1999, van mostrar un extraordinari creixement en el nombre de lectors de diaris escrits en català: la xifra s’havia gairebé doblat en un sol any. La clau d’aquest salt era la consolidació de l’edició en català d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA que havia nascut l’octubre del 1997 i que durant el seu primer any complet de presència als quioscos, el 1998, va superar els vuitanta mil exemplars de difusió mitjana diària. Això representava la meitat de les vendes de tot els diaris en català i el 40% de les vendes totals d’EL PERIÓDICO (sumades les vendes de l’edició catalana i la castellana).

Malgrat aquest avenç, només un de cada quatre diaris llegits a Catalunya era en català. A la resta de terres de parla catalana la situació era encara més precària, amb l’única excepció d’Andorra on que les dues capçaleres diàries que s’editaven eren en català, el Diari d’Andorra i El Periòdic d’Andorra. Tot i això, les vendes de diaris espanyols i francesos tenien un gran pes al Principat.

Al País Valencià no hi havia ni un diari en català i l’únic mitjà de comunicació escrit en aquesta llengua que tenia una presència significativa era El Temps, l’única revista setmanal d’informació general. El 1999, El Temps va celebrar el 15è aniversari cosa que li va valer al seu editor, Eliseu Ciment, el Premi Nacional de Periodisme concedit per la Generalitat de Catalunya, el mateix que l’any anterior havia estat concedit a Antonio Asensio per l’edició en català d’EL PERIÓDICO. El jurat va destacar la tasca portada a terme per Climent des d’El Temps, setmanari fundat el 1984 amb la vocació d’arribar periodísticament al conjunt de territoris de llengua catalana.

La situació no era gaire millor a les Illes Balears, on el Diari de Balears va arribar el 1999 al seu número mil amb una notable consolidació com a focus d’opinió però amb uns nivells de difusió que només en garantien la viabilitat gràcies a que el diari estava integrat dins d’un gran grup, el Grup Serra. A la Catalunya Nord la situació era encara més precària en començar l’any, però el diari El Punt va decidir reprendre la publicació d’una edició adreçada a aquest mercat, del que s’havia retirat uns anys abans després d’un primer intent fracassat. Aquesta iniciativa d’El Punt, que s’havia consolidat com el líder indiscutible de la premsa comarcal catalana, va coincidir amb el vintè aniversari del diari nascut a Girona i que el 1999 seguia el seu pla d’expansió sobre la base d’edicions locals. Les edicions diàries eren la de les comarques gironines, la del Barcelonès nord, la del Maresme i la de les comarques meridionals. A més editava setmanaris a Rubí, Valls i el País Valencià i feia cinc edicions del gratuït Punt de Venda.

Un altre aniversari destacat en el món de la premsa catalana va ser el de la revista Serra d’Or que el mes d’octubre va commemorar el seu 40 aniversari com a revista mensual dedicada al món de la cultura. De fet la revista era encara més antiga ja que quan va néixer l’octubre del 59, Serra d’Or era l’hereva de Germinabit, revista editada pel monestir de Montserrat des del 1949. Nascuda sota la protecció eclesiàstica, únic refugi possible durant el franquisme, Serra d’Or havia aconseguit superar aquells difícils temps i també la crisi general que van viure a principis dels anys vuitantes les revistes de cultura i pensament. Per commemorar el seu aniversari, va oferir un complet canvi d’imatge.

Serra d’Or no es trobava pas sola en l’objectiu de trobar un forat per a les revistes en català als atapeïts quioscos catalans. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català agrupava, el 1999, 94 revises de periodicitats diverses i temàtiques molt variades amb una difusió conjunta mitjana de 625.000 exemplars mensuals. Era una altra dada per a l’esperança.

L’any va registrar, també, una altra notícia important per a la llengua i la cultura catalanes. Va ser la decisió presa el 14 de setembre pel consell d’administració del diari valencià Las Provincias de destituir María Consuelo Reyna que n’era la directora des de feia 7 anys i que havia ocupat la sotsdirecció entre 1973 i 1992. Sota la direcció de Reyna, Las Provincias havia abandonat el seu tradicional paper moderat i s’havia convertit en el principal impulsor de tota mena de campanyes anticatalanes. La destitució, a més d’una explicació política o sociològica, en tenia també una d’empresarial: l’estancament en les xifres de difusió del diari i la creixent vinculació entre el diari i els negocis particulars de Reyna i el seu marit, Jesús Sánchez Carrascosa. El sotsdirector Francisco Pérez Puche va assumir la direcció del diari a fi d’obtenir, segons l’empresa, “renovació, obertura i pluralisme”.