Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Personatges Personatges
Juan Antonio Samaranch (54)
Juan Antonio Samaranch Salisachs (2)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Comitè Olímpic Internacional (70)
Fundació Pablo Ferrándiz (1)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (147)
15 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Juan Antonio Samaranch (1920-2010)
President d'Honor del Comitè Olímpic Internacional
El president d’Honor del Comitè Olímpic Internacional (COI) Juan Antonio Samaranch va morir el 21 d’abril del 2010, a la clínica Quirón de Barcelona, a causa d’una aturada cardiorespiratòria.

Nascut el 17 de juliol del 1920, Samaranch va ser, a més d’un membre destacat del COI, empresari, polític, periodista i esportista. L’any 1991 van ser reconeguts els seus esforços a favor del moviment olímpic amb el títol de marquès de Samaranch.

De jove va compaginar els seus estudis de professor mercantil amb l’esport, on va destacar com a jugador i entrenador d’hoquei sobre patins. També va practicar la boxa i el futbol. L’any 1952 va viatjar com a periodista esportiu i va presidir la Federació Espanyola de Patinatge als Jocs d’Helsinki. Per aquesta època Samaranch es va afiliar a la Falange, fet que se li va retreure posteriorment, ja que en nombroses ocasions va elogiar el general Franco i se’l va veure vestit amb camisa blava i saludant amb el braç aixecat. Des del 1955 fins al 1962 també va ser regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va organitzar els II Jocs del Mediterrani a la capital catalana. El 1964, Juan Antonio Samaranch havia esdevingut procurador de les Corts franquistes, on hi va ser fins al 1977. Paral·lelament, a finals del 1966, va ser escollit delegat nacional d’Educació Física i Esports. Samaranch també va ser ambaixador d’Espanya a la Unió Soviètica als anys setanta, tot i que al 1977 ja era vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI).

El 16 de juliol del 1980, poc abans dels Jocs Olímpics de Moscou, Juan Antonio Samaranch va ser escollit President del COI en la 83a sessió del Comitè Olímpic Internacional celebrada a la capital soviètica. Va ser al capdavant del COI, i gràcies a la seva influència, que finalment es va complir el seu somni de veure Barcelona com a seu d’uns Jocs Olímpics. Concretament el 17 d’octubre del 1986, el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, pronunciava a Lausana la seva famosa frase… “à la ville de Barcelona”. Aquestes breus paraules anunciaven que la seu oficial dels Jocs Olímpics de l’estiu del 1992 tindrien lloc a Barcelona, i un dels principals responsables d’aquell esdeveniment havia estat, sens dubte, Juan Antonio Samaranch.

Anys després, poc abans dels Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996, Samaranch va declarar a la premsa que “els Jocs Olímpics han estat el fet més important en tota la història mil·lenària de la nostra ciutat. Hem viscut la transformació més radical de Barcelona. No només s’ha convertit en una ciutat moderna, bonica i agradable per a viure, sinó que també gràcies als Jocs Olímpics s’ha recuperat molt del que tenia endarrerit la ciutat”. I va afegir que “Barcelona ha aconseguit, gràcies als Jocs Olímpics, la projecció de la seva imatge al món, fet que no es pot quantificar amb diners. Però per a mi, el més important que han deixat els Jocs és que el caràcter de la gent de Barcelona ha canviat. El barceloní és ara molt més emprenedor, valent, agosarat, optimista i menys ploramiques”.

Pel que fa a la seva faceta empresarial, cal destacar el seu nomenament com a president de La Caixa de Pensions i d’Estalvis de Catalunya i Balears fins l’any 1999, en què va ser nomenat president d’honorífic de l’entitat catalana. També va assumir la presidència de la Immobiliària Colonial fins al maig del 2003. Des del 2004 era president honorífic de la Fundació del Consell Espanya-Xina i, a partir del 2008, també va presidir el Consell de Notables de l’Esport Espanyol. Samaranch també va ser un dels promotors del Premi Príncep d’Astúries dels Esports. Tanmateix, la Fundació Pablo Ferrándiz acull la Biblioteca Samaranch, que és la més important relacionada amb el món del bàsquet.

Com a president del COI cal destacar que va aconseguir la participació d’esportistes professionals als Jocs Olímpics i que va sanejar el moviment olímpic, que es trobava en bancarrota des del 1970. També va afrontar amb èxit la crisi de corrupció que l’any 2002 planava sobre l’organització de Salt Lake City. L’any 2001, Samaranch va ser substituït al capdavant del COI pel belga Jacques Rogge, tot i que alhora va ser nomenat president d’Honor Vitalici d’aquest organisme.

Casat des del 1955 amb María Teresa Salisachs Rowe (1931-2000), coneguda popularment com Bibis, Juan Antonio Samaranch va tenir dos fills: María Teresa, presidenta de la Federació Espanyola de Gel, y Juan Antonio, membre del COI i vicepresident de la Federació Internacional de Pentatló Modern.