Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Joan Reventós

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nacionalisme català (247)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Joan Reventós (34)
Josep Tarradellas (27)
Entitats Entitats
Medalla d`Òr del Parlament de Catalunya (3)
Parlament de Catalunya (723)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
46 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Joan Reventós (1927-2004)
PSC
L’expresident del Parlament de Catalunya i fundador del PSC, Joan Reventós i Carner, va morir el 13 de gener, als 76 anys, a conseqüència d’un infart, a l’Hospital de Barcelona. Reventós es va retirar de la primera línia política després de presidir el Parlament entre el 1995 i el 1999, i estava pràcticament apartat de tota activitat pública des del 2001, arran d’un vessament cerebral.
Nascut a Barcelona el 26 de juliol de 1927, Reventós era fill i nét de polítics. Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1950 i, durant els seus anys d’estudiant, va militar en el moviment catalanista. Va formar part del grup Torras i Bages, i més tard, el 1949, va ingressar en el Moviment Socialista de Catalunya, del qual va esdevenir un dels líders. Acabada la carrera, va ser professor d’història econòmica mundial a la Facultat de Dret de Barcelona. El 1958 va ser detingut i acusat de propaganda clandestina i associació il·legal socialista i va ser suspès de la docència.
Durant els últims anys del franquisme va participar en els diversos organismes unitaris de l’oposició, com la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
El 1947 va fundar Convergència Socialista de Catalunya, llavor del que més tard seria el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). El 1977, en les primeres eleccions democràtiques, va ser elegit diputat al Congrés com a cap de llista del PSC. Reinstaurades la democràcia i les institucions catalanes amb el retorn del president Josep Tarradellas, Reventós va ser nomenat conseller polític en el primer govern de la Generalitat el desembre del 1977.
El juliol del 1978 va ser elegit primer secretari del PSC, fruit del procés d’unitat de les tres branques del socialisme democràtic a Catalunya. Reelegit diputat a les Corts generals l’any 1979, va renunciar a aquest càrrec per presentar-se com a candidat socialista a la presidència de la Generalitat. Va ser diputat del Parlament de Catalunya fins al març del 1983, quan va ser nomenat ambaixador a París, càrrec que va ocupar fins al 1986. Elegit president del PSC l’any 1984, el 1986, en retornar a Catalunya, va ser elegit senador per Barcelona. Va quedar-se al Senat fins al 1995, on va ser nomenat, el 1994, president de la comissió general d’autonomies.
Va ser diputat al Parlament de Catalunya de les I, III, IV i V legislatures i, a l’inici d’aquesta última, el desembre de 1995, va ser elegit president del Parlament, del qual va rebre la Medalla d’Or l’any 2000.
Reventós va publicar, entre altres, la seva tesi doctoral El movimiento cooperativo en España (1960), Dos infants i la guerra (1975), Amb un altre nom (1984), Un sol combat (1986), Missió a París (1992) i una sèrie de llibres de semblances iniciada el 1982: Amics, companys i mestres (1982), Petjades. Evocacions i semblances (1989), Noves evocacions i semblances (1993), Entre els records i la nostàlgia (1998) i Novíssimes semblances (2000). Amb el pseudònim de Pere Oliva va publicar els llibres de poemes El Delta (1967) i Els àngels no saben vetllar els morts (2000).