Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Antoni Serra

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Cristòfol Soler (21)
Eduardo Zaplana (164)
30 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Previsions en el país de les imprevisions



"Per això, com si fos un paracaigudista sense paracaigudes, tancaré els ulls, em llançaré a l'espai i esperaré l'esclat"

Antoni Serra

¿Voleu creure i pensar, i pensar i creure, que jo, descendent directe de l'oracle de Delfos, i potser del de Dodona i tot, som capaç d'endevinar el futur del dos mil noranta-sis més que no el de l'any que acabam de començar just ara?

És a dir que jo, habitant insubmís de la Terra inexistent (també li podeu dir les illes), sé què passarà d'aquí a cent anys (tots calbs, excepció feta dels immortals, molt pocs, només un i no en diré el nom), però he d'assumir un bon marge d'error en les prediccions més immediates. Per això, com si fos un paracaigudista sense paracaigudes, tancaré els ulls, em llançaré a l'espai i esperaré l'esclat. Morir esclatat tampoc no és tan greu, en aquesta època de Déu Nostre Senyor i mirades democràtics. Pitjor és morir crucificat sense mans i sense creu, que és el que de vegades proposen segons quins polítics des de Madrid.

I què succeirà a les illes, enguany?

Doncs, que el president Soler del govern popular -popular de partit, s'ha d'entendre- aconseguirà una de les fites essencials per a la nostra societat. La independència? No, no, que ningú no passi l'arada davant del bou: per a la independència, manquen un parell d'anyets més, com sap tothom. La fita a aconseguir és la normalització lingüística. ¿Què sembla impossible que un popular tengui sensibilitat per normalitzar la pròpia llengua? Doncs Soler, que és d'Inca (el cor de Mallorca, la ciutat on fan les galletes més dures de la Mediterrània), que va ascendir a la presidència per mirar de passar així com fos el postcanellisme immediat i d'esgotar un mandat que els populars més xarucs desitjaven breu, serà l'home de la normalització. Ens vol ciutadans veritablement normals -de llengua, cor i sexe—. I no dubteu: Soler farà possible aquí, entre nosaltres els insulars, allò que Zaplana vol que sigui impossible en les terres peninsulars del sud, que ens són parentes no sols per la llengua, la cultura, les taronges d'Alzira i les filaes de moros d'Alcoi (fan l'ullet als morescs de Sóller i de Pollença), sinó també per les Germanies.

L'anterior president copià malament l'accent pagès de la rondallística alcoveriana. Pretenia convertir les illes en el (un) País (Bolero) Baleart, o sia, en una mena de cançó de Bonet de Sampedro dels anys quaranta-cinquanta. L'absurd era evident. Els miracles només ho són fins a un cert punt -sobretot d'ençà que Renan va fer de Renan-, i les geografies no són gens bones de traginar per l'espai temporal. Ja ho vaig pronosticar així fa un grapat d'anys. Bé doncs, de la mateixa manera ara pronòstic que Cristòfol Soler, l'home gris i accidental en aparença, portarà de bell nou les aigües al riu.

Bé, si més no, fins al mes de març.

Per què el mes de març? Molt senzill: hi haurà eleccions estatals. És un altre pronòstic sense possibilitats d'error. I les eleccions, diuen els ocells del mal averany (i n'hi ha tants!), ho poden fer canviar tot. Tot. Fins i tot la normalització lingüística a les illes, a més de la presidència del govern. És el que voldrien determinats sectors de la societat, precisament del govern. És el que voldrien determinats sectors de la societat, precisament els mossons i ultramuntans. No n'heu de fer cas, perquè la realitat anirà per un altre camí: refermaran Soler com a president, i la normalització serà un fet. Paraula d'oracle. Per a reclamacions, tanmateix, adreçau-vos a Zeus, el fill més aparent del voraç Cronos, o a Apol•lo, fill de l'anterior i germà d'Alternis, que són els meus assessors més ben pagats. I em podeu ben creure: al tres mil (3000 dC) tots sereu al cel promès. Excepció feta de mi, que continuaré a la Terra inexistent.