Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Els dirigents socialistes J. Reventós, R. Obiols, F. González, N. Serra, P. Margall, J. Nadal i J. Solé Tura

Narcís Serra, primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, rep la felicitació de Felipe González

Articles dependents
Raimon Obiols
Narcís Serra i Serra
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Felipe González (226)
Joaquim Nadal (189)
Jordi Pujol i Soley (858)
José Montilla (837)
Josep Borrell (83)
Narcís Serra (73)
Pasqual Maragall (676)
Raimon Obiols (30)
Entitats Entitats
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
62 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
El retorn de Serra a la política catalana
PSC
El 1996 va ser un any de canvis dins el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que van culminar el 13 d'octubre amb l'elecció d'una nova direcció en el vuitè congrés del partit, celebrat a l'Hospitalet de Llobregat. Narcís Serra es va convertir en primer secretari del partit, i Raimon Obiols va accedir a la presidència de la formació.

El congrés va tancar la fase d'interinitat oberta al congrés de Sitges del 1994, però la dificultat d'encaixar les diferents sensibilitats del partit es va fer patent encara el 23 de novembre, quan, durant la clausura del congrés del PSC de Barcelona, Pasqual Maragall va anunciar que deixaria l'alcaldia abans de les festes de la Mercè del 1997, i va expressar el seu desacord amb el desenvolupament del congrés.

En els mesos anteriors, al congrés de l'Hospitalet, l'enfrontament entre obiolistes i capitans (encapçalats per Josep Maria Sala) s'havia decantat a favor dels segons en la mesura que el nou president del Grup Socialista al Parlament, Joaquim Nadal, havia defugit la confrontació amb l'aparell i que, després de dimitir com a vicepresident del govern, Narcís Serra havia pres un paper actiu en la vida del PSC. La posició de Serra es va veure reforçada per la victòria de la llista socialista en les eleccions del 3 de març i la derrota del PSOE a escala estatal, que no li permetia retornar al govern de Madrid.

En aquestes condicions, la candidatura de Serra a la primera secretaria va aparèixer com la millor alternativa. Va rebre el suport dels capitans, dels representants institucionals, i els obiolistes no s'hi van oposar, si bé van exigir que quedés representada en els òrgans de direcció la pluralitat del partit. Obiols no va acceptar la presidència del PSC fins que va constatar que es produïa un intent real d'integració i que disposaria de prou marge de maniobra per dedicar-se a impulsar una entesa de les forces catalanes de progrés, el projecte polític prioritari en la nova etapa.

Serra va aconseguir que els 1.043 delegats assistents, l'11 d'octubre, aprovessin l'informe de gestió presentat per Obiols amb un 75% de vots favorables, una xifra que contrastava amb el 47% obtingut dos anys abans. Els primers dies de congrés van ser dedicats a consensuar una direcció acceptable per a tothom, més que no a discutir l'orientació política del partit.

L'executiva de consens, amb un 20% d'obiolistes al secretariat i al plenari, va ser sotmesa a votació el 13 d'octubre. Obiols, com a president, va rebre un 60% de vots favorables, mentre que Serra, com a primer secretari, en va aconseguir el 76%; Josep Montilla, com a secretari d'organització, el 74%; i Joaquim Nadal, candidat in pectore a la presidència de la Generalitat, el 73%. El membre més votat va ser l'exministre Josep Borrell. Borrell era el nom que l'aparell utilitzava quan volia recordar a dirigents com Serra o Maragall que no eren l'única alternativa. Precisament Maragall, que en els últims temps havia defensat Obiols en públic, va ser també castigat , i només va rebre el suport del 66% dels delegats.

Però la gran sorpresa va saltar en la votació del consell nacional. S'havien d'escollir cent consellers d'una llista de 175 noms. Els capitans, amb l'ajuda de la informàtica, van repartir els seus vots entre els representants del seu sector, de manera que els obiolistes només van obtenir sis dels cent consellers nacionals que s'escollien.

A la clausura, Serra va donar per tancada la lluita entre corrents aclarint que la seva voluntat era "fer de motor d'un projecte comú a tots". Un projecte que havia de dur Nadal a la presidència de la Generalitat.
Al cap de quaranta dies, l'anunci de Maragall de dimitir com a alcalde de Barcelona posava en qüestió l'equilibri intern del partit i obria l'interrogant de qui seria el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. En acabar l'any, totes les fonts socialistes declaraven oficialment que el candidat seria, com estava previst, Joaquim Nadal, però les enquestes assenyalaven que el socialista més ben situat per competir amb Jordi Pujol era Pasqual Maragall.