Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Jordi Hereu (130)
Jordi Martí (12)
Montserrat Tura (66)
Xavier Trias (90)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Convergència i Unió (1824)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
91 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Primàries del PSC a Barcelona: Hereu contra Tura
Després de l’ensopegada que va patir el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el novembre del 2010, els socialistes catalans van iniciar la cursa cap als comicis locals del maig del 2011 enmig d’un procés de reestructuració interna. Una de les prioritats del PSC era frenar la davallada de vots viscuda el 28-N i mantenir l’alcaldia a les principals ciutats catalanes. Tot i això, la decisió de l’exconsellera de la Generalitat, Montserrat Tura, de disputar la candidatura de Barcelona a Jordi Hereu, va posar de manifest la divisió dins el partit.

Tura, que havia estat alcaldessa de Mollet del Vallès entre 1987 i 2003, havia defensat les eleccions primàries com a fórmula per escollir el candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya i va comptar amb el suport de l’aparell del partit per forçar el canvi dins la Federació de Barcelona del PSC. La direcció socialista considerava que la figura de l’exconsellera permetria reduir la distància que les enquestes apuntaven respecte a Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP).

Fins aleshores, l’únic procés d’eleccions primàries que havia realitzat el PSC havia tingut lloc el 1999, quan Pasqual Maragall s’hi va sotmetre abans de presentar-se com a candidat a la presidència de la Generalitat. No obstant això, no hi va haver cap candidatura alternativa i Maragall es va imposar en una consulta descafeïnada.

Durant les tres dècades de govern a la capital catalana, la direcció del PSC havia mantingut l’alcaldia escollint els relleus successius a l’Ajuntament de Barcelona i, per primera vegada, vivia unes eleccions primàries. L’encara alcalde Jordi Hereu i Montserrat Tura van protagonitzar diversos cara a cara en el quals van defensar dos models de ciutat: Mentre Hereu accentuava propostes per a Barcelona, Tura apostava per la relació de la capital catalana amb l’entorn metropolità. Durant el procés de primàries, Montserrat Tura va haver d’insistir que no era la candidata de l’aparell del partit i va vincular la seva candidatura a la “valentia” i els “sensors” de la ciutadania després del 28-N. Per la seva banda, Jordi Hereu no qüestionava la decisió de l’exconsellera de disputar-li la candidatura però assegurava que “els aparells sempre han existit”.

Les diferències entre els dos models de ciutat que proposaven els candidats eren gairebé imperceptibles però Montserrat Tura lamentava que la veu de l’autoritat municipal s’havia apagat “més del que voldria” i explicava que tenia “una forma diferent de governar i fer les coses”. Jordi Hereu es declarava orgullós de la tasca feta des del govern municipal i assegurava que només reivindicant-la i explicant-la bé es podria fer front a l’alternativa de centredreta que representava CiU.

Les primàries per escollir el candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona van tenir lloc en plena precampanya d’unes eleccions municipals que preveien una victòria històrica de Convergència a la capital catalana. “Que s’aclareixin”, reiterava el candidat de la coalició nacionalista, Xavier Trias, que va repetir en diverses ocasions que “els socialistes no tenen clar el projecte ni a la persona que l’encapçali”.

En les votacions del 19 de febrer, els militants del PSC de Barcelona van donar suport a l’encara alcalde, i finalment Hereu va superar clarament Montserrat Tura: 2.484 vots de militants i simpatitzants davant els 1.669 de l'exconsellera. La victòria d'Hereu es va interpretar com un cop molt dur a l'aparell del Partit dels Socialistes de Catalunya, que havien intentat apartar l’alcalde de la lluita per l’alcaldia de Barcelona. Minuts després de confirmar la seva victòria, Jordi Hereu va assegurar que s’havia fet “el primer gran pas per tornar a guanyar la Barcelona de progrés”. Montserrat Tura va apuntar l’endemà de la derrota que s’havia presentat a les primàries pel seu “esperit inconformista” i va afegir que “és millor perdre lluitant que no haver lluitat mai”. Jordi Hereu, que havia ofert un lloc a les llistes del PSC a Montserrat Tura durant el procés de primàries, es va abraçar amb la seva rival conscient que també s’havia imposat a la direcció del PSC.

Les primàries van permetre als socialistes catalans treure pit després de celebrar un procés que la resta de partits polítics no havien portat a terme. No obstant això, els resultats de les eleccions municipals celebrades el 22 de maig no van ser favorables als interessos del PSC, que va passar dels catorze als onze regidors. La històrica victòria de Xavier Trias no va ser tan clara com les enquestes preveien però els catorze regidors aconseguits li atorgaven a CiU el govern en minoria.

Per la seva banda, Jordi Hereu va deixar l’Ajuntament de Barcelona el febrer del 2012 assegurant que feia un “pas cap al costat per deixar emergir nous lideratges que puguin construir una nova alternativa”. L’exdelegat de Cultura, Jordi Martí, va assumir el lideratge del grup municipal del PSC.