Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
La cultura catalana va ser la convidada d'honor a la 18a edició de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, Mèxic.

Vídeos Vídeos
Nova etapa per l´Institut Ramón Llull
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Festivals i premis literaris (704)
Llengua catalana (1362)
Països Catalans (217)
Personatges Personatges
Àlex Susanna (6)
Antoni Tàpies (39)
Artur Mas (828)
Bartomeu Fiol (6)
Carles Torner (2)
Carme Calvo (2)
Caterina Mieras (55)
David Castillo (9)
Enric Casassas i Figueres (6)
Gabriel Janer i Manila (21)
Isabel Clara Simó (23)
Jaume Matas (174)
Joan Maria Pujals (42)
Josep Ramoneda (5)
Juan Goytisolo (6)
Maria del Mar Bonet (29)
Miquel Barceló (21)
Pasqual Maragall (676)
Pere Sampol (17)
Quim Monzó (38)
Salvador Dalí (26)
Xavier Folch (19)
Entitats Entitats
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (30)
Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura (2)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Fira Internacional del Llibre (5)
Govern de les Illes Balears (128)
Institut Ramon Llull (113)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Guadalajara (Mèxic) (3)
37 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Crisi al Ramon Llull i èxit a Guadalajara
Projecció exterior de la cultura catalana
L’Institut Ramon Llull (IRL) es va crear el febrer del 2002 com una plataforma conjunta dels governs català i balear per projectar la cultura catalana a l’estranger i a la resta de l’Estat. Entre els actius que aglutinava hi havia els lectorats de català en universitats d’arreu del món i les sis seus del Consorci de Projecció Exterior de Catalunya (Copec) a l’estranger. La voluntat era que el País Valencià, Andorra i altres terres de parla catalana poguessin afegir-se en el futur a aquest organisme. Però el 2004 les coses van anar en la direcció exactament contrària. Després que el 2003 el Govern Balear passés del Pacte de Progrés al PP i que el català passés de CiU al tripartit, des de primers del 2004 va començar a detectar-se la falta de consens dels dos governs per definir el futur de l’IRL.

A Catalunya, la falta de confiança del nou govern en l’equip directiu de l’IRL heretat de CiU i el pols amb ERC per controlar la projecció exterior dins el govern van fer que, el 17 de febrer, la consellera catalana de Cultura, Caterina Mieras, anunciés la retirada del COPEC, que s’havia integrat orgànicament al Llull l’agost del 2003, tot i assegurar que la Generalitat no renunciava a potenciar l’IRL. L’endemà, el Govern Balear del PP va amenaçar d’abandonar l’IRL si la Generalitat de Catalunya seguia actuant de forma unilateral i no per consens. L’impulsor mallorquí del Llull, Pere Sampol, va demanar que no es frustrés “una iniciativa històrica”.

Després de setmanes de rumors i tensions, el 27 d’abril els governs català i balear van acordar la destitució del director de l’IRL, Joan Maria Pujals, i Mieras va proposar com a successor el filòsof Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCB), a qui encarregaria la remodelació de tota la cúpula directiva. El conseller de Cultura balear, Bartomeu Fiol, va rebutjar l’opció de Ramoneda, igual com la destitució dels caps d’àrea. Com a successor de Pujals, l’executiu de les Illes proposava l’escriptor i pedagog Gabriel Janer Manila, proposta que també era ben acollida per ERC.

Finalment, la Generalitat va imposar l’editor Xavier Folch, director de l’editorial Empúries, i es va negar a consensuar el nom del nou director de l’IRL. Això en la pràctica significava la ruptura. El 7 de maig, els presidents català, Pasqual Maragall, i balear, Jaume Matas, van segellar el trencament de l’IRL. El 12 de maig, el Govern Balear va decidir cancel·lar les activitats de l’IRL i va tancar la seva seu a Palma.

El 17 de maig es va reunir el consell de direcció de l’IRL i, donada l’absència dels representants del Govern Balear, l’editor Xavier Folch va ser escollit nou director de l’entitat només “a Catalunya”. En la mateixa reunió es va nomenar Carles Torner com a cap de l’àrea de ciència i humanitats. El 10 de juny, el conseller balear de Cultura, Francesc Fiol, va anunciar la reestructuració de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que assumiria les funcions de l’IRL a les Illes i que presidiria Janer Manila. En la seva presentació, el 30 de setembre, el nou Institut va allargar la mà al Llull i va assegurar que les relacions entre les dues institucions serien bones perquè ells no estaven polititzats.

També el 10 de juny, el poeta Àlex Susanna, que va ser cap de l’àrea literària en l’etapa fundacional de l’IRL, va pactar amb Folch assumir el càrrec de director del programa literari. Al cap de quatre dies, la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va ordenar que no exercís el nou càrrec. Enmig d’aquest embolic, el cap de l’oposició, Artur Mas, va demanar la dimissió de Mieras i ERC en va criticar la gestió.

Després de la crisi, a finals de juny, el govern d’Andorra va proposar la refundació de l’IRL amb la seu jurídica al país del Pirineus i una seu operativa a Catalunya, amb l’objectiu d’enfortir aquesta institució aprofitant la plataforma internacional que constitueix Andorra en la seva condició d’Estat. D’altra banda, el 17 de novembre, el grup del PP al Congrés dels Diputats va impedir que s’aprovés una esmena de CiU, pactada amb el PSOE, que atorgava un milió d’euros a càrrec dels comptes de l’Estat del 2005 per a l’IRL.

Paral·lelament a la crisi de l’IRL, la Generalitat de Catalunya va renunciar a tenir un ampli pavelló propi com a país convidat en la 18a edició de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara (Mèxic), que l’IRL havia negociat anteriorment. El 8 de maig, la ministra de Cultura, Carmen Calvo, i el president Maragall van anunciar un acord segons el qual Catalunya aniria a la Fira dins el pavelló espanyol. La polèmica estava novament servida.

Finalment, la Fira va acollir, del 26 de novembre al 5 de desembre, el que segons Folch era “l’ambaixada cultural més gran que ha sortit mai de Catalunya”. Més de 125 actes i uns 200 participants, dels quals 37 eren la selecció d’autors catalans coneguts i reconeguts que van presentar la seva obra creativa i van participar en les nou taules rodones i homenatges que es van fer dins del programa literari.

Entre ells, Isabel-Clara Simó, Carme Riera, Baltasar Porcel, Quim Monzó, Juan Goytisolo, David Castillo i Enric Casasses. A més, s’hi van inaugurar exposicions de Miquel Barceló –80 obres del pintor mallorquí per il·lustrar la Divina Comedia–, d’Antoni Tàpies –una cinquantena d’obres de l’autor dels darrers 40 anys– i una selecció de fotografies de Salvador Dalí. També va haver-hi presència de música –Maria del Mar Bonet i Ojos de Brujo, entre d’altres–, teatre –Comediants– i dansa –Sol Picó.

En el discurs d’obertura de la Fira, Maragall va dir que el seu govern apostaria fort per la cultura i crearia un consell de les arts i la cultura, mentre que Mieras va assegurar que triplicaria el pressupost de l’IRL el 2005 fins a arribar a 9,5 milions d’euros.

Així doncs, després de tots els problemes, la cultura catalana va deixar empremta a Mèxic, un èxit que va concloure quan Catalunya va passar el relleu al Perú, el pròxim país convidat a la FIL de Guadalajara.

D’altra banda, a principis d’octubre, es va fer públic que la cultura catalana seria la convidada oficial de la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món, en l’edició del 2007, notícia que va ser acollida amb eufòria pel món editorial català.