Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Anuari 2003

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
122 lectures d'aquest article
Presentació de l'Anuari 2003
Un any més, la Fundació Catalunya i l'Avui han ajuntat esforços per poder-los oferir l'Anuari: el recull més exhaustiu dels fets, les dades i les imatges que ens ha deixat l'any 2002, l'any capicua que va començar amb l'entrada en circulació de l'euro a 12 Estats europeus i que va finalitzar amb l'amenaça d'una guerra contra l'Iraq.

Una guerra, una confrontació, que era un nou episodi de la crisi oberta l'11 de setembre del 2001. Una crisi que havia tenyit d'incertesa el panorama polític i econòmic internacional i que durant el 2002 va tenir manifestacions tan sagnants com l'atemptat de Bali en què van morir prop de dues-centes persones o l'agreujament de la crisi al Pròxim Orient amb un degotall diari de víctimes palestines i israelianes. Paral•lelament els intents de reconstrucció de l'Afganistan avançaven a ritme lent i Turquia es convertia en una peça estratègica més valuosa que mai per als Estats Units, mentre la Unió Europea es resistia a incloure aquest país en els seus plans cada cop més ferms d'expansió cap a l'est.

La política internacional va portar també la bona notícia del naixement del primer país que assolia la independència al segle XXI, Timor Oriental, i la mala notícia de la inestabilitat permanent a l'Amèrica Llatina, especialment a l'Argentina i Veneçuela.

Aquesta inestabilitat va repercutir negativament en les grans empreses espanyoles que als anys norantes havien realitzat massives inversions a Llatinoamèrica i que en el mercat intern es trobaven amb una situació menys favorable que als anys anteriors. El 20 de juny es va registrar a l'estat espanyol la primera vaga general que es feia a un govern de dretes. La situació se li va anar complicant a l'executiu del Partit Popular que havia començat l'any amb un primer semestre marcat per la presidència de torn de la Unió Europea però que al mes de juliol va haver de fer front a una important crisi i va fer forts canvis en el seu govern, a més d'haver d'afrontar la crisi de relacions amb el Marroc que va generar el surrealista incident de l'illot de Perejil, i l'etern problema del País Basc que el va dur a la il•legalització de Batasuna. Per si amb tot això no n'hi hagués prou, al mes de novembre l'enfonsament del petrolier Prestige davant les costes de Galícia va generar una allau de protestes populars i una important davallada a les enquestes, que es van agreujar a finals d'any davant la possibilitat de la guerra entre els Estats Units i l'Iraq i el posicionament del govern del PP a favor de la línia més dura. La mateixa línia que va mantenir en la qüestió dels papers de Salamanca on, un any més, va ser impossible cap mena de diàleg.

L'any 2002 ha estat també l'any de la commemoració de Mossèn Cinto Verdaguer i d'Antoni Gaudí, dues efemèrides que han aconseguit traspassar els estrets límits dels rituals per a iniciats i que han tingut una especial repercussió, cultural en el cas de l'Any Verdaguer, i també turística i econòmica en el cas de l'Any Gaudí. La vida social catalana s'ha vist marcada també per les protestes contra el Pla Hidrològic Nacional i la discussió de l'alternativa del Roine, per l'expectativa de l'arribada del TGV, per les eleccions a Òmnium Cultural, per les pluges torrencials de l'estiu, pels eterns problemes del Barça per aconseguir títols i la crisi del club, per la preocupació pel medi ambient, per la lluita contra la sida o per la problemàtica que representa la nova immigració.

Tot això en un any que políticament era, per damunt de tot, un any preelectoral. L'any 2003 caldrà renovar el Parlament de Catalunya i veure si Artur Mas aconsegueix la setena victòria consecutiva de CiU o si Pasqual Maragall pot dur el PSC a la seva primera victòria després de 23 anys a l'oposició. També serà any d'eleccions al País Valencià, on el 2002 Eduardo Zaplana va abandonar la presidència de la Generalitat per ser ministre a Madrid, i a les Illes Balears, on el Pacte de Progrés s'hi juga la continuïtat.

Serà també any d'eleccions municipals a gairebé tots els 1.851 municipis dels Països Catalans. Uns municipis sobre els quals poden trobar abundant informació a l'apartat estadístic d'aquest Anuari, juntament amb dades detallades de tots els països del món. Al costat de les estadístiques, una extensíssima cronologia, articles i imatges sobre els fets més rellevants de l'any i més de cinquanta biografies fan d'aquest Anuari una eina de consulta imprescindible.

Una eina de fàcil consulta ......