Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El diari Catalonia Today s´ha consolidat amb l´anglès com a llengua vehicular

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Premsa escrita (199)
Personatges Personatges
Antoni Cambredó (4)
Bartolo Masoliver (2)
Carles Puigdemont (3)
Fernando Villalonga (11)
Jaume Vilalta i González (3)
Joan Odina (2)
Joan Granados (6)
Joan Besson (5)
Josep Miquel Abad (5)
Josep Vicent Boira (11)
Miquel Valls (36)
Oriol Huguet (3)
Rafael Ferrando (3)
Vicent Sanchís (26)
Vicent Ferrer (4)
Entitats Entitats
Agència Catalana de Notícies (11)
Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc (6)
Avui (154)
Catalonia Today (3)
Consultores de Publicidad (1)
Corporació Catalana de Comunicació S.L. (8)
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Diputació de València (10)
Generalitat de Catalunya (1919)
Grup Godó (35)
Grup Planeta (28)
Institut Català de Finances (22)
Nexe. Debats valencians (3)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
45 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Mitjà de futur
Premsa
Continuant amb la tònica dels darrers anys a tot el món, la competència entre premsa, ràdio i televisió no va fer disminuir en gaire proporció la quantitat d’anunciants que va rebre cada mitjà. La confirmació, un cop més, de la tendència tenia la seva importància donada l’antiga polèmica organitzada a l’entorn de la premsa en el sentit que s’havia considerat que, a mesura que els mitjans audiovisuals guanyessin en capacitat d’informar de manera instantània, els mitjans escrits perdrien sentit. La realitat ha demostrat als darrers anys que la gent d’arreu seguia comprant diaris, tot i veure la televisió i escoltar la ràdio, senzillament perquè li donava una visió més temperada de l’actualitat i li permetia reflexionar millor sobre els fets que li interessava.

Aquesta era una de les conclusions de l’estudi bianual sobre qualitat de mitjans que van presentar a finals d’any Consultores de Publicidad, sobre la base d’una enquesta feta a gairebé 400 anunciants i professionals dels mitjans. Un altre informe, titulat Global Entertainment and Media Outlook, que des de feia sis anys elaborava PricewaterhouseCoopers, deia que el mercat espanyol de mitjans de comunicació creixeria l’any vinent un 5,7% de mitjana fins el 2009 i que, en publicitat, la premsa havia d’incorporar un 16% més d’anunciants, mentre que la ràdio només ho faria en un 4,7% i la televisió rondaria el 15%, tret de la incidència que pogués tenir l’arribada de la televisió digital. Per la seva banda, i també a finals d’any, un altre estudi de l’Asociación de Editores de Diarios Españoles, fet amb motiu de la presentació de l’anomenat Llibre Blanc de la premsa diària 2006, deia que els diaris havien facturat un 2,4% més el 2005, tot i haver registrat una caiguda de l’1,9% en la seva difusió.

En un altre àmbit i demostrant la importància assolida pels mitjans escrits a nivell mundial, el Projecte Global de Seguiment de Mitjans (GMMP), iniciat el 1995 i repetit cada cinc anys, assenyalava que l’anàlisi de 13.000 notícies d’arreu del món revelava que la representació femenina en les notícies de diaris, ràdios i televisions era de només un 21%, mentre que la masculina era del 79%. Des de 2001, la presència femenina havia augmentat, però només un 4%. Pel que feia a l’Estat espanyol, i després d´analitzar un total de 14 mitjans, entre ràdios, diaris, i televisions, l’estudi revelava que les dones no eren majoritàries en cap epígraf informatiu. El 33% apareixen en les notícies de famosos, moda, entreteniment i art, i el 32% dels casos eren representades en temes de violència de gènere, desastres i accidents. En la política les dones ocupaven un 13% de les notícies, mentre que en les temàtiques de caire social ocupaven espais per sota del 9%.

A Catalunya, un exemple del bon moment que travessava la premsa va ser la constitució el 17 de març del 2005 de la Corporació Catalana de Comunicació (CCC), nou consell d’administració del diari Avui, que havia completat així una renovació accionarial de gran futur, després que l’anterior editora presentés fallida. La CCC va fer-se càrrec de l’edició del diari el 30 de desembre de l’any anterior i va nomenar president executiu a Antoni Cambredó, conseller delegat del Grup Godó. A més, va nomenar Joan Odina, conseller delegat, i consellers Bartolo Masoliver, Josep-Miquel Abad i Miquel Valls. Masoliver havia estat nomenat a proposta del Grup Godó, mentre que Odina i Abad ho havien estat a proposta del Grup Planeta i Miquel Valls de l’Institut Català de Finances (ICF).

La CCC ja havia fet públic el nomenament d’Oriol Huguet com a director general i el manteniment de Vicent Sanchis com a director del diari.

Amb aquests suports empresarials, el 28 de setembre del 2005 més de 500 persones es van reunir a l’edifici de les Drassanes de Barcelona en la festa de presentació de la nova maqueta del diari Avui, durant la qual, el seu director, Vicent Sanchis, va assegurar que l’objectiu era fer un diari “modern, transgressor i transversal”. L’Avui havia nascut el 23 d’abril del 1976, i abordava aquesta renovació com una de les transformacions més espectaculars de la seva història. En el moment d’iniciar la nova etapa, l’Avui era llegit diàriament per unes 150.000 persones i unes 70.000 més en consultaven l’edició digital.

Seguint amb l’Avui, el 29 de setembre es va produir la mala notícia de la mort a la clínica del Pilar de Barcelona als 77 anys l’advocat Jaume Vilalta i González, fundador i expresident de l’empresa editora del diari. Nascut a Reus l’any 1928, havia estat tota la vida vinculat a diferents iniciatives culturals i de promoció dels mitjans de comunicació. Amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, va posar en marxa el servei de Promoció de la Premsa del departament de Cultura. Durant els primers anys del diari Avui es va fer càrrec de la gerència del diari i anys més tard va ocupar la presidència, una responsabilitat que mantindria fins al desembre de 2004. També va ocupar el càrrec de cap de gabinet de Joan Granados com a director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) des de 1994 i fins a l’any 2004 va ser conseller d’aquesta corporació.

En un altre ordre de coses, Catalonia Today, publicat en llengua anglesa però que oferia una visió catalana del món, va passar de quatre edicions setmanals gratuïtes a una de pagament. Aquesta estratègia va permetre al periòdic dirigit per Carles Puigdemont de consolidar un públic fidel. Una altra notícia rellevant es va produir el 21 de novembre, quan l’Agència Catalana de Notícies (ACN), nascuda el 1999 i dirigida per Joan Besson, va estrenar seu a Barcelona. L’ACN mantenia com a llengua vehicular el català, però feia una forta aposta pel multilingüisme, oferint titulars i resums de les seves informacions en espanyol, anglès, francès i aranès. D’altra banda, també s’introduiria a partir de llavors el servei de vídeo per complementar la informació escrita, d’àudio i d’imatges gràfiques que ja oferia.

Destacava també l’aparició al País Valencià el 30 de juny de 2005 de la revista Nexe, dedicada a debats del país i impulsada per l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, sota la direcció de Josep Vicent Boira, professor de geografia humana de la Universitat de València. La revista estava íntegrament escrita en català i tenia periodicitat semestral. Per tal de generar un debat per repensar la societat valenciana, Nexe s’havia dotat d’un consell assessor que incloïa totes les ideologies i del qual hi formaven part, entre altres, el president de la patronal valenciana. Rafael Ferrando, l’exconseller de Cultura amb el PP Fernando Villalonga i el vicepresident de la Diputació de València, Vicente Ferrer.