Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Ernest Benach (121)
Núria de Gispert (49)
Entitats Entitats
Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1)
Convergència i Unió (1824)
Diputació de Barcelona (49)
Generalitat de Catalunya (1919)
Parlament de Catalunya (723)
Unió Democràtica de Catalunya (194)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
28 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Núria de Gispert
Presidenta del Parlament de Catalunya
El 16 de desembre del 2010, Núria de Gispert es va convertir en la primera dona que ocupava el càrrec de presidenta del Parlament de Catalunya, en substitució d’Ernest Benach. Després de la victòria de Convergència i Unió a les eleccions autonòmiques del 28 de novembre, es va celebrar la sessió constitutiva de la cambra per a la IX legislatura, on De Gispert va resultar nomenada per 77 vots a favor dels 135 possibles.

Nascuda el 6 d’abril del 1949, De Gispert és filla del també polític i advocat Ignasi de Gispert i Jordà, qui fou diputat d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i conseller de Justícia entre els anys 1980 i 1982, durant el primer govern de la Generalitat de Catalunya. Com el seu pare, ella també va escollir el camí de l’advocacia i es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona. Posteriorment, va obtenir el títol d’Interpretació Jurada pel Ministeri d'Afers Exteriors. En sortir de la Universitat, de Gispert va exercir d’advocada fins l'any 1974, per després incorporar-se com a funcionària als serveis d’Hisenda i de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. El 1980 va demanar el trasllat a la Generalitat de Catalunya, on va ocupar els càrrecs de cap de Servei de l’Administració i sotsdirectora general de Coordinació.

El nomenament de Núria de Gispert al capdavant de la cambra és la culminació d’una llarga trajectòria política que es va iniciar l’any 1984, quan va esdevenir secretària general de Justícia i de Governació, una posició que ocuparia fins el 1993. Militant de CiU des del 1986, va ser consellera del Govern de Jordi Pujol durant nou anys (1995-2003), en els quals va ocupar les carteres de Justícia, Governació —substituint Josep Antoni Duran i Lleida— i, finalment, Justícia i Interior, departament des d’on va impulsar mesures com la consolidació d’un model català de justícia juvenil o la creació de la primera llei de parelles de fet a l’Estat. Va ser, a més, la segona dona a esdevenir titular d'una conselleria catalana, després de la convergent Maria Eugènia Cuenca.

Com a membre d'Unió Democràtica de Catalunya, Núria de Gispert també ha ocupat diferents càrrecs, entre ells la presidència de l’Executiu de Barcelona Ciutat, la secretaria general del partit, la presidència de la Mesa del Consell Nacional i la vicepresidència de Relacions Institucionals del Comitè de Govern d’UCD. Des de l’oposició, es va mantenir igualment activa: va ser diputada al Parlament per Convergència i Unió durant les dues legislatures presidides pel govern tripartit i, a partir de l’any 2004, va formar part de la ponència redactora del nou estatut en qualitat de representant de CiU.

En reconeixement a la seva tasca en l’àmbit del Dret i la Justícia, Núria de Gispert ha rebut la Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort (1998), la Creu al Mèrit al Servei de l’Advocacia Espanyola (2002) i la Medalla de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona. És membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 2006 i defensora del mutualista de la Mútua dels Advocats de Catalunya. En un àmbit més personal, forma part de dues fundacions privades dedicades a la gent gran, a les persones dependents i a la malaltia d’Alzheimer.

Durant el seu primer discurs com a presidenta del Parlament, de Gispert va celebrar les fites assolides per les dones a la societat, va aprofitar per recordar que “no fa ni 35 anys, havien de demanar permís per treballar” i va reivindicar la lluita per superar les limitacions del “sostre de vidre”. Poc després de la investidura, de Gispert va manifestar la seva voluntat de dur a terme un sever pla d’austeritat en el si de la Cambra per tal de contenir-ne la despesa, que incloïa mesures com la racionalització en l’ús de vehicles oficials o la reducció de les partides destinades a protocol i relacions públiques.