Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Anuari 1995

Joan Lerma

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
183 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Presentació de l'Anuari 1995 a càrrec de Joan Lerma



Joan Lerma
President de la Generalitat Valenciana

El 1994 ha estat sense cap mena de dubte l'any de la recuperació. Pel que respecta a l'economia, trobareu en altres pàgines d'aquest anuari xifres i percentatges, però a l'hora de fer un balanç no només es pot parlar de recuperació en un sentit econòmic. Hem recuperat la il•lusió en el futur que semblàvem haver perdut enmig dels embats de la crisi econòmica, i ho hem aconseguit treballant amb l'objectiu de superar les dificultats des del convenciment que les coses poden ser canviades per l'esforç i la voluntat ferma de no defallir en la lluita diària.

Al llarg de l'any hem conegut molts canvis, i els més importants potser es troben en la nostra percepció de la realitat que ens envolta. Iniciàrem l'any amb unes xifres macroeconòmiques poc afalagadores, amb un creixement econòmic sota mínims, i un europessimisme rampant. Alguns auguris encara assenyalaven que el pitjor era encara per venir, i molts van caure al parany de creure les veus més catastrofistes. Afortunadament, els valencians vam fer gala del nostre escepticisme davant de l'allau de veus que semblaven gaudir parlant de desgràcies i calamitats, i vam ser capaços d'establir uns fonaments sòlids per a l'eixida de la crisi.

Un dels efectes de la situació difícil que vam viure va ser la constatació de la necessitat de treballar de manera coordinada per tal de sumar esforços per anar endavant. Els valencians vam descobrir que no érem els únics que érem conscients de la importància de fixar uns objectius clars de futur, i vam unir el nostre esforç amb el d'altres que coincidien amb nosaltres en la mateixa anàlisi de la situació. Junt amb els pobles de la Mediterrània occidental d'Europa vam agafar el relleu que altres semblaven haver deixat caure, i vam donar un nou impuls a una gran regió que fins aleshores semblava no haver existit mai.

L'anomenat arc mediterrani va assolir al llarg de 1994 un pes indiscutible. Europa ja no es pot definir sense incloure en el marc general un element de tanta importància, un eix econòmic, social i cultural que vertebra terres i pobles, donant coherència a una realitat diversa i rica. Els valencians volem compartir uns mateixos ideals de progrés i solidaritat amb altres pobles mediterranis que lluiten com nosaltres per anar endavant damunt de fronteres i entrebancs.

Tanmateix no podem caure en l'optimisme exagerat. L'arc mediterrani és una tasca encara no acabada, per la qual encara hi ha molt a fer. Els que formem part d'aquesta realitat hem ser conscients de les possibilitats que tenim si som capaços d'omplir-la de contingut. Hem de treballar per passar del camp teòric a la pràctica, articulant l'espai i donant forma concreta al que fins ara són propostes i formulacions. Tenim davant molts reptes en la construcció del nostre àmbit comú, i un dels més importants és convèncer a tots de la seva importància, tant a nosaltres mateixos com als altres, als qui poden considerar que el nostre model de desenvolupament és vàlid per a tots. Hem d'assolir una major cohesió entre els pobles que formen l'arc per tal d'aprofitar millor les nostres possibilitats comunes, configurant un espai vertebrat entorn d'un eix, fugint de temptacions centralitzadores.

El model mediterrani per eixir de la crisi ha aconseguit uns resultats que ningú no hauria imaginat. Els nostres trets definidors, com la diversitat, la flexibilitat i la multiplicitat d'empreses i cultures, han resultat la millor eina a l'hora de demostrar que Europa no es podia explicar només amb les velles fórmules atlàntiques sotmeses a una forta discussió. Els pobles de l'arc mediterrani hem potenciat el millor que teníem, i hem estat capaços de canviar allò que ja era caduc, la nostra percepció migrada i localista, per obrir-nos als altres pobles. Si una característica podem triar per definir el nostre espai comú és la inexistència de límits. L'arc mediterrani no els té, perquè neix amb una vocació integradora, i no fa exclusions artificials. El 1994 ens va ensenyar a veure el món des d'una perspectiva prou més àmplia, i per tant més acurada, i a unir la nostra forma d'entendre el futur amb la d'altres amb qui compartim el mateix punt de vista.

La nostra percepció de l'espai que ens envolta ha canviat el 1994, i també la consideració del que som i del que volem ser. La crisi ens ha fet més durs i més forts. Sabem que el futur es guanya dia a dia, i que mai podem caure en postures autocomplaents. Hem après a lluitar pel futur, a trobar noves oportunitats quan semblava que no hi havia res a fer, a competir amb tots els nostres recursos, i a no fer cas de victimismes buits i sense trellat. Som més savis i tenim plena consciència del que som i del que volem fer. I sabem que no estem sols en aquest camí, que al llarg de la Mediterrània tot un rosari de pobles treballa junt amb nosaltres, colze a colze, per tirar endavant les mateixes idees de progrés, de pau i llibertat.


Iniciatives com aquest anuari poden ajudar prou a la tasca de donar cos al projecte que animem tots, a donar a conèixer un espai que s'ha de construir i articular, i que necessita instruments de reflexió, de prospectiva i d'anàlisi, per establir els fonaments teòrics vàlids per edificar una realitat amb present i futur.