Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Calendari noves presons

Javier Picatoste passa a disposició judicial després de ser detingut pels Mossos d'Esquadra

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Presons, detencions, condemnes, penes (580)
Personatges Personatges
Daniel Sirera (55)
Francesc Jiménez Gusi (2)
Javier Picatoste Arnaldo (6)
Josep Delfí Guàrdia (11)
Manuel Brito Navarro (5)
Ramon Parés (4)
Entitats Entitats
Guàrdia civil (196)
Mossos d`Esquadra (346)
Parlament de Catalunya (723)
Presó de Can Brians (6)
Presó de Ponent (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Pallejà (3)
Sant Cugat del Vallès (35)
Sant Esteve Sesrovires (10)
Vilanova de Segrià (1)
105 lectures d'aquest article
60 impressions d'aquest article
Fugues contra reinserció
Presons
A finals del 2001, les presons van ser notícia a Catalunya en produir-se una sèrie de fugues en diferents instal·lacions penitenciàries del país. La primera, a l’octubre, la va protagonitzar Manuel Brito Navarro , en una operació que va provocar ferides molt greus a dos mossos, els quals van ser tirotejats per un còmplice, Javier Picatoste Arnaldo. Picatoste va disparar a boca de canó als mossos mentre sortien amb Brito de la unitat d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on li havien fet unes cures, per retornar-lo a la presó de Ponent.

La fuga de Brito, un pres considerat molt perillós que complia una condemna de 30 anys per homicidi d’un ciutadà bolivià des del març del 1998, va tenir conseqüències greus, ja que, un mes després de la fuga, els dos delinqüents van assassinar un noi i van violar la seva xicota a Cerdanyola, mentre cercaven un lloc per amagar-se. Finalment, dos dies després d’aquest assassinat, ambdós van ser detinguts a la carretera de l’Arrabassada entre Barcelona i Sant Cugat en una espectacular operació conjunta dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil.

L’atenció que arran d’aquesta fuga els mitjans de comunicació van dedicar a la situació de les presons i, especialment, a la seva seguretat va fer que s’informés de fins a un total de nou fugues entre els mesos de novembre i desembre. Unes fugues que es van produir gairebé en tots els casos aprofitant els permisos penitenciaris, tret de la que van protagonitzar dos presos de la presó de Can Brians, a Sant Esteve Sesrovires, la matinada del 3 de desembre mitjançant el sistema de serrar els barrots i despenjar-se amb uns llençols. Uns dies després, un d’ells va ser detingut a Pallejà, i l’altre es va lliurar voluntàriament a la policia.

Les forces polítiques d’oposició i els representants sindicals dels funcionaris de presons van criticar durament el govern de la Generalitat i el van acusar de no haver invertit prou en seguretat i de no disposar de prou personal. El 18 de desembre i a proposta del diputat del Partit Popular Daniel Sirera , el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat el reforçament de la seguretat a les presons catalanes: seguretat estàtica, trasllats, assistència sanitària, millorament de les alarmes, creació de mòduls de seguretat i augment del control del tràfic i el consum d’estupefaents.

Prèviament s’havia produït la dimissió del secretari sectorial d’Execució Penal del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya,Francesc Jiménez Gusi, i la seva substitució per Ramon Parés. En tot aquest procés, el conseller de Justícia, Josep Delfí Guàrdia, va reconèixer que hi havia hagut errors de seguretat, però va remarcar que la concepció oberta i d’aposta decidida per la reinserció que havia fet la Generalitat des del moment que va assumir íntegrament les tasques de gestió penitenciària a Catalunya comportava més riscos de fuga que no pas un sistema tancat i autoritari.