Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Anuari 1995

Joan-Pau Alduy

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
39 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Presentació de l'Anuari 1995 a càrrec de Joan-Pau Alduy



Joan-Pau Alduy
Batlle de Perpinyà

Dotada amb un considerable patrimoni, tant cultural com econòmic, la ciutat del pintor Jacint Rigaud, considerat a l'època del Rei Sol com el pintor més important d'Europa, és la nova imatge que acompanya l'eslògan Perpinyà la catalana. De fet és més que un eslògan: es tracta d'un concepte que, evocant la realitat històrica de la ciutat, introdueix una nova concepció de política territorial.

Al bell mig d'una Europa en construcció, Perpinyà ja és oficialment, des de la firma de la Carta de l'Euroregió l'any 1991, la seu de l'euroregió Catalunya - Migdia-Pirineus - Llenguadoc-Rosselló. La ciutat acull regularment els presidents d'aquestes tres regions, que han decidit vincular el seu futur. Paral•lelament s'ha establert una delegació perpinyanesa a la gran capital catalana, encarregada de fer més efectius aquests lligams en tots els àmbits. Decididament, és primordial tenir present que d'aquí a vint-i-cinc anys Perpinyà formarà part de la gran àrea metropolitana barcelonina.

Amb l'arribada, a les portes del tercer mil•lenni, del tren d'alta velocitat, aquesta realitat tindrà una primera concreció fonamental: les dues ciutats estaran a només 45 minuts de distància. Ja des d'ara, cal entendre que Perpinyà és veïna de Barcelona, que es troba dins la seva àrea d'influència i que les dues ciutats tenen un destí comú. El veritable missatge és a Perpinyà la catalana, una ciutat que es pot integrar a la xarxa de decisions culturals, financeres i econòmiques de la gran regió de Catalunya.

Això s'ha d'interpretar com la ferma resolució de Perpinyà d'abocar-se al futur. Serà la millor manera de donar la raó a Salvador Dalí, per al qual l'estació de Perpinyà era el centre cosmogònic de l'univers.